Any rere any, les dones que volen avortar a Andorra han de marxar a França o Espanya perquè l’avortament és penat amb fins a 3 anys de presó. Tot plegat, a més, agreujat per l’aïllament social i geogràfic de les ciutadanes andorranes que intenten canviar l’ordre estàtic establert. Davant l’actual situació, l’associació Stop Violències ha encetat una nova campanya de recollida de signatures per defensar el dret a l’avortament per als tres supòsits mínims com ara que l’embaràs sigui producte d’una violació, que signifiqui un greu perill per a la salut física o psíquica de la dona o que el fetus pugui néixer amb malformacions.
L’objectiu del moviment, que porta per nom ‘Llibertat és decidir’, és arribar a aconseguir el suport de 5.000 persones, moment en el qual l’entitat enviarà la petició als caps d’Estat i al govern. Fins el dia d’avui en porten recollides més de 500 firmes. En l’anterior campanya del 2016, impulsada des de la societat civil, es van aconseguir 4.000 signatures. Un volum de suports que es va considerar un èxit per part de l’associació, tot i lamentar que l’executiu acabés per fer marxa enrere davant la figura del copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. Un aspecte que situa el Principat al darrere de Polònia i a l’alçada de països com el Marroc.
Les seves promotores recorden que no cal tenir por que el bisbe renunciï al coprincipat, ja que també “s’oposava a deixar-nos votar i a divorciar-nos”. Així, subratllen que aquests són drets que van guanyar les dones. “No són drets adquirits, s’hi ha de batallar”, assenyalen.
Vives ha amenaçat ja en alguna ocasió en crear una crisi d’estat, renunciant el coprincipat, si es legalitza en qualsevol supòsit l’avortament. Stop Violències considera que el rebuig del poder polític a aquest dret va en contra de la mateixa Constitució que afirma que la població andorrana és un poble sobirà per prendre i aprovar les decisions que estimi oportunes.
Malgrat que l’opinió pública andorrana cada vegada està més conscienciada i és partidària de defensar el dret a l’avortament en els tres supòsits bàsics, el govern no té intenció de fer els canvis legislatius que caldria i que, alhora, passarien per una reforma de la Carta magna, refrendada pel poble andorrà el 1993.
La hipocresia que es dóna al Principat és prou evident: malgrat que la regularització de l’avortament no està prevista, la seguretat social andorrana (CASS) està pagant les interrupcions de l’embaràs a l’estranger a través de clíniques privades, la qual cosa discrimina les dones amb un baix poder adquisitiu.
