La justícia andorrana va retirar fa gairebé tres anys a la Maria (nom fictici) la pàtria potestat dels seus fills. Ella no s’imaginava que, quan la seva mare va recórrer als serveis socials per demanar ajuda pels maltractaments que la Maria patia, els jutjats, en comptes d’oferir-li suport, optarien per treure-li els nens al·legant que es trobaven en una situació de desemparament. La Maria, que encara no ha recuperat la guàrdia i custòdia dels seus fills, assegura no s’està vetllant per l’interès superior dels menors i denuncia que els serveis socials andorrans no deixen de posar-li entrebancs mentre permeten que el pare del seu fill, qui la maltractava estant embarassada, pugui començar a fer visites amb el menor.
El calvari de la Maria va començar quan, després de separar-se del pare del seu fill -qui la va fer patir violència de gènere– va traslladar-se a Catalunya per començar de zero. La jove va decidir deixar els nens amb la seva mare fins a trobar pis i feina i disposar d’una situació estable per portar els menors i, estant a Catalunya, va començar una nova relació amb un home que també la va maltractar. La Maria assegura, en conversa amb LA VALIRA, que mai s’ha desentès dels seus fills i que sempre que tenia festa a la feina pujava a Andorra per veure’ls, i afirma que també mantenien contacte a través de videotrucades.
La mare de la Maria, en assabentar-se que la seva filla patia novament violència masclista, va recórrer als serveis socials andorrans per demanar ajuda i aquests, lluny de donar-li suport com a víctima de violència de gènere, van posar el cas en coneixement de la justícia, que va acabar retirant la pàtria potestat dels menors a la mare. Va celebrar-se un judici sense que ella estigués present, i es va donar la guàrdia i custòdia dels nens als avis materns argumentant que la Maria va abandonar els menors -fet que ella nega rotundament-, que patia “inestabilitat emocional” i que vivia una relació “de violència” amb la seva parella. La justícia andorrana va assenyalar la Maria per la situació que patia i va al·legar que no era conscient del risc que suposaria pels seus fills conviure amb la seva parella, destacant que la jove ja havia patit violència de gènere.
“En comptes d’ajudar-me, no permeten que els nens visquin amb mi perquè vaig viure aquella situació. Que hagi patit maltractaments no vol dir que sigui una mala mare. Els meus fills m’estimen moltíssim i sempre que necessiten i han necessitat alguna cosa els hi he donat”, manifesta la Maria, que també explica que el judici “va fer-se sense que estigués present tot i que vaig comentar que no podia anar per assumptes laborals i vaig demanar que ho canviessin”. Aquestes irregularitats van causar -mesos més tard- l’anul·lació de l’aute de desemparament, tot i que això no va tenir cap repercussió en la situació dels menors, que segueixen sota la custòdia dels avis materns.
Quan la Maria va deixar la seva parella i va tornar a Andorra, deixant enrere la situació de maltractament que va patir, una resolució judicial la va obligar a marxar a una pensió en negar-li la possibilitat d’anar a viure o estar present a casa dels seus pares, on estaven els seus fills. Segons explica, les assistentes socials no la van voler ajudar gaire i, fins i tot, li van dir que s’ho havia buscat ella mateixa.
Relació obligada amb el seu maltractador
L’aute inicial no contemplava que el pare del nen, que llavors es trobava ingressat a la presó, pogués tenir visites amb el seu fill, però això va canviar quan va demanar reiniciar el contacte amb el menor. La Maria, que va patir maltractaments per part d’ell durant i després de l’embaràs, explica que el nen va conviure amb el seu progenitor bastant de temps i que “la convivència va ser dolentíssima perquè no passava temps amb ell, sempre marxava de festa i ens deixava tancats a casa amb clau”. A més, manifesta que el pare del seu fill “entra i surt de la presó” per delictes com robatoris, agressions a les seves parelles, i conducció de vehicles amb el carnet retirat, i que encara que el menor “ja ha perdut la por al pare”, no vol mantenir cap mena de relació amb ell.
Mesos després de l’aute que va treure a la Maria els seus fills, el progenitor del nen va enviar un escrit al tribunal avisant que ja havia complert condemna i que, com disposava de feina estable i remunerada i estava reintegrat, volia recuperar el contacte amb el seu fill. Encara que el pare no ha pagat mai la pensió del seu fill -“i això que només son 105 euros”, subratlla la Maria- començarà a tenir visites amb el menor un cop al mes. Segons denuncia la mare del nen, tot i les demandes que va interposar contra el pare del menor per les agressions, per a la justícia i els serveis socials andorrans “és com si mai m’hagués fet res”.
De fet, les assistentes socials pretenen que es relacioni amb el pare del nen com a pas per a recuperar la custòdia dels seus fills: “Em deien que anés a l’associació de dones maltractades, però, d’altra banda, volien fer-me seure amb el pare del nen, qui em va maltractar, per ajudar-lo amb la seva relació amb el menor, per si havia de comprar-li alguna cosa o saber quelcom sobre el seu fill”, assegura la Maria, que es nega a mantenir cap relació amb la persona que la va agredir.
Situació de menysteniment
La mare dels menors considera que el règim de visites que se li ha atorgat -una hora a la setmana- és insuficient, i denuncia que l’àvia paterna del nen té més drets que ella, ja que se li permeten dues hores de visita setmanals i va començar les trobades mesos abans. De fet, la Maria no va iniciar les visites amb els seus fills fins passats quatre mesos i va haver de recórrer al raonador del ciutadà perquè intervingués. “Resulta que amb mi se’l va haver de preparar i amb el seu pare, amb qui no té tracte, està preparat”, lamenta la mare del menor.
Tant la Maria com l’àvia materna del nen asseguren que el nen no vol estar involucrat amb ningú de la família paterna i que ho poden provar, però assenyalen que no es té en compte. La mare dels infants també denuncia que no se l’informa dels seus drets, i que els serveis socials no li han facilitat cap escrit sobre les visites amb els menors ni el que es tracta a les reunions, encara que ho ha demanat reiteradament.
La Maria no sap quan podrà recuperar la custòdia dels seus fills, i lamenta tots els entrebancs que s’està trobant en el camí. Encara que ja fa més d’un any que estudia i disposa d’una feina estable remunerada, les assistentes socials continuen assenyalant en els seus informes que la mare dels menors no col·labora. “És veritat que he cancel·lat visites perquè no podia compaginar els horaris que em donaven amb els estudis i la feina, però sempre proposava alternatives”, explica la Maria, que ha hagut de signar recentment una mena de pròrroga del temps de recuperació dels menors per tal que la tutela dels seus fills no passi definitivament als avis materns.
