Xavier Espot ha començat la seva retirada de la primera línia de la política. Tot i que, oficialment, les eleccions s’haurien de celebrar a la primavera del 2027 -falta un any i mig- hi ha intensos rumors que pronostiquen el seu avançament a l’any vinent, atesa la degradació del país i el creixent malestar social.
En haver estat al capdavant del Govern en dues ocasions, Xavier Espot, per llei ja no es pot tornar a presentar. El seu partit, Demòcrates per Andorra (DA), ha començat a buscar-li successor per encapçalar la llista.
Aquest dissabte s’ha celebrat el Xè congrés ordinari de DA, en el qual Xavier Espot ha formalitzat oficialment la seva renúncia a la presidència del partit, càrrec que ocupava des de l’any 2019. En la seva substitució ha estat designat l’actual ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró.
Ball de noms
Però aquest nomenament no anticipa que Ladislau Baró serà el pròxim candidat de DA a les eleccions. Ell ha manifestat que no en té ganes i hi ha altres noms que sonen per encapçalar la llista del partit (Guillem Casal, Conxita Marsol, Maria Martisella, Carles Ensenyat…), si bé les sigles dels “taronges” ja estan molt cremades i desperten un ampli rebuig entre la ciutadania.
Amb la seva dimissió com a president de DA, Xavier Espot afronta la recta final del seu mandat. En total, fa més de sis anys que porta les regnes del Principat i el seu balanç és, francament, molt decebedor.
Fracàs total… excepte el casino
Cap dels grans projectes que havia anunciat ha prosperat: el laboratori d’immunologia que havia de fer Grifols a Ordino ha quedat descartat; l’acord d’associació amb la Unió Europea ha entrat en els llimbs, després que el president francès, Emmanuel Macron, que també és copríncep d’Andorra, hagi decidit que serà mixt, és a dir, que requerirà l’aprovació prèvia dels parlaments dels 27 estats membres; sense el text definitiu de l’acord d’associació, tampoc es pot convocar el referèndum que havia promès; i la llei per a la despenalització de l’avortament també ha quedat en via morta amb l’arribada del nou papa Lleó XIV al Vaticà -radicalment contrari- i del nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano a la Seu d’Urgell.
Comptat i debatut, l’únic projecte que ha aconseguit tirar endavant ha estat la inauguració del casino UNNIC, que explota una empresa murciana Orenes.
Nega l’Operació Catalunya
Malgrat les evidències sobre l’existència de l’Operació Catalunya, que va comportar la traumàtica confiscació i liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Xavier Espot continua negant-la. A més, ell era ministre de Justícia i Interior del govern de Toni Martí quan es va desencadenar aquesta gravíssima agressió contra la sobirania d’Andorra.
La seva família era accionista minoritària de la BPA, però el Govern va modificar una directiva de la Unió Europea per evitar que en resultés perjudicada. Xavier Espot, malgrat la manifesta incompatibilitat, no es va absentar del Consell de Ministres en què es va aprovar aquesta mesura.
La seva complicitat amb el “cop de martell” contra la BPA i l’Operacio Catalunya és palmària. Per exemple, s’ha negat reiteradament a què el Tribunal de Comptes i el Consell General puguin tenir accés a la comptabilitat de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que va assumir el control de la BPA, tot i que es tracta d’un organisme públic. Omertà.
Els diamants de sang
Xavier Espot també ha mantingut, durant tots aquests anys, la seva confiança cega en Jordi Cinca, president del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS. L’exministre Jordi Cinca, a banda de la seva decisiva intervenció en l’operació contra la BPA, figura en el sumari que instrueix l’Audiència Nacional espanyola sobre l’escàndol dels “diamants de sang”, que va provocar un genocidi de la població civil de Sierra Leone.
De moment, el magistrat Francisco de Jorge l’ha citat a declarar com a testimoni. En la mateixa causa també hi ha involucrat el seu amic Marc Pantebre, expresident de la Cambra de Comerç d’Andorra, acusat de blanqueig de capitals.
