L’independentisme més arrauxat posa en marxa una virulenta campanya contra Junqueras i ERC

Paraules gruixudes: “No és com diu la Rahola, que ERC s’hagi venut pels indults, ni que Junqueras ens hagi traït, ni tan sols que busquin l’hegemonia o que s’hagin imbuït de la síndrome d’Estocolm. El fet demostrable pels esdeveniments és que Junqueras va entrar el 2011 a ERC per destruir des de dins l’independentisme i ho ha aconseguit”. L’acusació forma part d’un dur escrit que s’ha fet viral des de finals de novembre entre alguns cercles independentistes hiperventilats propers a Carles Puigdemont i al nucli més abrandat organitzat al voltant de Laura Borràs, presidenta de Junts per Catalunya (JxCat). L’escrit, signat per Jordi Sanahuja, és un míssil a la línia de flotació del president d’ERC, Oriol Junqueras, que és qui en surt més mal parat.

El líder republicà s’ha convertit en l’enemic públic número 1 de Junts, i des del partit de Borràs han començat una campanya sense treva per erosionar la seva imatge pública. “El problema radica que tots partim d’una hipòtesi falsa: Junqueras és un home atrapat per les circumstàncies. D’aquest pensament no en surt res coherent. Si partim de la hipòtesi que Junqueras porta preparant la destrucció de l’independentisme des del 2011, tot encaixa”, continua el text.

Els atacs contra Junqueras arriben des de Junts, però també des dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i des de la CUP. S’ha obert la veda i el president d’Esquerra s’ha convertit en una peça de caça major. Al seu costat, Pere Aragonès, Gabriel Rufián i Joan Tardà són els dirigents d’ERC que estan en el punt de mira dels segments més arrauxats de l’independentisme, que ja els han condemnat a ser immolats a la foguera de la pàtria per traïdors i col·laboracionistes.

La consigna “ERC és un frau” es repeteix en els fòrums extremistes. I les referències a Junqueras o als seus companys de partit arriben a l’insult personal o a qualificar directament de “feixista” el president d’Esquerra, en un assetjament mediàtic que fins ara només s’havia donat amb destacats espanyolistes. Determinats activistes dels CDR no s’amaguen de donar el qualificatiu de “poc honorable i dictadoret” a Aragonès. “La claudicació i la rendició d’ERC és evident. La seva estratègia arrossega/condiciona partits, entitats i gent. Ho han trinxat tot. Fa 5 anys discutíem amb tabarnesos i nyordos. Ara penso en tots els represaliats per no fer la independència. Només s’ha de comprovar què deia Junqueras fins al 2017 i què diu actualment. Rendició absoluta d’ERC”, llançava la primera setmana de gener del 2023 un conegut activista dels CDR.

Majordoms i cambrers

Salvador Ribot, més conegut en xarxes socials com a Muscluman, tirava més llenya al foc el 4 de gener menyspreant el paper de la Generalitat davant la cimera hispanofrancesa prevista a Barcelona entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron: “Han encomanat al Govern el càtering del tinglado, majordoms i cambrers. Estan molt contents per aquest encàrrec i sembla que hi ha hòsties per fer el servei”, va tuitejar davant la notícia que Aragonès no coneixia els detalls de la cimera. Ribot oscil·la entre el seu activisme de CDR i una desmesurada devoció per Quim Torra i Carles Puigdemont.

Tampoc els junters els ho posen fàcil als republicans. Des de les seves files acusen Junqueras que “sempre ha triat el més perjudicial per a Catalunya, sense excepció, i per aconseguir-ho necessitava estar liderant el procés per disposar de tota la capacitat d’acció que la conjuntura política li permetia”.

L’escrit de Jordi Sanahuja detalla les suposades “traïcions” de Junqueras, posades de manifest en rebutjar per primera vegada el front comú independentista en les eleccions del 2015. “L’ocasió per planificar el cop de gràcia la va trobar en la reunió secreta amb la franquista Soraya Sanz de Santamaría a principis del 2017, a uns vuit mesos del referèndum i d’amagat de Carles Puigdemont. Poc després, la trobada va ser revelada per la premsa i mai ha sigut desmentida. En la seva línia, Junqueras no va dir mai res del tema, però no es va atrevir tampoc a negar-ho. De què podrien haver parlat tan en secret en un moment tan crític?”, li retreu Jordi Sanahuja.

L’informe és més aviat un libel contra el president d’Esquerra. La hipòtesi dels junters és que en el pacte secret de Junqueras amb Sáenz de Santamaría “van acordar que Junqueras seguís liderant el moviment independentista per fer-lo explosionar quan la gent ja no pogués reaccionar. Si es feia fer explotar abans, hi havia el perill que el partit quedés descavalcat del procés, com li va passar a la Unió de Duran Lleida. Així, Junqueras es mostrava com el més abrandat de tots i fins i tot va acusar de traïdor Puigdemont, a través el seu lacai Rufián, quan es va inclinar després del referèndum per les noves eleccions. La idea inicial –pla A– era que fos el mateix Puigdemont qui es fes enrere per denunciar-lo com a traïdor i retirar-lo del camp de batalla polític, a ell i al seu partit. I aleshores, tot sol, faria i desfaria al seu gust. Junqueras tindria tot el suport de l’establishment (premsa, ràdio, TV) i de tots els partits polítics, de manera que Puigdemont i JxC quedarien aïllats i desactivats. Puigdemont no va cedir, el referèndum es va fer i la DUI es va proclamar. D’aquesta manera, Junqueras es va veure obligat a activar el pla B: rendició sense condicions, anar a judici i ja farien alguna cosa per estalviar-li la presó”.

Jordi Sanahuja, igual que milers d’hiperventilats, es mofa de Junqueras perquè no li va sortir bé la jugada i va haver de passar-se tres anys a la presó. “Tres anys de renúncia contra Puigdemont per no haver-se rendit abans que ell ho hagués de fer. L’indult va arribar, molt més tard del que s’esperava, però va arribar. De fet, Espanya no podia aguantar gaires dies més la pressió internacional pels presos polítics i els hauria alliberat sense cap tipus de negociació. Novament Junqueras els va fer el favor d’acceptar un indult condicionat que salvava la cara del Gobierno i Pedro Sánchez davant dels espanyols, i era vergonyós per a nosaltres”. A partir d’aquesta situació, JxCat es va convertir en “l’enemic a abatre per ERC”.

Els CDR, per la seva banda, van aprofitar el discurs de Nadal de Pere Aragonès per carregar contra els republicans. Davant l’anunci d’impulsar el 2023 un debat social per tornar a fer un referèndum, els CDR van contestar recordant algunes de les promeses de Junqueras el 2017 i difonent-les per les xarxes en els fòrums sobiranistes: “Junqueras assegura que, aquest cop, el referèndum serà vinculant”, quan havia dit que “tenim una convocatòria de referèndum que està emparada per la llei i que serà vinculant”, per exemple. O al·ludint a una frase punyent de Rufián: “Tarat és qui va proclamar la independència, no qui fa un tuit”.

Tampoc s’obliden d’intervencions fins i tot més antigues, com unes declaracions del president d’ERC el 2014 a l’Agència Catalana de Notícies, en les quals assegurava que “no entendria que el sí-sí [en la consulta convocada per Artur Mas per al novembre d’aquell any] necessités més del 50% més un dels vots perquè la independència fos reconeguda”. La conclusió dels CDR és clara: “La farsa d’ERC és insuportable. Ni per Sant Esteve ens deixen tranquils aquests farsants. El referèndum ja es va fer i vam guanyar. Pocavergonyes”.

Jordi Estivill, número 2 de la CUP per Barcelona a les pròximes municipals, va recuperar algunes informacions que havien sortit sobre Pere Aragonès i va llançar fa uns mesos per Twitter un fil amb els negocis de la seva família per intentar desacreditar el president. La seva feina va ser aprofitada per a una recent campanya anti-ERC en fòrums alimentats per grups abrandats de JxCat. Era la culminació d’una pinça Junts-CUP contra Esquerra.

De l’avi del president, Josep Aragonès, Jordi Estivill recorda que va construir “l’hotel més gran de l’Estat a Pineda. Alcalde franquista des del 1966, va seguir sent-ho com a dirigent d’Aliança Popular fins al 1987”. Va arribar a publicar una foto seva al costat de Manuel Fraga Iribarne. Pere Aragonès pare, en canvi, va ser regidor de CiU. Sobre el president, subratlla que “no és destituït com altres alts càrrecs quan s’aplica el 155 i és l’home de Montoro a la Generalitat”. A més, addueix que “és un socioliberal de família benestant. Un home d’ordre, de partit i de cotxe oficial”.

Davant la queixa d’un dels membres del fòrum que no es publicava el nom de la cadena hotelera de la família, un altre dels integrants assenyalava que era Golden Hotels & Experiences. Per la seva banda, I S.P., un dels activistes més radicals, recordava que els hotels de la família Aragonès “han rebut 7 milions en crèdits ICO” i que “el 2020, l’any més dur de la pandèmia, van patir unes pèrdues de 10 milions”.

Pacte secret amb Pedro Sánchez

Els atacs més organitzats contra Junqueras i ERC provenen, no obstant això, de JxCat. En l’esmentat informe de Jordi Sanahuja explica que la meta d’Esquerra era ser el partit hegemònic i escombrar Junts de la vida pública, i exposa unes enrevessades i suposades raons per les quals Junqueras defuig públicament una entesa amb el PSC: “La idea era que sense JxC, ERC no tindria rival en el camp nacionalista i podria manar dins de la colònia catalana amb hegemonia, i només amb el PSC com a rival, raó per la qual mai ha volgut arribar a acords amb el PSC, encara que sigui el germà desvalgut del PSOE, el seu gran aliat. Per arribar a aquest punt, faltava que JxCat es deixés enredar, i la figura de Jordi Sánchez –donant suport de forma incomprensible a la presidència dels republicans i al control per part d’ERC dels mitjans de comunicació– ho va fer possible. El cercle s’havia tancat”.

Els hiperventilats acusen Junqueras d’haver fracturat el món independentista per no fer un front comú amb els “exiliats”. “Ni tan sols va voler anar el primer en una llista conjunta amb Puigdemont a les eleccions europees i va escollir anar amb Bildu, sense cap estratègia intel·ligible”. La lectura que es fa dels últims moviments de Junqueras és d’un pretès pacte secret amb Pedro Sánchez, amb qui va negociar per “desactivar l’exili”. Però “Puigdemont se’n va assabentar amb anticipació i ho va avortar per partida doble”. En aquest estadi, el nucli al voltant de la cúpula de Junts acusa ERC de desactivar qualsevol via cap a la independència, com el Catalangate, o la seva negativa a abonar les teories conspiranoiques dels atemptats de la Rambla i Cambrils del 17 d’agost de 2017.

El discurs de Junts va més enllà, ja que acusa directament ERC de treballar pel Govern espanyol i de ser col·laboracionista, amb un llenguatge bel·licista digne d’una guerra civil: “Paral·lelament, busquen desesperadament l’estabilitat de l’Estat espanyol, donant suport a tot el que sigui rellevant, sense excepció, i col·laborant en la repressió dels independentistes via Mossos i judicatura. Amb tot l’anterior i l’invent de la ‘taula de diàleg’ busquen que Europa es mantingui al marge, i així, tant ells com Pedro Sánchez, tinguin llibertat per acabar amb l’independentisme sense interferències i dificultin al màxim la bona feina de l’exili. Aquest és el panorama que tenim ara mateix”, conclou.

Llegeix l’article sencer a l’edició en paper de El Triangle nº 1514.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies