A les acaballes de l’actual legislatura, la regidoria de Treball Fronterer i Recursos Humans de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, encapçalada per l’edil neoconvergent, Carme Espuga, ha mostrat una total inacció per la situació dels fronterers, unes 1.300 persones, que cada dia es desplacen del municipi fins a Andorra per treballar. Amb l’excusa que el col·lectiu no té cap portaveu ni representant legal, el consistori ha mirat cap a una altra banda per donar zero respostes a les seves demandes i neguits, molt probablement perquè la seva majoria no forma part dels potencials votants de Junts i ERC, els dos grups que formen l’equip de govern.
L’exemple més clar d’aquesta deixadesa és la discriminació que pateixen els fronterers en quant al servei de transport per viatjar diàriament entre la capital urgellenca i el Principat. Tot i les reiterades queixes expressades pels usuaris a través dels mitjans de comunicació, la resposta del consistori sempre han estat bones paraules i promeses però sense tenir la voluntat política per ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquesta important part de persones.
Així gairebé dos anys després que els governs espanyol i andorrà aprovessin descomptes en el transport públic, com a mesura per pal·liar la crisi energètica, els fronterers continuen sense poder beneficiar-se i, fins i tot, amb un servei cada vegada pitjor fregant el tercermundisme. Unes línies que, en el cas, dels diumenges i festius no s’adapten a les necessitats dels treballadors amb un darrer bus a les 19.15 hores, sortint d’Andorra, quan molts d’ells encara no han finalitzat les seves jornades laborals en el sector comercial.
Aquests darrers quatre anys de regidoria de Treball Fronterer de l’ajuntament de la Seu han estat una gran oportunitat perduda per acabar amb aquesta mena de situacions injustes. Ni tan sols els mandataris municipals que cobren de l’erari públic, com ara Jordi Fàbrega (més preocupat per sortir a les fotos) han estat capaços d’intercedir davant les administracions central, autonòmica i andorrana per arribar a solucions dignes per a aquests ciutadans que suposadament deuen considerar “de segona” tot i pagar els seus impostos com la resta.
