El judici a la família Pujol i als seus col·laboradors no només se celebra, des del 24 de novembre passat, a les dependències que l’Audiència Nacional té a San Fernando de Henares. També s’està lliurant, en paral·lel, una batalla política d’alt voltatge als despatxos del Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de salvar l’expresident de la Generalitat i la seva família, presentant-los com unes víctimes de la“guerra bruta” desfermada pel PP contra el moviment independentista català.
Segons aquesta tesi, mantinguda per l’excomissari José Manuel Villarejo, el Govern de Mariano Rajoy hauria maniobrat perquè el FinCEN, un organisme depenent del departament del Tresor dels Estats Units, emetés, el 10 de març del 2015, una ordre internacional contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), on tenien comptes alguns membres de la família Pujol. L’objectiu era provocar la intervenció d’aquest banc i aconseguir així les proves documentals que sustentessin la investigació que, l’any 2013, havia obert l’Audiència Nacional sobre el tràfic de diners de Jordi Pujol Ferrusola a Andorra.
Desclassificació de documents de Madrid
Junts x Catalunya ha comprat la versió del comissari José Manuel Villarejo i s’ha proposat demostrar la connexió entre el Govern del PP, les clavegueres policials de l’exministre Jorge Fernández Díaz i elFinCEN nord-americà. Per això, a través dels diputats Míriam Nogueras i Josep Pagès, ha presentat a la Mesa del Congrés dels Diputats una petició perquè el Govern de Pedro Sánchez procedeixi a la desclassificació d’una pila de documents secrets.
En concret, demana que es facin públiques les comunicacions que van mantenir, en relació amb la BPA, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), la Policia i la Guàrdia Civil amb elFinCEN. La sospita és que part de la documentació facilitada podia ser falsa o manipulada, amb la finalitat de forçar la intervenció de l’entitat andorrana. En el mateix sentit, Junts també reclama tenir accés a les comunicacions, sobre el mateix cas, que es van fer des d’Espanya amb la DEA i l’FBI.
Els diputats juntaires també posen el focus en el comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo, que, en un reportatge de Tele 5, es va vantar d’haver estat ell qui va portar, personalment, als Estats Units l’informe que el FinCEN va utilitzar per carregar-se la BPA. Ara, reclamen que el Govern de Pedro Sánchez recuperi i desclassifiqui aquest informe.
Junts no en té prou amb la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats i s’aprofita de la precarietat parlamentària de Pedro Sánchez per collar-lo més i obtenir aquests documents secrets.
Desclassificació de documents d’Andorra
En paral·lel, segons informa el diari L’Altaveu, diversos afectats per les conseqüències derivades de la intervenció de la BPA han iniciat contactes per promoure una sol·licitud formal al Govern d’Andorra i a les autoritats competents amb l’objectiu que també es desclassifiquin i es facin públics els documents interns que es van lliurar des del Principat relacionats amb la intervenció del’entitat el 2015. Els afectats asseguren que, davant deles informacions publicades a Espanya sobre la imminent desclassificació de documents vinculats a l’anomenada Operació Catalunya, consideren imprescindible que Andorra actuï amb el mateix nivell de transparència.
Segons expressen, “si Espanya avança cap a la desclassificació dels seus propis informes, Andorra hauria de compassar aquest moviment amb una revisió i obertura de la documentació que tingui en el seu poder i que pugui ajudar a aclarir l’origen i el desenvolupament de la intervenció de BPA”. El grup subratlla que la transparència és “una condició necessària per restaurar la confiança institucional, financera i judicial” i que la ciutadania té dret a conèixer la versió completa d’uns fets que han marcat durant anys la reputació del país i el futur de centenars de famílies, empleats i clients antics.
Els quatre grans còmplices andorrans
En aquest sentit, les investigacions dels últims deu anys han permès determinar els quatre grans responsables que, des d’Andorra, van col·laborar més estretament amb les clavegueres policials i judicials de l’Estat espanyol en l’operació per manipular i enganyar el FinCEN i provocar la “notice of finding” (NOF) del 10 de març que va provocar la fulminant intervenció del banc andorrà. Els principals còmplices andorrans d’aquesta“guerra bruta” van ser Maria Cosan, aleshores directora de l’Institut Nacional de Finances (INAF); Carles Fiñana, director de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd); l’exfiscal general Alfons Alberca, actual membre del Tribunal de Corts; i la batlle Canòlic Mingorance, en “exili daurat”, des de fa uns mesos, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg.
Desclassificació de documents dels Estats Units
En espera de la futura desclassificació dels documents secrets de Madrid que van servir per atacar la BPA, ja es disposa d’una part dels arxius del FinCEN que van ser desclassificats l’any 2019 per la cort de Columbia (Estats Units). Aquesta acció va ser conseqüència de les demandes judicials presentades i guanyades pel bufet d’advocats Lewis Baach, que ostenta la representació legal dels germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de l’entitat financera abans de la seva confiscació.
LA VALIRA va aconseguir i publicar la tramesa parcial d’aquests arxius del FinCEN sobre la BPA, que consta de 483 folis. Aquesta documentació demostra el paper cabdal que va jugar en l’operació de liquidació del banc el consolat dels Estats Units a Barcelona i l’estreta participació en l’operació de Maria Cosan, l’exdirectora de l’Institut Nacional Andorrà deFinances (INAF), que va ser una peça clau d’aquesta trama conspirativa que va etzibar el demolidor “cop de martell” contra la BPA.
La “nota verbal” del 2014
L’organisme nord-americà que lluita contra la delinqüència financera internacional tenia, des de feia anys, tota la banca andorrana en el radar. A parer delFinCEN, que treballa en estreta col·laboració amb les agències d’informació i d’intel·ligència dels Estats Units (FBI, DEA…), el conjunt del sistema financer andorrà, no especialment la BPA, era un colador pel qual circulaven diners de procedència corrupta o il·legal.
Així constava en la “nota verbal” que l’ambaixada dels Estats Units, a través del consolat de Barcelona, va fer arribar al ministeri andorrà d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, el 26 d’agost del 2014. En concret, aquesta“nota verbal” feia referència explícita a la banda de narcotraficants holandesos, implicada en el segrest de l’empresari Alfred Heineken, que havia blanquejat 16 milions a Andorra. El banc a través del qual operaven aquests mafiosos era Crèdit Andorrà.
La màxima responsable de vetllar per la netedat del sistema financer del Principat i per la seva adequació a la normativa internacional contra el rentat de diners era, des de l’any 2012, Maria Cosan, com a presidenta de l’INAF. Però, malgrat els indicis explícits que constaven en la “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units, no va moure un dit contra Crèdit Andorrà, com hauria estat la seva obligació.
Les quatre auditories de la BPA
Llicenciada en econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, l’andorrana Maria Cosan va treballar durant molts anys a la multinacional de l’auditoria KPMG. Després de passar per la delegació de Londres, l’any 2007 va ser nomenada directora de l’oficina de KPMG a Andorra, des de la qual va assumir l’auditoria de moltes empreses del Principat, entre les quals la BPA.
Com a directora de KPMG a Andorra, Maria Cosan va ser la responsable de les auditories anuals de la BPA, entre els anys 2008 i 2011, que el banc va encarregar a aquesta empresa. Totes aquestes quatre auditories van reflectir, sense apreciacions remarcables, una valoració positiva de l’entitat financera, tant pel que fa als seus estats comptables com al compliment estricte de la legislació andorrana i internacional aplicable.
En el període que va ser directora de l’INAF (2012-17) i mentre la BPA encara existia, Maria Cosan tampoc no va formular mai cap amonestació, ni verbal ni escrita, sobre el funcionament d’aquest banc. Al contrari, sempre va mantenir una relació fluïda i col·laborativa amb els responsables de la BPA.
D’“àngel” a “dimoni”
I arriba el 10 de març del 2015, quan, des de l’altre cantó de l’Atlàntic, la directora del FinCEN, Jennifer Shasky Calvery, fa pública una “notice of finding” (NOF) que descriu la BPA com un “niu” de delinqüència organitzada i prohibeix la seva operativa internacional. Al cap de poques hores, Maria Cosan, com a directora de l’INAF, va convocar una roda de premsa en la qual va manifestar la seva “sorpresa” per la demolidora NOF del FinCEN i va considerar que era “desmesurada”, però, a la vegada, va anunciar el nomenament de dos supervisors per controlar el banc. El dia 12, l’INAF va destituir el consell d’administració de la BPA i va encetar, d’aquesta manera, la irreversible destrucció del banc.
Maria Cosan havia conegut de primera mà, durant quatre anys (2008-11), els “budells” de la banca dels germans Cierco. I no només això: com a directora de KPMG a Andorra va donar fe i certificar que la BPA respectava escrupolosament l’exigent normativa internacional contra el rentat de diners. Com a posterior directora de l’INAF, i abans de la intervenció del FinCEN, tampoc no va emprendre cap acció punitiva contra aquest banc.
Però, a partir del 10 de març del 2015, Maria Cosan es va transformar d’“àngel” en “dimoni”. La cordialitat envers els seus antics clients de l’època de KPMG es va convertir en una hostilitat fora de mida. Ella, com a directora de l’INAF, va ser la cara pública de la intervenció i la confiscació del banc, executada amb una contundència freda, seca i implacable.
Informadora protegida del FinCEN
La posició de Maria Cosan és èticament i moralment insostenible. D’un cantó, com a directora de KPMG, havia certificat durant anys que la BPA era un “bon minyó” que feia els deures, però, de l’altre, com a directora de l’INAF, va abonar la tesi del FinCEN, que deia tot el contrari. Què va passar perquè fes aquest canvi tan radical de criteri? Aquesta és una de les claus ocultes de tot el cas BPA.
La documentació que va desclassificar l’any 2019 la cort de Columbia aporta una mica de llum al “misteri”de la sobtada transformació i traïció de Maria Cosan. Uns mails interns del FinCEN, que signa Stephanie Brooker, directora del departament d’Execucions, assenyalen que Maria Cosan era, des de molts mesos abans de fer-se pública la NOF, una “informadora protegida” d’aquest organisme del departamentdel Tresor dels Estats Units, amb el qual va mantenir una llarga i secreta col·laboració.
Després de la difusió de la NOF, el FinCEN va obrir, durant 60 dies, el preceptiu període d’al·legacions per a tothom que es considerés afectat per l’aplicació del “cop de martell” (secció 311). En aquest tràmit d’audiència, contemplat per la llei, s’hi van presentar un total de 319 queixes, en la seva major part de clients i treballadors de la BPA.
La traïció de Maria Cosan
Però d’aquestes al·legacions en sobresortia una: la signada per l’advocat Eric Lewis (del despatx LewisBaach), en representació dels germans Cierco, expropietaris del banc. En aquesta resposta a la NOF del FinCEN, l’advocat Eric Lewis posava de manifest, amb abundant documentació oficial, que Maria Cosan, com a directora de KPMG Andorra, havia certificat que la BPA complia la normativa internacional contra el blanqueig de diners i que els supòsits delictius adjudicats (Gao Ping i Petrov) havien estat denunciats per la mateixa direcció del banc a les autoritats judicials andorranes.
Ras i curt: Eric Lewis “despullava” la traïció deMaria Cosan com a exdirectora de KPMG i com adirectora de l’INAF.
Els mails interns del FinCEN que s’han conegut posen de manifest la gran preocupació dels directius d’aquest organisme –que estaven obligats per llei a ferpúbliques les al·legacions presentades contra la NOF- per l’impacte negatiu que la seva difusió podria tenir sobre Maria Cosan, a la qual anomenen senzillament com a “Maria”, demostrant l’absolut grau de confiança que havien establert amb ella.
“Forta relació contínua”
El 23 de juny del 2015, Stephanie Brooker va escriure un mail als altres directius del FinCEN on els anunciava que l’endemà es farien públiques les al·legacions rebudes, entre les quals hi havia la de l’advocat EricLewis, especialment contundent a l’hora de denunciar la traïció de Maria Cosan. Per això, Stephanie Brooker explicava que havia demanat que des del FinCEN “s’avisi prèviament a Maria” i se li expliqués que “estem obligats per la llei nord-americana a publicar la carta” (de l’advocat Eric Lewis). I afegia: “Espero que aquest avís, a més de la nostra forta relació contínua amb Maria, l’ajudarà amb qualsevol ofensa/preguntes/sentiments ferits”.
La lectura d’aquests mails interns dels directius del FinCEN és demolidora. Quin joc portava entre mans Maria Cosan des de la “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units, del 26 d’agost del 2014, que assenyalava al conjunt del sistema financer andorrà, però que va culminar amb la intervenció de només la BPA, el 10 de març del 2015? Quines relacions va establir “Maria” amb el FinCEN i quina documentació confidencial va lliurar als Estats Units, fins al punt que era mereixedora de la màxima confiança al quarter general de Vienna (Virgínia) d’aquest organisme? A canvi de què va trair Maria Cosan els seus antics clients de la BPA, als quals coneixia molt bé quan era directora de KPMG a Andorra?
Al·legant “motius personals i familiars”, Maria Cosan va dimitir com a directora de l’INAF a finals del 2016 i va marxar per la porta del darrere. Mesos abans, la BPA (reconvertida en Vall Banc) havia estat reprivatitzada al fons nord-americà JC Flowers, vinculat al FinCEN.
L’espia andorrana
Què va passar entre el 26 d’agost del 2014 i el 10 demarç del 2015, quan el FinCEN va emetre la NOF on assenyalava que la BPA era un “niu” de delinqüència organitzada i prohibia la seva operativa internacional? Si la “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units afectava –sense nomenar-lo explícitament- CrèditAndorrà, per què va ser la BPA qui va pagar el “cabreig” de les autoritats nord-americanes amb Andorra?
En la maniobra de desviar el “cop de martell” contra la BPA hi va jugar un paper determinant Maria Cosan, com a directora de l’INAF. Això no és cap elucubració ni cap deducció. N’hi ha constància en els documents que es guarden en els arxius del FinCEN i que han estat parcialment desclassificats.
L’exhumació dels documents del FinCEN sobre el casBPA ha permès conèixer, amb posterioritat, uns “mails”comprometedors on es demostra que “Maria” va ser l’“espia” que, des d’Andorra, va fornir informació decisiva per justificar la dràstica actuació d’aquest organisme del Tresor dels Estats Units contra el banc de la família Cierco. És a dir, Maria Cosan va actuar com una traïdora: d’un cantó, com a directora de l’INAF, no posava cap objecció al funcionament quotidià de la BPA, però, per darrere, passava informació, descaradament esbiaixada i manipulada, al FinCEN per provocar el posterior “cop de martell”.
A partir d’aquests documents, seria escaient que es reclamés, per part dels afectats per la confiscació de la BPA, la desclassificació de totes les comunicacions que van mantenir Maria Cosan i l’INAF amb elFinCEN, entre els anys 2012 i 2016. El seu ampli domini de la llengua anglesa converteix Maria Cosan en la principal sospitosa andorrana del criminal engany que es va fer al FinCEN amb l’objectiu de“rebentar” el banc i poder obtenir els comptes de la família Pujol.
En mans de Jordi Cinca
Hi ha una dada important per entendre el perquè de tot plegat: Maria Cosan ha estat, en els últims anys, una protegida de Jordi Cinca, un home de Crèdit Andorrà i el “cervell a l’ombra” que, des del primer moment, ha mogut els fils contra els accionistes, directius i empleats de la BPA. Ell la va promoure al càrrec de directora de l’INAF quan era ministre de Finances. I un cop va abandonar aquest organisme, després de la intervenció i confiscació de la BPA, la va col·locar amb un gran sou en la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), l’entitat que inverteix en Borsa els diners de les pensions dels andorrans i que presideix Jordi Cinca.
