L’exconseller general, Eusebi Nomen, assegura, en un article publicat a la premsa andorrana, que “aviat” sortiran a la llum una sèrie de gravacions “dels advertiments, suggeriments, propostes o coaccions que autoritats estrangeres van fer a BPA a mitjans del 2014” abans del març del 2015 quan es va produir la intervenció de l’entitat financera per part del govern demòcrata. Segons aquest relat, el cap de l’executiu, Toni Martí, estava “perfectament al cas” de tot el que estava succeint, amb l’objectiu principal de destruir el banc dels germans Cierco.
Nomen considera que el líder de Demòcrates per Andorra ha fracassat en la seva estratègia, duta a terme a través de les diferents auditories realitzades, de trobar “ràpidament operacions de caixa amb comptes falsos i comptes de difunts on trobarien evidents xarxes de blanqueig”. Però la realitat ha estat una altra i els diners de la família Pujol estaven majoritàriament en una altra entitat, concretament a Andbank, segons les investigacions de la justícia espanyola.
Les proves, a hores d’ara, estan en mans de la fiscalia, tot i que es faran públiques des de fora del Principat. En concret, es tracta de nombrosos documents que la xarxa de control de crims financers dels Estats Units (FinCEN) té a l’expedient de BPA i que va intercanviar amb autoritats d’intel·ligència financera d’Andorra i d’Espanya.
Cal recordar que Martí sempre ha mantingut el mateix discurs, en la línia que abans del març del 2015 les autoritats andorranes no tenien cap informació relativa a les accions que “institucions d’aquest costat de l’Atlàntic estaven fent per portar el FinCEN a actuar contra Banca Privada d’Andorra” i, de retruc, contra Banco Madrid.
A mitjans del gener de l’any vinent el Principat celebrarà el macrojudici contra els 25 processats per la presumpta implicació en la causa per blanqueig de capitals, així com en les ramificacions que el cas té en l’anomenada ‘Operació Catalunya”.
