L’impulsor d’Andorra Sobirana, Eusebi Nomen, parlar clar en una entrevista publicada aquest dilluns al Bon Dia respecte sobre la corrupció. L’exlíder d’Andorra pel Canvi (ApC) explica que la impunitat a la degeneració és “el principal problema de la política d’avui a Andorra, només cal llegir els diaris“.
Nomen considera que més enllà de si la seva candidatura amb la qual es presenta a les pròximes eleccions generals del 7 d’abril és etiquetada de dretes o d’esquerres, que considera que “avui deixa de tenir sentit, s’ha de separar entre els polítics corruptes i els no corruptes. I nosaltres estem dins del grup dels no corruptes”.
En aquesta mateixa línia critica la pèrdua de sobirania del Principat generada per “pesos molt pesants de la política” que actuen en defensa d’interessos més personals que generals, “és allò que un cap de Govern va anomenar la microcorrupció i que avui és megacorrupció”. Nomen posa com a exemple les rotondes que es construeixen davant d’algunes superfícies comercials en detriment d’altres, a les que se’ls hi nega.
Per altra banda, el cap de llista d’Andorra Sobirana retreu a l’equip de Demòcrates per Andorra (DA) de “no haver sabut gestionar la defensa del nostre honor i sobirania”. Així qualifica de “disbarat el reconeixement de qui mana a Veneçuela, quan en paral·lel la nostra fiscalia està fent disbarats amb les relacions amb aquest país”. Nomen acusa l’executiu d’actuar com a “veritables ninots“per la seva excessiva dependència a Espanya, França i Brussel·les. És, per això, que assenyala que “quan DA l’encerta és quan calla, però això no passa mai, i per això tenim els problemes que tenim. No n’encerten ni una”.
Finalment l’exconseller general d’ApC creu que l’afer BPA serà present a la pròxima legislatura perquè “és quan s’haurà de començar a pagar les factures de la destrossa que s’ha fet“. Assegura que “de moment no hi ha cap culpable” perquè el judici encara no s’ha fet però “el que sí que hi ha és una actitud totalment desproporcionada del Govern. I s’ha destruït molt valor, molta riquesa i moltes vides. Crec que almenys es trigaran dues legislatures a saber de què haurem de morir”.
