L’ex diputada de la CUP Mireia Boya ha anunciat aquest dimecres a la nit que deixa el partit pel final “no desitjat” que ha tingut el seu cas d’assetjament al sí de la formació. En un comunicat publicat a les xarxes socials, Boya lamenta que “han passat dos anys i una pandèmia” des que va denunciar un company del Secretariat Nacional a la comissió d’agressions masclistes del partit, quan ella era diputada. Pel gener se li va dir que el seu cas es tancava, i que l’agressor havia reconegut els fets. Però, segons la seva versió, la formació no ha volgut fer una “reparació col·lectiva”, motiu pel qual ha decidit dur a terme un “divorci” amb una formació que no ha estat “prou valenta” per reparar el seu cas de violència masclista.
La fins ara membre de la CUP lamenta al comunicat que la gestió inicial de la denúncia no la va posar a ella “al centre”, malgrat el “compromís” de la formació i del fet que és “un principi bàsic del feminisme”. “Es va dubtar de mi i es va voler amagar allò que havia passat”, assegura la ja ex cupaire, que recorda que va sentir que passava per “mentidera”, “exagerada” i “interessada”.
Boya també retreu com va gestionar la crisi el partit, fins i tot parlant amb la premsa “d’esquenes” a ella, amb una versió que “potser permetia rentar la roba bruta a casa, però que no només estava allunyada de les cures a la dona víctima, sinó que tergiversava els fets, m’apartava i em revictimitzava enormement”.
Conscient de l’impacte mediàtic del cas i de la posició de “privilegi” que tenia per explicar-ho, Boya ho va aprofitar per intentar reparar-se ella “sola”, atès que la comissió d’agressions masclistes de l’organització es va caracteritzar “primer per la seva parcialitat, després per la seva absència”. I afegeix: “els silencis de molts companys i companyes em van fer tant o més mal que les paraules d’altres”.
L’ex diputada revela que ha fet dos anys de teràpia psicològica i subratlla que encara no s’ha “desempallegat del tot” de l’ansietat, de la por a parlar en actes públics o de la “inseguretat de militar en algun espai de l’esquerra independentista i anticapitalista”.
El gener passat, afirma Boya, la CUP li va comunicar que el seu cas es tancava, i que l’agressor havia reconegut els fets. Explica que l’agressor li va enviar una carta privada que li ha permès saber que el protocol del partit “funciona” i que els fets van passar tal com ella els va explicar. “No mentia, no exagerava, no era per interès polític. L’assetjament va existir i el seu reconeixement per part d’ell me’l prenc com una victòria”.
Per tot plegat afirma que ha decidit tirar endavant el “divorci” amb la CUP. “És el meu espai ideològic, però l’organització no ha estat prou valenta per fer un pas endavant en la reparació de les violències masclistes posant les dones, a mi en aquest cas, al centre de tot”, rebla.
