Els partits que actualment ocupen els grups de l’oposició del govern d’Andorra coincideixen a dir que l’executiu que sorgeixi de les eleccions generals d’aquest pròxim diumenge ha d’abordar les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) amb més ‘transparència’, contràriament al que ha fet durant aquest temps l’executiu taronja encapçalat per Toni Martí. Així i tot, Demòcrates per Andorra (DA) defensa la ‘continuïtat’ de la feina feta.
Tan Liberals d’Andorra (L’A) com el Partit Socialdemòcrata (PS), Progressistes-SDP i Terceravia creuen que cal arribar a un pacte d’estat sobre la qüestió i que el teixit empresarial i social estigui assabentat dels passos que es van donant. També lamenten que fins ara s’hagi actuat amb ‘opacitat’.
L’acostament a la UE és una oportunitat per potenciar els vincles existents amb els territoris veïns en un moment on també la majoria de partits estan a l’expectativa dels resultats dels estudis de viabilitat sobre la construcció d’un aeroport en territori andorrà i com aquesta infraestructura ha de conviure amb la de la Seu.
Un dels punts que s’haurà de tractar en el futur tractat europeu és el del pagament de la prestació d’atur als comunitaris -entre ells els treballadors fronterers-, dintre del capítol de la lliure circulació de persones, que després de quedar-se sense feina al Principat, decideixin tornar al seu país d’origen; qüestió que per a bona part de les set formacions que es presenten als comicis és ‘inassumible’.
Mentrestant, una de les noves formacions que es presenta als comicis, Unió pel Progrés d’Andorra (UPA), creu que s’ha de tenir molt present el model que s’aplica a Liechtenstein, on s’utilitza la superfície en metres quadrats del país com a paràmetre per valorar el grau d’assumpció de les directives europees. A més, en referència als treballadors fronterers, el seu candidat, Alfons Clavera, defensa una altra de les fórmules d’aquest model, la qual passa perquè aquests empleats continuïn cotitzant als països on resideixen.
Per la seva banda, el cap de llista de L’A, Jordi Gallardo, veu important traslladar a la negociació europea el funcionament actual de les quotes d’accés al mercat laboral andorrà, on n’hi ha d’específiques per a treballadors fronterers i d’altres que s’obren a immigrants que volen residir al país.
En aquest sentit, el seu homòleg del PS, Pere López, considera que cal seguir donant un tractament ‘preferent’ a les persones que viuen al voltant del Principat i el de Progressistes-SDP, Josep Roig, destaca la importància d’aquest perfil de treballador per Andorra. D’altra banda, Josep Pintat, de la Terceravia, creu que en aquest àmbit no s’ha de legislar en excés i que la prioritat passa perquè hi hagi una ‘estabilitat’ econòmica.
Un altre dels partits que concorren per primer cop a les eleccions generals, Andorra Sobirana, està en contra de la negociació d’un acord d’associació amb la UE, segons explica el seu líder, Eusebi Nomen, que creu que el pacte comportarà haver d’adoptar els tipus mínims dels impostos especials. Per aquest motiu, creu que cal abordar un pacte de lliure comerç com el que intenta establir el Regne Unit.
Obertura del sector financer i diversificació de l’economia
Si la passada legislatura va començar amb la crisi de la Banca Privada d’Andorra (BPA), el que va comportar la intervenció de l’entitat financera per part de l’executiu, aquesta acaba amb la sortida del país de la llista grisa de paradisos fiscals. Sobre aquesta qüestió, el candidat de DA destaca la importància de tenir un sistema ‘homologat internacionalment’, fet que, afegeix, contribueix a captar inversió estrangera.
Per la seva banda, el seu homòleg a L’A explica que arran del cas BPA ‘s’ha endurit l’accés al crèdit’, motiu pel qual creu que cal reflexionar sobre quines mesures de control són les necessàries per evitar que s’acabi ‘ofegant el sistema’.
Mentrestant, tant el PS com Progressistes-SDP coincideixen en afirmar que l’acord d’associació amb la UE ajuda a ‘reforçar’ el sistema bancari i que cal, a més, fer més tasca diplomàtica per donar a conèixer els ‘esforços’ que s’han fet en matèria fiscal i transparència financera.
D’altra banda, el líder de la Terceravia i el d’UPA valoren l’avenç que hi ha hagut en aquest àmbit alhora que defensen ser ‘sobirans’ en el model d’impostos. Finalment, des d’AS demanen un sistema financer ‘fort’ i creuen que l’actual model ‘necessita una revisió’, segons ha explicat Nomen.
Un altre dels temes que haurà de gestionar l’executiu que surti després dels comicis generals és el de l’obertura del primer casino del país, després que l’empresa guanyadora en el procés d’adjudicació no hagi obtingut la llicència i tant ella com altres de les que van participar en el concurs hagin fet arribar el cas a la justícia andorrana. En aquest sentit, el candidat taronja segueix defensant que el govern sempre ha actuat sota el ‘principi de legalitat’ però la majoria de formacions que es presenten a les eleccions lamenten la situació que s’ha produït i en responsabilitzen l’executiu de tot plegat.
