El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, ha fet públic un comunicat en què explica les raons per les quals la majoria dels pensionistes residents a Andorra perceben unes jubilacions per sota del salari mínim que actualment és de 1.121,47 euros.
El líder de la Unió Sindical d’Andorra assegura que la justificació del cap de Govern, Xavier Espot, al perquè les pensions són tan baixes “no responen a la realitat i estan precisament fora del context real”. En aquest sentit, Ubach assenyala el següent:
1- El “complement de la pensió no contributiva per a persones residents al país” manté, en primer lloc, uns requisits d’accés tan exigents que impedeixen el seu cobrament a la majoria de les persones que tenen pensions molt baixes:
• Un primer grup, que són més d’un de cada quatre pensionistes residents (per sobre de les 1.800 persones) no compleixen amb els 20 anys de cotització i queden directament expulsats, i són exactament els que cobren les pensions més baixes.
• Un segon grup, que són més de 2.600 pensionistes, tot i que han cotitzat més de 20 anys, no compleixen majoritàriament algun dels restants requisits, de manera que queden així mateix expulsats del complement.
• De fet, aquesta és l’explicació del perquè d’un total de més de 4.500 pensionistes residents, que perceben pensions inferiors al salari mínim, només menys de mil perceben aquest complement.
• I finalment, cal precisar que, fins i tot per a aquells afortunats que el cobren, aquest no arriba al salari mínim: aquesta és la quantia màxima possible, però molts dels perceptors queden clarament per sota per no disposar de prou anys cotitzats (més enllà dels vint exigits com a mínim) per arribar al salari mínim d’acord amb l’apartat 4 de l’article 203 de la Llei que regula aquests complements.
En conclusió, els complements que elevarien la pensió fins al salari mínim són molt restrictius, deixen fora els pensionistes més desfavorits, i els cobra una petita minoria dels que tenen pensions inferiors al salari mínim.
Aquest és el context en el qual cal situar aquest complement. I d’aquí que la despesa destinada a la mateixa sigui tan absolutament baixa (poc més d’un milió d’euros).
Per tant, no compensa ni de lluny les baixes pensions, ni de bon tros eleva l’escassa despesa total en les mateixes que es realitzen a Andorra.
2- En el fet que hi ha qui cobra una pensió amb només treballar una setmana (i per això, en part, hi ha moltes pensions baixes). La veritat és que això va desaparèixer fa tretze anys, el 2008, i la major part dels pensionistes que fins llavors cobraven pensions amb tan escassa cotització ja no estan entre nosaltres.
D’altra banda, comparar això (que ja no existeix) amb la situació espanyola està novament fora de context: a Espanya hi ha pensions no contributives per a totes aquelles persones que no han pogut accedir a una pensió per falta de cotització, fins i tot encara que no hagin cotitzat un sol dia, i l’import d’aquestes pensions és molt superior a les quals es percep a Andorra per totes aquelles persones que han cotitzat menys de 15 anys (tot i que la renda per habitant d’Espanya és molt inferior a l’Andorra).
3- El senyor cap de Govern considera, finalment, que el que cal fer per analitzar les pensions a Andorra és mirar (només o fonamentalment) la pensió dels que han cotitzat més de 40 anys.
Es tracta d’un plantejament difícilment explicable i clarament fora de context:
Primer, perquè el sentit comú i el rigor exigeixen que es mirin totes, no només “les bones”.
Segon, perquè això seria mirar només el 10% (o menys) de les pensions de persones amb una situació privilegiada i oblidar-se del 90% de la població d’Andorra que mai arribaran als 40 anys cotitzats.
Tercer, perquè d’aquesta manera estaríem en la pràctica fora de la realitat de les pensions.
4- Perquè fins i tot així no es pot obviar que el sistema de pensions del país és enormement mesquí i limitat en reconèixer (amb els gairebé inabastables 40 anys cotitzats) una pensió que és només la meitat del cotitzat (proporció que, novament, es redueix a mesura que els anys cotitzats són menors, i causa fonamental de les baixíssimes pensions d’Andorra.
La immensa majoria dels països de l’entorn té taxes de substitució molt més elevades amb aquest llarg període cotitzat.
En definitiva, hem de reafirmar davant els ciutadans que el sistema de pensions d’Andorra ha de millorar (i pot fer-ho) perquè la immensa majoria de les persones no quedi en la pobresa quan es jubilin.
