Artur Mas, expresident de la Generalitat (2010-2016) i exlíder de Convergècia i el PDECat, ha comparegut aquest dilluns davant els mitjans per trencar el seu silenci sobre el desacord entre els partits que considera que formen part del seu espai polític, el PDECat i Junts, i ha descartat tornar a la primera línia política malgrat que ja no està inhabilitat.

Mas ha argumentat que durant tota la seva carrera ha impulsat espais d’integració, entre els quals ha citat CDC, CiU, la Casa Gran del Catalanisme i Junts pel Sí, i que “no vull acabar la meva trajectòria política avalant una separació”, fet que l’exlíder convergent ha dit que “tinc la sensació que podria passar”.

De fet, ha justificat el seu silenci adduint que volia evitar fer declaracions que poguessin “perjudicar” un acord entre Junts i el PDECat, i la seva decisió de parlar ara perquè, d’una banda, “cada dia hi ha més gent que parla per mi”, i d’altra banda i com a principal motiu, perquè es considera interpel·lat per determinades decisions i “coses que estan passant”.

En aquest sentit, ha citat la decisió de l’expresident Carles Puigdemont i altres figures rellevants de deixar “el partit que ells mateixos havien fundat” i passar a Junts, i també el fet que la darrera remodelació del govern català hagi deixat fora la darrera representant del PDECat, Àngels Chacón. Mas ha dit que “vull creure” la justificació d’aquesta decisió per part del president Quim Torra, que va adduir un reforç de l’executiu en la lluita contra la Covid-19, però també ha considerat que no és una decisió “ni neutra ni gratuïta”, i que “porta conseqüències”.

Mas ha explicat que l’única “lectura correcta” del fet que es quedi al PDECat és que, simplement, no marxa del partit on ha estat des que ell i Puigdemont -ha reiterat-, juntament amb altres dirigents, van crear el partit successor de Convergència “en un despatx de Bèlgica”. Per bé que ha dit que no critica que altres figures hagin decidit deixar el PDEcat, ha afirmat que “em consta que alguns marxen a contracor” i que “se’ls fa triar”.

Per la seva part, ha descartat categòricament la possibilitat de tornar a la primera línia política no només com a candidat a la presidència, sinó també en una altra responsabilitat governamental, així com formar part d’una llista electoral.

A partir d’ara, ha assegurat que pretén subratllar el seu perfil institucional com a expresident, ja que considera que pot “fer servei”, la qual cosa troba que l’obliga a distanciar-se del “combat polític diari”. Així mateix, ha anunciat que treballarà per refer la unitat del “projecte sobiranista” i “del meu espai polític”, que “no s’hauria d’haver esquerdat”. Veient “les esquerdes i la manca d’unitat”, ha confessat que “estic trist, decebut i empipat”.

En qualsevol cas, ha dit que ningú esperi d’ell res que es pugui interpretar com una confrontació amb Puigdemont, la qual cosa creu que voldrien els “adversaris interns i externs”, però ha reconegut que “en alguna cosa no deu estar molt d’acord quan no m’integro a Junts”. “Només hi seré si es troba la fórmula de la integració”, ha expressat.

Si no hi ha unitat en el món sobiranista, ningú ens prendrà seriosament, ni a Madrid ni a Brussel·les ni enlloc”, ha alertat sobre la desunió entre els partits sobiranistes, i pel que fa a l’espai polític postconvergent, s’ha referit a la dificultat de demanar unitat a altres partits si entre ells no l’assoleixen.