En els darrers dies, ha sortit a la llum una sèrie de decisions qüestionables per part de l’Ajuntament de Puigcerdà, que evidencien un flagrant malbaratament de diners públics i una alarmant falta de gestió.
La compra de l’exlocal “La Gatzara”, avançada per LA VALIRA, ha estat la gota que ha fet vessar el got, una acció que no només malbarata recursos públics sinó que també desatén necessitats socials crucials.
L’antic casal d’avis, Sant Domènec al passeig 10 d’abril, oferia un espai exclusiu per a les persones de la tercera edat, un dret que el govern d’Albert Piñeira els va arrabassar aprofitant la pandèmia. Ara, l’actual equip de govern (Junts i Futur) pretén transformar l’ex sala de festes en un centre cívic, un espai compartit que deixa la Gent Gran sense un lloc exclusiu, una ofrena per a aquells que durant gairebé mig segle van disposar d’aquest servei.
L’actual casal d’avis ubicat a l’edifici del Museu Cerdà no compleix amb les normes de seguretat bàsiques per la manca d’una sortida d’emergència, posant en risc la vida dels seus usuaris. Aquesta greu infracció, per cert, no ha estat denunciada per l’oposició.
La compra del Casino Ceretà ja havia estat un error monumental a causa del seu cost desproporcionat. No obstant això, l’adquisició de ‘La Gatzara’ el supera amb escreix. S’ha destinat una xifra astronòmica, més de 350.000 euros a aquesta compra, i una suma similar per a les reformes del local, que inclouen reformes a la terrassa, la instal·lació d’un ascensor entre el local i la terrassa, mes totes les obres necessàries per a adequar el local i claraboies, entre altres. Tot això sense anar acompanyat d’una justificació clara ni un pla de gestió eficient.
L’estat del casino és deplorable amb problemes estructurals i de manteniment que requereixen despeses elevadíssimes. Malgrat això, l’Ajuntament ha gastat ja 1.700.000 d’euros en l’adquisició de només dues parts de l’immoble, una xifra que supera amb escreix el seu valor real donat el deteriorament que presenta.
Altres alternatives
El més significatiu és que existien alternatives més econòmiques i socialment més beneficioses. Un edifici a la Plaça Cabrinetty (vegeu foto adjunta) podria haver estat adquirit i reformat per satisfer múltiples necessitats: un casal exclusiu per a les persones de la tercera edat amb habitatges socials. Aquesta inversió total hauria estat similar, poc més de 2.000.000 d’euros, però sense els problemes estructurals del casino Ceretà.
L’administració dels neoconvergents de Junts, ha demostrat una vegada i una altra la seva incapacitat per gestionar els recursos públics de manera eficient i transparent.
Mentrestant, resulta sorprenent el silenci de l’oposició, que sembla estar més focalitzada en els assumptes de la benzinera de la família del primer tinent d’alcalde Francesc Armengol, desatenent altres problemes igualment crítics. La falta de zel i control per part del grup republicà només agreuja la situació, permetent que el malbaratament i la improvisació continuïn.
