El major èxode rural a Espanya sembla haver-se produït entre els anys 1950 i 1960. Josep Zulueta i Gomis ja alertava d’això a principis del segle passat. Carles Gascón Pollancre, tècnic del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, dona fe d’això en el seu llibre “Comarques oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890” (Edicions Salòria, 2010).
Raimon Masdéu i Térmens ens aporta més claus sobre la demografia catalana en el llibre que edita Rafael Dalmau i que abasta l’estudi de documents des del segle XVI al 1936. Una vegada àmpliament documentada la despoblació i possibles causes, seria potser el moment de teixir, des del territori, iniciatives que ajudessin a revertir la situació…si es vol.
De sobres són coneguts els inconvenients de la vida en municipis de la comarca de l’Alt Urgell. La poca densitat de població obliga a mancomunar serveis que, lluny de ser eficients, són costosos i generen tota una sèrie de queixes veïnals, especialment per part d’aquells que poden comparar costos i serveis en altres ciutats.
Tornem a estar preocupats per la gestió i el deute que es genera en la Mancomunitat d’ escombraries del Sud a l’Alt Urgell. Deute generat bàsicament pels cànons d’entrada a l’abocador. Els del Sud, no sols paguem el rebut de la recollida i el tractament d’escombraries sinó que, periòdicament, via sentencia judicial o pressupostos, ens toca pagar una sèrie de partides per un deute generat, segons els del Nord, per mala gestió.
Abans d’entrar en el conflicte intracomarcal, seria convenient saber que entitats com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre o la Agència Catalana de l’Aigua, en comptes d’accelerar la construcció i millora de depuradores previstes per al 2012, prefereixen cobrar un cànon per l’absència d’aquestes.
Gràcies a l’absència de depuradores en alguns municipis del Nord, el pantà d’Oliana passa a funcionar com un gran filtre de la vergonya, que la sequera s’està esforçant a destapar. Qui governa en la Mancomunitat del Sud, també ho fa en el Consell Comarcal, amb la mateixa ineficàcia que perpetua una gestió deficient, de la qual alguns obliden l’obligació per Llei de formular-hi objeccions.
El mateix quadre de comandaments trobarem en el Consell d’Alcaldes, on una menor exposició pública ajuda al “consens”. Vists els actes promocionals amb els quals es prodiguen “els comandaments”, a costa dels pressupostos que surten del ciutadà, seria bo recordar-los que no oblidin el sistema de salut (cosa que inclou una bona recollida i tractament de residus) i tinguin en compte que sense una bona marxa de l’economia i sense la capacitat de generar riquesa perdem oportunitats en el món rural.
Qui porta el comandament del Consell ha rebutjat tres mocions, en clau econòmica i cultural, que podien beneficiar especialment el sud de la comarca. Atès que qui governa en els Consells són alcaldes de petits municipis, el motiu no sembla ser un altre que el ja practicat des de temps immemorials: “Aquí manem natres”.
