Catalunya té 334 centrals hidroelèctriques, segons els diferents registres d’aigua. Són situades a prop de preses i rius, que aprofiten la força de l’aigua per crear energia. La gran majoria es van construir a començament del segle XX, en una Catalunya en què la indústria tèxtil vivia els moments de màxima esplendor i donava feina a molts veïns dels municipis. També n’hi ha d’instal·lades al Pirineu, algunes de les quals van servir per a fer arribar energia a Barcelona.
Les activitats de les fàbriques han cessat, però les turbines hidràuliques no han parat de generar megawatts. Això ha desencadenat a un negoci multimilionari. Darrere d’aquestes centrals hi ha empreses privades que aconsegueixen grans beneficis gràcies a un recurs natural escàs i públic, l’aigua. La que en surt més beneficiada és Endesa. Només gestiona cinquanta-quatre concessions, però són les més llamineres, perquè representen un 90% de la potència elèctrica.
Fa temps que hi ha col·lectius i personalitats que treballen per posar punt final a aquest negoci. I ara han decidit d’unir forces en la Plataforma per a Recuperar l’Energia. Entre més objectius, és pensada perquè les centrals hidroelèctriques del país passin a mans públiques, amb la municipalització com a via prioritària. Però també per aconseguir un control públic de l’energia, posar fi a la desigualtat estructural que causa l’oligopoli elèctric i promoure litigis judicials per recuperar-ne el control.
L’entitat focalitza els esforços en les hidroelèctriques: exigeix que es revisin totes i es tanquin les caducades. Tot plegat, per garantir una restitució territorial justa, a diferència del que passa ara, que els beneficis només repercuteixen en unes quantes butxaques.
