El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha aprovat aquest dijous el pressupost de la corporació per a enguany que ascendeix a 10, 2 milions d’euros amb els vots favorables de tots els grups i els retrets, ara si pel canvi de govern a la Generalitat, per la manca de recursos “per fer projectes reals que impactin”, segons ha manifestat la seva presidenta, Josefina Lladós (Junts).
Amb tot, els nous comptes de l’ens comarcal continua sense estalviar un euro pel que fa a les partides de personal que any rere any augmenten significativament. Del total del pressupost, uns 3,6 milions d’euros (un 35% del total), es destinen al capítol de sous i despesa corrent.
En concret, aquesta partida inclou la incorporació de noves places a la plantilla com ara un segon arquitecte, un tècnic de medi ambient o personal per a la gossera, a banda d’un jurista i una psicòloga per a l’àrea d’igualtat. Tot plegat reforça una mica més que el Consell Comarcal de l’Alt Urgell s’hagi convertit en una autèntica ‘agència’ per poder incrementar el nombre d’empleats públics amb convocatòries fetes, en alguns casos, ‘a mida’ pels governants, cosa que permet perpetuar el sistema caciquil i clientelar de la comarca.
Mentre augmenta en un 8,8% l’apartat per pagar les nòmines del personal de la corporació, alhora Lladós es queixava per no poder disposar de més recursos especialment pels serveis socials. Un 51% del pressupost es reparteix entre l’àrea educativa, que s’ha incrementat un 48% perquè han crescut les beques de menjador escolar; serveis socials, que s’emporta el 20%; i el pla de camins un 11%.
Amb els números sobre la taula, és evident que la presidenta del Consell Comarcal prioritza en els comptes l’augment de la plantilla de l’ens en detriment dels serveis que afecten més el dia a dia de les persones.
Eficàcia i eficiència dels Consells Comarcals
Un dels objectius més clars en unes eleccions municipals a Catalunya és aconseguir el màxim nombre de regidors possible perquè d’això depèn la composició dels consells comarcals i, sobretot, de les diputacions. L’autèntica batalla és per les diputacions, ja que és on es reparteixen els diners de veritat amb uns pressupostos sovint estratosfèrics.
Però a l’altra cara de la moneda hi ha els consells comarcals. Amb una dotació econòmica molt menor i unes competències esquifides, augmentar la representativitat en aquestes administracions és sinònim de poder local i d’implantació territorial. Sobretot perquè el ciutadà no tria qui forma part del ple, sinó que són estrictament els partits els que ho decideixen.
En comparació amb altres administracions, les competències dels consells comarcals són més aviat escasses i, sovint, hi ha duplicitats amb altres ens. Es tracta d’administracions finalistes, que es financen a través de les aportacions de la Generalitat, majoritàriament, i de les diputacions, que els deleguen les competències pròpies sobre diversos àmbits.
Qui podia albirar uns consells convertits en sangoneres quan presten serveis als ajuntaments per un preu superior al d’una empresa privada perquè han d’afegir el cost de gestió per tal de mantenir una estructura elefantíaca.
Per tant, si existeix la voluntat de procedir a la seva progressiva desaparició, no ha de significar cap daltabaix perquè els mateixos ajuntaments mitjançant mancomunitats o consorcis poden assumir les funcions amb eficàcia i eficiència.
