Un veí de Llívia ha denunciat a través de les xarxes socials la situació peculiar que es viu a aquest municipi de la Baixa Cerdanya, que pertany a l’Estat espanyol tot i estar enclavat dins de l’Estat francès a conseqüència del Tractat dels Pirineus (1659).

Després de saber que el govern francès hagi decidit mantenir el tancament de les seves fronteres davant l’actual estat d’emergència sanitària, les especials característiques territorials de la vila genera situacions “absolutament ridícules”.

Llívia compta fins a deu accessos des de França:

# Carretera N-154 des de Puigcerdà.

# Carretera francesa E9 des de la població d’Ur.

# Carretera francesa E9 des del municipi de Bourg Madame.

# Carretera francesa E30 des d’Ur.

# Carretera francesa E30 des del poble de Caldegas.

# Uns 1.000 metres per sobre d’Angoustrine hi ha un camí de terra que dóna accés des de la carretera francesa E618 al nucli de Cereja i a Llívia.

# Des d’Estavar, es pot accedir per una pista de terra que envolta la muntanya del castell, al costat de la pedrera i porta a Llívia.

# Carretera francesa D33 des d’Estavar.

# Carretera francesa D33C des de la població de RO.

# Pista de terra que s’inicia just després del nucli de Gorguja en direcció a la localitat d’Err. Hi ha una bifurcació que també permet entrar en Llívia per l’altre extrem de Gorguja.

Durant les primeres setmanes de confinament, totes aquestes fronteres van romandre obertes sense cap mena de control.

Les visites de vehicles francesos als supermercats i estanc de Llívia eren, i són, contínues (al voltant del 50% dels vehicles que passen per la població per l’N-154 són amb matrícula francesa).

Tres setmanes després del confinament, les autoritats franceses van tancar l’accés per la carretera D33 des del municipi d’Estavar amb blocs de formigó i van col·locar un control a la frontera de la D33C, “fent les fotos de rigor amb tota la pompa possible per publicar-les a les xarxes”.

En aquell moment, l’alcalde de Llívia va declarar que “hem tancat les fronteres” tot i que la realitat va ser que només “es van tancar dos” i va ser iniciativa de les autoritats francesos i no del batlle ceretà.

A l’escrit s’assegura que el control a la D33C es va mantenir durant alguns dies “sempre que fes bon temps i en horari diürn”. El dia d’avui, “es pot passar sense cap classe de control”.

Tanmateix s’assegura que no hi ha cap efectiu de les forces policials catalanes i espanyoles “controlant les fronteres”, tot i que continuen sent “un autèntic colador”.

Finalment es considera injust que mentre els francesos “poden venir tantes vegades com els plagui, sense que, si més no els cridin l’atenció”, a Catalunya “se sanciona un matrimoni que es desplacen en el mateix vehicle per anar a comprar o que a la gent que viu a Llívia no se’ls permeti anar a la capital ceretana per fer el mateix”.