Search
Close this search box.
[actualiza_post_views]

Nacho Mestre és un perill per la Fundació del Barça

El FC Barcelona s’enfronta a un urgent procés de regeneració interna com a conseqüència del deteriorament sofert per la gestió de Nacho Mestre, director general els anys 2015 i 2016. Només cal apuntar, per al seu descrèdit, que els beneficis anuals van caure a la meitat (de 40 milions a 20 milions) en dues temporades mentre que les despeses ordinàries s’han disparat en un 47%, amb xifres al més pur estil Joan Oliver.

Nacho Mestre, però, havia gaudit de la generosa renovació de Nike, patrocinador estrella, i l’avantatge de la liquidació del préstec sindicat demanat el 2010 per sortir del desert laportista, és a dir, d’un estalvi superior als 30 milions. En resum, el Barça havia ingressat més que mai (679 milions) i obtingut la meitat dels guanys que el seu predecessorAntoni Rossich. Avui ningú dubta de la directa responsabilitat de Nacho Mestre en aquesta espiral de despeses i de baixa rendibilitat, factors relacionats amb una escombrada obsessiva del comitè de direcció d’Antoni Rossich i de qualsevol empleat avalat en el seu dia per Sandro Rosell, excepte aquells pusil·lànimes i desagraïts que públicament van renegar de l’expresident.

Mestre va ser l’elegit per complaure el cos directiu, que amb Rossich havia patit penúries i restriccions pel que fa a privilegis, poder i despeses de representació. El més beneficiat va resultar ser el vicepresident primer, Jordi Cardoner, tancat en l’àrea social mentre manava Rosell i víctima preferida de l’austeritat i rigor d’Antoni Rossich, amb qui va mantenir una relació complicada i tensa.

Cardoner va convèncer Bartomeu abans de les eleccions del 2015 per emprendre un canvi radical en tots aquells àmbits i sectors que Rossich tenia vetats però que s’havien traduït en una recuperació econòmica espectacular amb un balanç de 122 milions de guanys en només tres anys. Complaent i generós,Mestre només es va limitar a contradir la gestió i l’estructura heretades, a criminalitzar-la fins a desfer-se dels homes de confiança de Rossich com Nèstor Amela, Emili Sabadell, Laurent Collette, Josep Cortada, Albert Montagut, Xevi Marcé i Álex García-Gascón, tots ells eliminats, o apartats com Joan Carles Raventós, per encabir el seu equip.

Amb l’staff successori, però, va tornar al club la frivolitat, el malbaratament i el descontrol propis del mal govern de Laporta. Mestre va signar qualsevol contracte que generés ingressos, sense fixar-se gaire en el marge de benefici, per augmentar com fos el compte d’ingressos. També va maquillar després les despeses, fins i tot amb xifres no regulars com les del nou contracte de Nike, algunes provinents d’endarreriments.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies