El referèndum de demà diumenge interessa més aviat poc als socis del Barça, conscients que només es tracta d’un tràmit, un postureig democràtic que d’una manera o altra la junta directiva de Joan Laporta tirarà endavant com sigui. Aquesta sensació tan estesa i controlada per part de l’aparell mediàtic i propagandístic del club té a veure amb el fet que milers de socis han intentat sense èxit comprovar la seva filiació al cens de votants. Ni quan es va informar els socis via web ni els dies de comprovació del cens, ni en les dates límit del 6 i 7 de desembre el procediment telemàtic va funcionar com calia.
Les queixes de milers de socis afectats no han tingut, no obstant això, resposta ni atenció per part del club. De manera sistemàtica, l’àrea social del FC Barcelona no ha reaccionat a les peticions recurrents dels socis que no han pogut accedir a aquesta comprovació estatutària ni han rebut cap explicació ni atenció.
El pitjor és que milers de socis encara no han pogut saber ni aclarir aquesta confusió de la mateixa convocatòria, en la qual sembla un requisit necessari per poder votar haver realitzat prèviament el tràmit de comprovació d’inscripció al cens, com si finalment només poguessin exercir aquest dret els barcelonistes prèviament inscrits.
Ningú esperava, però, que aquest referèndum obtingués cap mena de popularitat, representativitat ni garantia democràtica, i molt menys provenint la iniciativa d’un president com Joan Laporta, que ja va manipular i va arreglar la votació de l’assemblea de l’octubre per eludir les explicacions i les condicions que els compromissaris van plantejar abans de la suspensió de la votació en la primera convocatòria.
Els socis més assenyats van demanar reiteradament que s’ajornés la votació, o simplement votar no en aquell moment i obrir un termini més ampli d’informació i precisió abans d’adoptar la transcendent decisió de sol·licitar 1.500 milions prestats a Goldman Sachs. Ningú dubta, avui, que va ser premeditada la parsimònia assembleària prèvia al Barça-Madrid, i teatralitzada la interrupció provisional abans de votar els dos punts clau i compromesos de l’ordre del dia: aquesta petició d’ampliació d’endeutament amb Goldman Sachs i els canvis estatutaris per a la supressió de l’únic article que garantia el control econòmic i financer dels socis.
Amb l’aturada provisional, Joan Laporta va poder organitzar una nova assemblea d’aquelles que més li agraden, amb tot just 400 socis, la meitat d’ells visiblement motivats, i la promesa no oficial de fer un referèndum vinculant, només de paraula, perquè no es va votar aquesta condició com a proposta. Suficient per tirar endavant aquesta aprovació de situar el deute creditici, només amb Goldman Sachs, en 2.100 milions.
No cal dir que, sigui quin sigui el resultat del referèndum telemàtic, continuarà valent l’aprovació assembleària, únic i suprem òrgan sobirà del FC Barcelona.
Els dubtes i les incidències sobre la falta de transparència i credibilitat del format, augmentades pel fet que la web del FC Barcelona es va col·lapsar fàcilment i per la inservible utilitat de la consulta, han convertit el referèndum en una altra farsa pròpia del laportisme. Una més.
Queda clar, d’altra banda, que a la desafecció general dels socis davant un referèndum inútil s’hi ha afegit l’impacte social dels últims esdeveniments esportius, com el fortíssim disgust, pel fons i per la forma, de l’eliminació del Barça a la Champions League.
Els barcelonistes no se senten en aquest moment estimulats ni molts menys entusiasmats amb la possibilitat d’executar les obres de l’Espai Barça quan l’equip té avui en perspectiva disputar l’Europa League, és a dir, una competició continental de segona categoria, lluny d’aquesta primera línia del futbol mundial en la qual el Barça havia competit i dominat quant a joc i estil des del 2005, amb l’arribada de Ronaldinho i després durant l’era Messi.
No és casual, com queda clar pel rendiment i els resultats de l’equip, que el Barça s’hagi enfonsat futbolísticament després de la puntada de peu de Laporta al “crack” argentí.
