L’exconseller d’Economia de l’executiu d’Artur Mas a la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, ha carregat en un article a l’Ara contra el veto dels partits independentistes al Congrés dels Diputats contra els pressupostos generals de l’Estat, i que ha provocat que el president del govern central, el socialista Pedro Sánchez, hagi hagut de convocar eleccions generals anticipades.
Després de preguntar-se perquè els partits independentistes han votat contra els comptes de Sánchez, cosa que pot provocar l’ascens de la dreta i l’ultra dreta al govern d’Espanya, Mas-Colell afirma que “l’explicació més plausible del que hem fet és, simplement, que no sabem parar i, encara més greu, que no sabem que no sabem parar”.
L’exconseller d’Economia afegeix que “ens posem objectius i terminis poc realistes, ens carreguem d’emocions, ens entortolliguem en la rivalitat i la desconfiança entre les formacions independentistes, i acabem prenent decisions poc sàvies i, de tant en tant, suïcides”, i que “ja fa temps que ressona en el meu cap aquella cançó de Raimon que ens diu que “al meu país la pluja no sap ploure” però ara en la forma “al meu país la política no sap fer política” (li manllevo l’analogia a Najat El Hachmi)”.
Per a Mas-Colell “quan d’aquí a deu anys es miri enrere, la decisió de tombar, acompanyant el PP i Ciutadans, un govern de l’Estat que, sorprenentment, havia estat disposat a fer política amb els grups parlamentaris independentistes i s’havia pronunciat per la via de la negociació, semblarà molt estranya. Incomprensible, i objecte d’un gran lament, si els governs que hauran vingut després hauran sigut de la línia Aznar”.
Andreu Mas-Colell trenca una llança a favor de Pedro Sánchez quan afirma que “el senyor Zapatero no va ser capaç de complir el que havia pactat. El senyor Sánchez ha estat més prudent a l’hora de pactar. Quedarà en l’aire la pregunta sobre si des de Catalunya li hem donat l’oportunitat de pactar alguna cosa que realment es pogués pactar en el context actual”.
En aquest context, l’exconseller d’Economia afirma que “el senyor Sánchez no és perfecte, però no hi ha cap perspectiva, ni a curt ni a mitjà termini, que ens pugui donar per president del govern espanyol algú millor, ans al contrari. Qui pensi que el senyor Sánchez i els senyors Casado, Rivera i Abascal són el mateix, pateix una ceguesa aguda. És previsible, i natural, que des de Catalunya la dinàmica del vot útil sigui molt present”.
Mas-Colell també es qüestiona que “més d’un es preguntarà per quins set sous cal votar una llista independentista si renuncia a fer política parlamentària. Quina garantia hi ha que no repeteixi el comportament extremadament miop del final d’aquesta legislatura? En definitiva, que si convé que guanyi Sánchez, per què no votar Sánchez?
El qui va portar els comptes de la Generalitat de Catalunya acaba advertint que “també és possible, ho admeto, que l’independentisme no estigui desorientat i que segueixi una estratègia definida: la de, tot mantenint-se dintre dels límits estrictes de la legalitat, no fer política espanyola i esperar el col·lapse de l’Estat. Si és així, aquesta vegada no perdrem un llençol, perdrem bous i esquelles. Traducció: es pot perdre el més preuat, la majoria al Parlament de Catalunya, i amb ella el govern de Generalitat”.
