Search
Close this search box.

Mai no passa res

Loading

La humanitat només la farem avançar amb amplis consensos, fruit d’un diàleg sincer i profund entre els representants de les parts. Aquest és el camí de la pau, la concòrdia i la prosperitat per a tothom. L’antítesi és la malfiança, el conflicte, la confrontació i la violència que, quan és massiva, esdevé guerra i destrucció.

Malauradament, a Europa i a la península Ibèrica -des de temps immemorials i fins fa només 30 anys, amb la guerra dels Balcans- hem estat subjugats, reiteradament, pel crit de la sang i l’estrèpit de les armes i de les bombes. En el cas de Catalunya, l’esbojarrada aventura independentista ens ha portat, per moments, al caire de l’enfrontament civil.

Però sembla que, en aquesta etapa del segle XXI que ara vivim, la racionalitat s’imposa i assistim al triomf  de l’esperit intel·ligent de la negociació i del pacte i a la supressió de la paraula enemic”. N’és una expressió la taula de diàleg que reuneix els governs espanyol i català per a treballar conjuntament en la recuperació de la confiança mútua i en la solució definitiva a la delimitació i l’encaix de competències, en el marc  de la subsidiarietat federal vigent a la Unió Europea (UE). 

Pedro Sánchez i Pere Aragonès tenen l’obligació de superar la pèssima pàgina de la història que van protagonitzar Mariano Rajoy i Artur Mas i obrir un nou període de relacions entre Espanya i Catalunya, amb la voluntat de restablir una plena col·laboració, pensant en el benestar del conjunt de la població. En aquest context, tal com exigeix ERC, cal trobar i articular el marc legislatiu que garanteixi l’ús i la pervivència de la llengua catalana.  

També és motiu d’alegria i d’esperança que Espanya i Portugal hagin renovat i ampliat el  Tractat d’Amistat i Cooperació, en la cimera de caps de govern i de ministres que s’ha celebrat aquesta setmana passada a Trujillo. La primera versió d’aquest tractat va ser signada l’any 1977 pels aleshores presidents Adolfo Suárez i Mario Soares i ara s’ha procedit a la seva actualització i aprofundiment, en un context en el qual els dos països formen part de la UE.

En aquesta conjuntura històrica té més sentit que mai que Espanya i Portugal, que estan separades des de l’any 1640, col·laborin intensament per a recuperar la dimensió ibèrica. La península és un “hub” únic que uneix quatre continents i aquesta privilegiada posició geoestratègica, si la sabem aprofitar, és la clau del nostre futur i el dels nostres descendents.

En paral·lel a la “cimeira” de Trujillo, també s’ha celebrat una trobada molt important a Saragossa: la dels empresaris de l’Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears, amb la presència dels presidents Javier Lambán, Ximo Puig i Francina Armengol. La voluntat empresarial  de vertebrar l’espai de l’antiga Corona d’Aragó és una fita de gran transcendència, després d’anys d’estar allunyats per absurdes i enconades picabaralles polítiques i identitàries.

Aquests quatre territoris, que basculen sobre l’eix mediterrani, representen el 34% del PIB de l’Estat espanyol i han estat les víctimes històriques del model centralista que, inspirat en França, ens va portar la dinastia borbònica, instaurada al segle XVIII. Òbviament, l’Estat de les autonomies ha servit per revertir, en gran part, aquesta situació heretada, però encara queden moltes inèrcies del passat que cal vèncer i, en aquest sentit, la trobada empresarial i política de Saragossa és un primer pas per a reaccionar en positiu davant la pulsió centrípeta de Madrid, més forta que mai per la dinàmica que imposa l’actual fase de concentració del capitalisme.

El president Pere Aragonès no va anar a Saragossa, però sí a la Seu d’Urgell, per assistir divendres passat a la trobada empresarial que promou la revitalització dels Pirineus, destinats a deixar de ser frontera per esdevenir la columna vertebral del gran espai econòmic occità i català-aragonès. Les comarques pirinenques, que pateixen despoblament i envelliment, són la “ventafocs” de Catalunya, però, a la vegada, són el gran focus on cal operar per assolir el necessari reequilibri territorial i demogràfic que predica el govern de la Generalitat.

En aquest sentit, el projecte per a la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030 pot ser el gran revulsiu que retorni a aquestes contrades la vitalitat i el dinamisme perduts i d’això se’n va parlar a la trobada de la Seu d’Urgell. Malauradament, ERC, el partit del president Pere Aragonès, s’agafa aquest projecte amb pinces i la CUP, directament, s’hi oposa de manera contundent.

Catalunya sempre s’ha fet “de dalt a baix” i l’agonia del Pirineu –que ja fa dècades que dura- és el símptoma de la decadència general que pateix el país. Si retornem l’energia a les altes muntanyes, aquestes tindran la qualitat i la capacitat de revitalitzar les terres baixes i el litoral.

Trujillo, Saragossa, la Seu d’Urgell… Trobades d’alt nivell que dibuixen un horitzó d’esperança. És just això el que necessita la societat, perduda, preocupada i desarmada: polítics i empresaris amb idees i projectes de futur. I Glasgow, on els líders mundials es reuneixen aquests dies per abordar la gran amenaça del canvi climàtic i accelerar la transició energètica per a salvar la humanitat de la seva autodestrucció. 

Estem sortint d’una època dominada per la pulsió del “nosaltres sols” (Donald Trump, Brexit, els populismes identitaris, com el cas del procés independentista català…) i entrem en una altra, oposada, que advoca, amb voluntat de concòrdia i fraternitat, pel diàleg entre diferents, la negociació i el pacte: la llei del pèndol.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

2 de novembre de 2021

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies