Ja he comentat en alguna ocasió l’interès i la utilitat de la web worldometers.info, que forneix, en temps real, les principals estadístiques de l’activitat humana en el planeta Terra, aquest àtom que habitem, perdut en la immensitat de l’Univers. Gràcies a aquesta web, per exemple, podem saber que la població mundial fregarà, en acabar aquest any 2021 dC els 8.000 milions de persones.
També podem tenir consciència de l’abast real de la pandèmia de la covid-19, que ens porta de corcoll i atemoreix: 275 milions de persones infectades i 5,4 milions de morts durant aquests dos últims anys. Amb tot, el balanç entre nous naixements i defuncions -per totes les causes i patologies- és netament favorable a la pulsió de la vida. Tancarem l’any 2021 amb un increment de la població mundial de més de 80 milions de persones.
Sense desmerèixer ni un bri l’amenaça que representa la covid-19 per a la humanitat ni deixar d’insistir en la importància vital que té que cadascú de nosaltres adoptem les màximes mesures de protecció (amb la vaccinació com a instrument essencial d’aquesta estratègia sanitària), també és necessari contextualitzar l’impacte concret de la pandèmia. I, en especial, ressaltar que la vida continua triomfant per sobre de la mort.
El naixement d’un infant, sempre que sigui desitjat pels seus progenitors o per la seva mare, és l’esdeveniment més meravellós i feliç que ens regala l’existència. L’alegria per l’arribada d’una nova vida és incommensurable i total. Un nadó és el millor i el més excels que els humans podem trobar i tenir en el planeta Terra.
Ara que estem immersos en aquestes estranyes celebracions nadalenques d’enguany, amb la pandèmia atacant novament i l’economia que sotsobra, és bo recordar l’arrel i l’origen d’aquesta festivitat, que enllaça amb el Solstici d’hivern de les antigues civilitzacions i de la maçoneria: la joia inigualable pel naixement d’un infant (pels cristians, la divinitat de Jesús) o pel renaixement victoriós de la llum enmig de les tenebres.
Hem focalitzat Nadal en un seguit de rituals i tradicions artificials: la decoració dels carrers i de les cases, els regals, els àpats en família, el cava i els torrons… i hem oblidat l’essència de la celebració: un cant a la vida i a l’esperança, a l’amor, a la germanor i a la solidaritat, als valors que tots guardem en el nostre cor i que, malauradament, tenim empresonats i reprimits per ridículs interessos i complexos egoistes.
Tot infant que neix té dret a viure en un món harmoniós i acollidor. Aquest ha de ser, ara i sempre, el compromís de nosaltres, els adults. Per això, és bo recordar i recuperar l’esperit del Nadal o del Solstici, que transcendeix, al llarg dels segles, totes les religions i totes les creences espirituals.
Podem convertir aquest planeta blau en un indret meravellós, on la vida sigui fàcil i alegre per a tothom. Hem aconseguit avenços científics i tecnològics increïbles que, fora de la tirania de la mercantilització, ens poden ajudar de manera determinant a aconseguir aquest objectiu, lògic i noble, en benefici de tota la humanitat, sense excloure ni bandejar ningú.
En aquests dies on les rutines laborals s’aturen, és un bon moment per a reflexionar i intentar entendre què fem aquest racó perdut de l’Univers i quin sentit hem de donar a la nostra existència. Ningú ha dit que gestionar la complexitat de la comunitat humana per posar-la al servei del bé comú sigui bufar i fer ampolles.
Però, de ben segur que, si posem en marxa les nostres millors intencions i la nostra millor voluntat, si deixem que parli el cor i ens dediquem a fer atenció al benestar dels altres, el món pot millorar substancialment. La humanitat cerca, des del fons dels temps, aquest paradís perdut i cal dir que la clau per entrar-hi s’amaga en tots i cadascun de nosaltres.
