L’independentisme volia aprofitar els Jocs per desacreditar Espanya

Els Jocs Olímpics d’hivern del 2030 havien de ser utilitzats políticament per l’independentisme per deixar en evidència Espanya. La jugada estava molt clara: mentre el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas (vegi’s edició en paper n. 1.493) pactaven en secret amb el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) el finançament dels Jocs, es preparava una potent ofensiva internacional a favor de la independència, acusant Espanya de ser un Estat no democràtic.

Un informe de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés EL TRIANGLE n’explica les interioritats i que “de les converses interceptades es desprèn que pretenen utilitzar la candidatura amb objectius polítics i aprofitar-la per denunciar el que consideren la ‘situació de Catalunya’, fins i tot recorrent a un òrgan no oficial com el Comitè Olímpic Català”.

Es tractava de donar-ne una de freda i una de calenta: mentre per un cantó, Gerard Figueras intentava pactar la celebració dels Jocs i col·locar Maite Fandos (foto) com a “reina de la festa”, el seu grupet mirava de treure rèdit polític de la situació. El tema es descobreix a través d’una conversa que Gerard Figueras manté amb Maite Fandos el 5 de novembre del 2019. L’exregidora de Barcelona (i, en aquests moments, assessora de JxCat a la Diputació de Barcelona) acabava de mantenir una reunió a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en què es va parlar d’enviar a tots els comitès olímpics una carta denunciant la situació de Catalunya, que hi havia presos polítics, i exigint la seva llibertat.

A aquesta reunió hi van assistir, entre altres, la mateixa Fandos, el president de la UFEC, Gerard Esteva, el president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Xavier Vinyals, el president de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, Pere Sust, i diversos directius més.

Provocació a l’Estat
El debat s’havia suscitat sobre si aquesta carta l’havia de signar el Comitè Olímpic Català o qui. “Maite Fandos va exposar que si qualsevol president d’un comitè rebia la carta (Suècia, per exemple), es posaria en contacte amb Blanco i es produiria un conflicte, i que no signarien el suport als presos polítics”, diu l’informe de la Guàrdia Civil.
El debat sobre la signatura del COC va ser encetat, segons la confessió de Maite Fandos a Figueras, per Pere Sust, encara que, diuen els documents judicials, Iñaki Oñate, d’Esquerra, “va dir que estava impugnat”.

No obstant això, es va exposar com a alternativa que la carta anés signada per la UFEC o per la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, però que que comptés amb la signatura del mateix Figueras i que fos enviada al Comitè Olímpic Internacional, “però sense crear conflicte”. El problema, li adverteix Maite Fandos, és que si la firmava el Comitè Olímpic Català (que estava impugnat i que no podia utilitzar aquest nom en no estar reconegut pel COI), “Blanco es cabrejarà i el tindrem en contra”.

Però Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, va posar el crit al cel, ja que insistia a crear conflicte. “Aquí la cosa… escolta… és que com més reacció violenta, millor, perquè com més es veu, millor”, va argumentar Vinyals a la reunió. Però Fandos ja li va advertir a Figueras que estaven treballant, com a Secretaria d’Esport, un projecte “que és la candidatura, i que tot allò que faci conflicte no va bé”. Davant les dissensions, Figueras li va advertir que, segons el tipus de carta, no la signaria.

“Maite Fandos li diu que la carta està bé, que l’únic que s’ha tret és que es feia referència a la violència de carrer cada dia (que ella la té en paper). Figueras li diu que ell no ho faria, que ho signem com a UFEC i Secretaria, però com a COC no, perquè cabrejarem Blanco”. Fandos, no obstant això, era partidària que el COC signés la missiva, una miqueta suavitzada, “i d’ajudar els presos” i Vinyals “era de la idea contrària, que ell era dels que pensen que com més trencadissa i més rebombori hi hagi, doncs millor, que això també ho va dir el de Patinatge, Basiana”. Es refereix a Ramon Basiana, president de la Federació de Patinatge, mort el juliol del 2021.

La proposta també era recolzada per “un advocat” que estava present en la reunió, a qui no s’identifica pel seu nom. En un altre moment, Maite Fandos explica que a la sala hi havia tres advocats, que van quedar d’estudiar la possibilitat que el COC pogués signar la carta sense que això comportés problemes, “i si calia fer-hi modificacions per tenir cobertura jurídica”.

Per això, l’informe de la Guàrdia Civil conclou també amb l’advertiment que cobra una rellevància especial Xavier Vinyals, alineat amb la tesi que com més conflicte, millor, i això malgrat que l’entitat que ell presideix, la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, viu “de subvencions públiques, que, una vegada rebudes, poden estar sent utilitzades pel que precisament esmenten els investigats, reaccions violentes amb l’única finalitat d’afeblir a l’Estat”. Assenyala més endavant que “resulta significatiu el posicionament polític d’aquesta entitat, que se sustenta principalment de subvencions públiques, a favor d’una idea partidista i independentista, deixant pel que sembla en un segon pla la promoció dels valors de la pràctica de l’esport”.

“Madí hi està d’acord”
La gran incògnita és el paper del president del COE en aquesta jugada contra el Govern espanyol. En una conversa captada el 4 de novembre del 2019 entre Alejandro Blanco i Gerard Figueras, tots dos es refereixen a “una joguina que pot ser potent”, segons com la utilitzin, però que “ha d’anar de la mà del COE”. Blanco li adverteix també al català que “aquesta joguina a qui més pot perjudicar és al Govern, perquè s’estan prenent atribucions del Govern central”. L’alt càrrec de la Generalitat comenta llavors que “pensava que anava de la mà del Govern, i no és així”, perquè el que li van explicar “de Sport Global no és de la mà del Govern”. Tots dos deixen incògnites en l’aire que haurien d’aclarir en el dinar que tindrien el 7 de novembre amb Artur Mas i Miquel Noguer a Vilanova i la Geltrú (al restaurant 1918, que, com li va dir el mateix Figueras, “és de casa i es troba a 20 minuts de l’aeroport”, referint-se al fet que era propietat de familiars seus).

De les converses es desprèn també la preocupació tant d’Alejandro Blanco com dels dirigents catalans per la situació política a Catalunya, ja que la candidatura podria naufragar per això. En una conversa de Figueras amb Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, el primer li comenta al seu interlocutor que “aquestes trobades s’estan convertint en una cosa molt important, molt més enllà dels Jocs, per entendre’ns”. Tant és així que, en els seus informes, la Guàrdia Civil reflecteix literalment: “Com es veu, Figueras està treballant en la candidatura olímpica, però tots dos mostren la seva preocupació per la situació política, i fins i tot arriben a dir que aquestes trobades s’estan convertint en una cosa molt important, molt més enllà dels Jocs, per entendre’ns, però que la situació actual ho deixa venut”.

Per la seva banda, en el dinar de Vilanova i la Geltrú, Blanco va expressar el seu desig de formar una comissió de tres persones per impulsar la candidatura del 2030. “Va explicar que el que més beneficiaria el Govern seria el model de la societat civil, i que això rebaixaria molt la tensió política als carrers”, diu un informe de la Guàrdia Civil. Els quatre comensals estan d’acord en una cosa: el “conflicte català” és preocupant. I un d’ells subratlla: “Tenim un problema, que Catalunya crema”.

Un parell de dies més tard d’aquesta conversa, Xavier Vinyals, el partidari de la línia dura, es despatxava a gust amb els moderats. “Des que aquest tinglado ha començat, cada dia espero amb emoció les notícies del migdia per saber quina serà la penúltima xarlotada que ens oferirà el batraci que tenim per president”, diu Vinyals a la seva esposa, encara que no se sap si ho està llegint d’alguna notícia. Tots dos critiquen amb duresa la sentència per sedició contra Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural “per posar-se sobre un cotxe”. El president de la Plataforma no es priva d’apuntar amb el dit. “Madí? Hi està d’acord, carinyo”.

Esposa de VinyalsDoncs és l’únic independentista que hi està d’acord.
Vinyals: Carinyo, és que és igual, perquè diu que és independentista per dir, i això et demostra que tot és… [inintel·ligible], d’acord?
Esposa de VinyalsSón uns merdes.
VinyalsEstà d’acord… [inintel·ligible] i que després Catalunya no és una nació perquè ho diu la Constitució.
Esposa de Vinyals: (riu) El que no digui la Constitució no existeix.
VinyalsExacte. Legalment, no. Per tant, no té dret d’autodeterminació. El seu argument és: “Com que la Constitució no diu que Catalunya és una nació, Catalunya no té dret a l’autodeterminació”.
Esposa de VinyalsQue no ho digui la Constitució no significa que Catalunya no existeixi…
VinyalsDic el que diu ell.

En aquells moments encara estaven calents els ànims després de les mobilitzacions que hi havia hagut les setmanes anteriors, amb motiu de la sentència de l’1-O.

“Si hem de continuar, necessitem diners”
El secretari de l’Esport, Gerard Figueras, va confessar en una conversa telefònica els trucs que feia servir per nodrir de fons públics la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). “Li he passat tots els diners de la Federació Catalana de… de… de Patinatge, perquè farem una norma… bé, que s’ho van quedar. Que tota la part aquesta extra que li he passat aquest any…, l’any que ve el que faria seria vehicular-la per la fundació”.

Aquesta fundació, segons els documents que hi ha al sumari del cas Volhov, va ser pactada entre Gerard Figueras i Gerard Esteva, “amb la intenció d’alinear en aquest projecte Meritxell Budó, consellera de Presidència i portaveu del Govern”. En una conversa captada l’1 d’octubre del 2019, Gerard Figueras afirma que la candidatura olímpica s’ha de controlar a través d’una fundació nova i no a través de Barcelona Olímpica. “Avui m’estan revisant un retall de premsa de la resposta de Colau, on ella diu: ‘Nosaltres valorarem entrar en el projecte quan la Generalitat ens presenti la candidatura’. O sigui…, ara ens donen més màniga ampla per tirar endavant”. En aquesta conversa, Figueras diu que l’endemà, 2 d’octubre, té una reunió amb Meritxell Budó per parlar del tema. “Demà se li acabarà de dir: ‘Fins aquí hem arribat. La feina està feta. Si hem de continuar, necessitem diners’. I que prengui la decisió a través de qui toqui. Si vol que sigui Ferrocarrils, o la fundació… i haurà de ser la fundació, evidentment”.

Un acte judicial datat el 7 de novembre del 2019, assenyala: “De les trucades analitzades s’infereix que en la reunió que tenien previst mantenir es podrien tractar assumptes relacionats amb la investigació –malversació de cabals públics–, concretament la candidatura de Catalunya de celebrar els Jocs d’hivern del 2030, en la qual el finançament pot ser de forma irregular, desviant diners públics concedits pel Consell Català de l’Esport per a altres coses, com és el cas de subvencions a la UFEC. Existeixen, per tant, indicis d’un possible desviament vehiculat a través d’una fundació per a la preparació d’infraestructura relacionada amb aquesta candidatura”.

Però la cosa va més enllà: els investigadors sospiten que la col·locació de Maite Fandos a la Diputació podia ser només una cortina de fum. De fet, se li va trobar un lloc per les pressions que estava exercint perquè la fitxessin en una administració pública amb un salari superior als 70.000 euros. Però en col·locar-la a la Diputació satisfeien, en part, aquesta aspiració i, al mateix temps, podia preparar el futur, ja que, com sospiten, “sembla que la seva feina estaria relacionada precisament amb la preparació d’aquesta candidatura, i no amb les funcions per a les quals va ser nomenada a la Diputació de Barcelona”.

En un altre acte judicial de l’11 de novembre s’explica obertament que “les funcions que exercirà Maite Fandos estan lluny de les inherents al seu càrrec a la Diputació, ja que estarien lligades a la candidatura olímpica dels Jocs Pirineus-Barcelona 2030”. En l’organització dels Jocs, doncs, res era el que semblava.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies