El programa Camina Pirineus, impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell i finançat amb fons europeus FEDER (2014–2020), tenia com a objectiu central el desenvolupament del turisme sostenible mitjançant la recuperació de camins tradicionals, la creació d’infraestructures turístiques i la dinamització del patrimoni natural del Pirineu. El projecte s’emmarcava dins l’estratègia orientada a l’especialització intel·ligent del territori català.
Un dels projectes més visibles i mediàtics finançats en aquest marc va ser la Via Ferrata d’Oliana, una ruta de muntanya equipada que es va convertir en el projecte estrella de la campanya electoral de Miquel Sala Muntada (Junts) a les eleccions municipals de 2019. Sala va ser elegit president del Consell de l’Alt Urgell, substituint a un dels principals impulsors del Camina Pirineus, el també neoconvergent Jesús Fierro.
Aquesta infraestructura, construïda amb fons europeus, va ser utilitzada com a instrument de promoció política per part de l’alcalde d’aleshores, presentant-la com a símbol d’èxit en la gestió municipal i com a motor turístic per al poble.
El clientelisme polític com a distorsió democràtica
L’ús electoral d’una infraestructura pública finançada amb fons europeus s’inscriu dins una lògica clientelar que, malauradament, encara és present en molts municipis rurals de les comarques de l’Alt Pirineu i, especialment a l’Alt Urgell on des de dècades han governat sempre els mateixos: Convergència i Unió, ara Junts per Catalunya. En aquests entorns, amb poca població, alta dependència institucional i xarxes socials tancades, sovint predominen les relacions personals i els favors per sobre dels criteris de transparència i equitat.
El clientelisme polític en àrees rurals es manifesta en la distribució selectiva de recursos públics, com subvencions, llocs de treball municipals o infraestructures visibles, que sovint es presenten com a favors personals.
Quan una obra pública —com la via Ferrata— esdevé una presumpta eina per guanyar vots, es perverteix l’objectiu dels fons europeus, que haurien de servir l’interès general i promoure un desenvolupament equilibrat i sostenible.
Aquestes pràctiques tenen un impacte negatiu directe en la qualitat democràtica, reduint la competència política real, afavorint els qui controlen els recursos, debilitant el debat públic, substituint els arguments i els programes per promeses d’obres o serveis. Tanmateix, s’intimida la crítica ciutadana, ja que molts veïns eviten qüestionar per por a represàlies o a perdre avantatges, distorsionant la priorització dels recursos i, alhora, afavoreixen projectes amb rendibilitat electoral immediata per davant de les necessitats reals de la comunitat.
Irregularitats i falta de control
L’informe provisional d’auditoria del programa Camina Pirineus ja alertava que 245.209,96 euros no podien ser certificats, per manca de documentació justificativa, subcontractacions no autoritzades i falta de transparència.
En aquest context, cal revisar amb atenció la gestió de la Via Ferrada d’Oliana, en el sentit de si es va adjudicar respectant els criteris de publicitat i lliure concurrència, prioritzant objectivament en relació amb altres projectes menys visibles, però més necessaris i si es va garantir la separació entre funció institucional i campanya electoral.
(Continuarà)
