Espanya afronta la seva pitjor catàstrofe des de la Guerra Civil del 1936-39. La DANA que ha arrasat les comarques de l’Horta Sud, la Ribera, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel, a la Comunitat Valenciana, ha provocat una devastació de la qual serà molt difícil recuperar-se i que té un gravíssim impacte sobre l’economia, les comunicacions i l’equilibri emocional, no només de les poblacions damnificades, sinó de tot el país.
La pèrdua de vides humanes no para de pujar cada dia i es desconeix encara el nombre de desapareguts. A banda, els danys materials en habitatges, infraestructures, equipaments, vehicles, empreses i comerços és, ara mateix, incalculable, amb milers de treballadors que s’han quedat, de sobte, sense feina i centenars de professionals, botiguers i petits empresaris que hauran de tornar a començar des de zero.
En números rodons, hi ha 100.000 habitatges afectats, 30.000 comerços, 7.000 empreses i 80.000 cotxes malmesos o destruïts. Una hecatombe que deixa una factura milmilionària per pagar i que la Unió Europea haurà d’ajudar a afrontar.
Sobre el terreny, tothom coincideix: refer l’intens teixit empresarial i comercial de la zona damnificada serà qüestió d’anys; reparar els habitatges malmesos i donar solucions habitacionals a les persones que s’han quedat sense llar és una tasca urgent, però que costarà molt de temps; reconstruir les xarxes de trens de rodalies i de metro, que han quedat destruïdes, serà laboriós, llarg i feixuc. Tornar al 28 d’octubre és un viatge incert i sense calendari.
València és una cruïlla fonamental en l’esquema de comunicacions per carretera entre la Meseta i l’eix mediterrani. Les greus afectacions que han patit les autovies que hi convergeixen han convertit aquest nus en un cràter, i calen enormes treballs per tornar a posar-lo a punt.
L’A-7 és la gran artèria que connecta la cornisa del Mediterrani amb Europa. Abans de l’apocalipsi de la DANA hi circulaven, en alguns trams, més de 100.000 vehicles diaris, dels quals un 25% són camions. Aquesta via és fonamental per a dos dels grans motors econòmics de la zona del Llevant: els productes hortofructícoles i el turisme. Resulta del tot prioritari refer el tram malmès d’aquesta autopista i, en aquest sentit, és encomiable l’esforç i l’energia que desplega el ministre de Transports, Óscar Puente.
I mentrestant? Què passa amb les 325.000 persones que viuen a la zona assolada per la DANA? Cada dia que passa, el perill d’infeccions per la insalubritat regnant és més alt. Caldrà preveure deportacions massives del veïnat davant el risc d’epidèmies? Cap a on?
La magnitud del desastre és colossal, sense cap referent en la història recent d’Espanya. Les eines per fer-hi front són bàsiques: unitat (institucional, política, empresarial, sindical, social…) i solidaritat permanent. Pedro Sánchez ha ofert diàleg i consens, i ara li toca a Alberto Núñez Feijóo entomar el gest, des de l’evidència que Carlos Mazón és un inepte i un inútil que cal desplaçar tot seguit.
El seu menyspreu a les alertes procedents de l’AEMET des del matí del terrible 29 d’octubre va tenir una incidència directa en l’elevat nombre de víctimes mortals i en el naufragi de milers de vehicles, que ha provocat un exasperant alentiment de les tasques de rescat i de neteja. També el seu intent de convertir-se en un “petit Napoleó” que vol controlar-ho i dirigir-ho tot, sense capacitat per fer-ho, demostra que està completament depassat pels esdeveniments.
Cal que, en aplicació de les seves prerrogatives legals, el president Pedro Sánchez procedeixi al nomenament d’un delegat especial del Govern sobre el terreny que concentri la capacitat de decisió i sigui un referent per a l’opinió pública en la gestió d’aquesta crisi apocalíptica i els colossals treballs de reconstrucció que caldrà emprendre tot seguit.
La perillosa extremadreta populista, com hem vist aquest diumenge passat a Paiporta, intenta aprofitar-se de la feblesa de Carlos Mazón per sembrar la zitzània i l’odi amb l’objectiu confessat de carregar-se, des del carrer, el president del Govern espanyol. La maniobra, que ha comptat amb la col·laboració -conscient? inconscient?- del rei Felip VI, és molt grollera i ha de ser desmuntada tot seguit des de la Moncloa, prenent la situació per la mà.
La DANA de la Comunitat Valenciana marcarà, en molts sentits, un abans i un després. Els negacionistes del canvi climàtic i els conspiranoics han quedat, definitivament, esborrats del mapa. Les autoritats, i tots nosaltres, també aprendrem a seguir més atentament i a actuar en funció de les informacions i els consells dels meteoròlegs, encara que de vegades no l’encertin amb precisió. Més val prevenir…
La societat valenciana i espanyola està viva. Ho ha demostrat amb les extraordinàries i emocionants mostres de solidaritat que ha canalitzat cap als damnificats, a peu de carrer i amb el lliurament massiu de queviures i de productes de primera necessitat. S’ha demostrat que en aquest país la bona gent és l’aclaparadora majoria i, a partir d’aquesta certesa, serà factible superar aquest traumàtic i horrorós tràngol. El problema és qui sap quan.
