Des de fa més de 10 anys, el PP i Demòcrates per Andorra (DA) van de bracet. O, més exactament, es tenen enganxats mútuament pels testicles, com en l’acudit del dentista.
El PP, en temps del president Mariano Rajoy, va pactar amb el Govern de DA la plena col·laboració en la lluita contra el moviment independentista català i, més en concret, en l’assalt perpetrat a la Banca Privada d’Andorra (BPA), on se suposava que Jordi Pujol i altres líders secessionistes hi amagaven grans fortunes. A canvi, el Govern de Madrid va cobrir amb prebendes els governants de DA. Entre d’altres, el conveni per evitar la doble imposició o la celebració a Andorra de la Cimera Iberoamericana de l’any 2020, que, finalment, va resultar un fiasco a causa de la pandèmia de la covid-19.
L’escàndol dels “diamants de sang”
En sentit contrari, Andorra també ha demanat àrnica al PP. En especial, pel que fa a l’escàndol dels “diamants de sang”, que instrueix l’Audiència Nacional i que afecta importants “pesos pesants” del poder andorrà, com Jordi Cinca, exministre de Finances i persona clau en l’operació contra la BPA, o l’entitat Crèdit Andorrà, per on van circular els diners d’aquest abjecte negoci, considerat un crim contra la humanitat. Fins ara, cap d’ells no ha estat citat a declarar pel jutge de l’Audiència Nacional que instrueix el cas, Francisco de Jorge, malgrat el cúmul d’indicis existents.
Aquesta aliança tàcita PP-DA, basada en gravíssims “pecats inconfessables” d’uns i altres, viurà aquesta setmana una prova de foc. Aquest dimecres 5 de març, l’expresident Mariano Rajoy i el seu ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, han estat citats a comparèixer al Congrés dels Diputats en el marc dels treballs de la comissió parlamentària d’investigació sobre l’Operació Catalunya. Aquesta compareixença ha estat motivada per les declaracions que va fer durant l’última sessió d’aquesta comissió d’investigació Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA i de la seva filial espanyola, Banco Madrid, entitats que van ser intervingudes i liquidades l’any 2015, ara farà deu anys.
Operació Andorra
D’aquesta manera, l’Operació Catalunya s’ha acabat convertint en l’Operació Andorra. Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz figuraven en la llista inicial de testimonis proposada per alguns grups polítics per declarar davant la comissió parlamentària d’investigació. Però, en un gest de bona voluntat i distensió amb el principal partit de l’oposició, el PSOE els va excloure.
Ha estat arran de l’escalada de les tensions de les últimes setmanes -amb l’assenyalament directe per part del PP contra el president Pedro Sánchez pels casos del seu germà David, de la seva esposa Begoña Gómez, de José Luis Ábalos i del fiscal general Álvaro García Ortiz– i, en especial, després de les contundents declaracions de Joan Pau Miquel, que el PSOE ha accedit a reintroduir Mariano Rajoy i el seu ministre de l’Interior en la relació de compareixents.
Les “clavegueres de l’Estat”
Sens dubte, la sessió d’aquest 5 de març marcarà el clímax dels treballs de la comissió d’investigació. Fins ara, hi han passat personatges de “segona fila”, encarregats d’executar la “guerra bruta” (Eugenio Pino, José Manuel Villarejo, Marcelino Martín-Blas, José Luis Olivera, Francisco Martínez…), però ara sortiran a escena els seus màxims responsables intel·lectuals i polítics.
Amb el seu silenci o amb les seves declaracions, Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz aclariran les claus d’aquesta operació de les “clavegueres de l’Estat” per acabar amb l’envit independentista català. Una de les derivades més escabroses d’aquesta ofensiva va ser la intervenció de la BPA i de Banco Madrid, amb l’objectiu de demostrar l’existència de comptes a nom de la família Pujol i, tal vegada, d’altres líders sobiranistes, com Artur Mas o Oriol Junqueras.
El PSOE i els seus aliats, a l’atac
El fracàs estrepitós d’aquest operatiu, que va comptar amb la col·laboració determinant del FinCEN nord-americà, del Govern de DA de Toni Martí i del fiscal general andorrà, Alfons Alberca, no va evitar que tingués conseqüències molt traumàtiques i doloroses: la confiscació de dos bancs als seus accionistes, l’empresonament durant 22 mesos de Joan Pau Miquel, l’acomiadament de 700 treballadors i l’inici d’una implacable persecució judicial contra exempleats i exdirectius de la BPA, que encara dura fins avui, deu anys després.
En el volcànic ambient polític existent a Madrid, el PSOE aprofitarà les compareixences de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz per atacar durament el PP per l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana. El mateix faran els portaveus dels altres grups del bloc de la investidura -Sumar, Junts x Catalunya, ERC, Bildu…- que, sens dubte, els collaran fins a l’extenuació. Aquest 5 de març marcarà un abans i després en la llarga història de la confiscació de la BPA i de Banco Madrid.
El tallafoc de Landstreet
“Casualment”, hores abans de la compareixença de Mariano Rajoy i de Jorge Fernández Díaz al Congrés dels Diputats, la Batllia andorrana ha citat els imputats en l’anomenat cas Landstreet, una de les múltiples derivades del macrosumari de la BPA. És l’única peça en la qual apareix com a acusat l’empresari Higini Cierco, exaccionista i expresident del banc i convertit en “bèstia negra” de DA i PP.
La Batllia ha programat aquesta compareixença pel dimarts dia 4 i, òbviament, tots els mitjans de comunicació controlats per DA i PP, que són molts i variats, en faran grans escarafalls. La jugada és clara: s’utilitzarà la reactivació judicial del cas Landstreet, en el qual hi figuren com a imputats, entre molts altres, Higini Cierco i Joan Pau Miquel, per crear un tallafoc argumental a favor de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz, en vigílies de la seva presència a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats.
Testimonis cabdals
Amb la resurrecció del cas Landstreet -un sumari que s’arrossega per la Batllia des de fa nou anys!- es pretendrà justificar que la intervenció de la BPA i Banco Madrid va ser per raons estrictament relacionades amb la delinqüència financera i que, per tant, no va tenir cap mòbil polític. Però varis testimonis cabdals -els comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas; l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; o l’exsecretari de Comerç, Jaime García-Legaz- han avalat, en els últims anys, la tesi de la conspiració política entre PP i DA.
Landstreet International Inc. era una societat fundada al Panamà l’any 2007 per Joan Pau Miquel i els financers Javier Escoda i Daniel García, amb la finalitat de gestionar el fons d’inversió Dolphin Equities, que comercialitzava la BPA. Aquesta societat també va ser utilitzada per Joan Pau Miquel per remunerar amb 2,8 milions 14 exdirectius del banc pels objectius assolits i un centenar de prescriptors que van aportar 2.908 clients a la BPA, amb dipòsits que sumaven 1.258 milions d’euros.
Les accions de l’àvia de Xavier Espot
Dels 46 milions que va moure Landstreet entre els anys 2007 i 2014, 14,7 milions els va cobrar Joan Pau Miquel; els seus dos socis, també van percebre 14,7 milions; i els 17 milions restants es van repartir per gratificar directius, prescriptors i col·laboradors de la BPA, entre els quals hi havia l’exconsellera general de DA Meritxell Mateu.
A través de Landstreet, Joan Pau Miquel també va pagar 648.000 euros a Higini Cierco, que corresponien a la devolució d’un préstec documentat que aquest li havia fet per poder comprar un paquet d’accions de la BPA que tenia l’àvia de l’actual cap de Govern, Xavier Espot. Aquesta és la raó per la qual Higini Cierco ha estat imputat en aquest cas, tot i que la BPA i Landstreet eren dues entitats jurídicament independents.
Querella de la CASS
El procediment judicial que es reactiva aquest dimarts dia 4 és conseqüència directa de la querella criminal que va interposar, fa vuit anys, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) -on Jordi Cinca talla el bacallà- contra els perceptors andorrans de pagaments de Landstreet, als quals la batlle Canòlic Mingorance, actual representant d’Andorra al Tribunal Europeu de Drets Humans, va embargar el comptes.
La raó d’aquesta querella és que la CASS considera que els beneficiaris d’aquests pagaments de la societat panamenya havien de cotitzar les quotes corresponents a la Seguretat Social andorrana i no ho van fer. Per això, la Batllia acusa els imputats dels delictes d’abús de posició dominant, administració deslleial d’una empresa, defraudació a la CASS, falsejament de comptes socials i blanqueig de diners.
El PP ha exigit imperativament a DA que cobreixi les espatlles de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz abans del 5-M. Demà, la Batllia, sempre als peus del govern, emetrà el “disc sol·licitat”.
