L’entitat de juristes Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) han ampliat a l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres d’Hisenda Cristóbal Montoro i d’Interior Jorge Fernández Díaz la querella interposada per extorsió a la Banca Privada d’Andorra (BPA) contra quatre policies espanyols en un jutjat d’Andorra.
Els acusen d’haver ordenat pressionar els responsables del banc per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol amb l’amenaça del tancament del banc. Segons aquestes dues entitats, acusació popular, l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo va admetre al març que aquesta maniobra, que emmarquen en l’anomenada ‘Operació Catalunya’, va ser ordenada pels dirigents polítics del ministeri, encapçalats pel mateix Fernández Díaz.
Drets i l’IDHA van presentar a principis del 2017 una querella contra quatre membres de la Policia Nacional espanyola per delictes d’amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans per aconseguir els comptes dels polítics independentistes. En el marc de la investigació, Villarejo va declarar per comissió rogatòria el 19 de març passat des de la presó d’Estremera.
Villarejo va reconèixer que el govern espanyol li va ordenar remetre informació al Departament del Tresor nord-americà amb l’objectiu que des dels EUA se sol·licités el tancament del Banco Madrid, propietat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), dels germans Higini i Ramón Cierco, en el cas que Higini Cierco i el conseller delegat de BPA i Banco Madrid, Joan Pau Miquel, no facilitessin informació bancària dels polítics independentistes catalans.
Per l’acusació particular, el testimoni de l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, sobre el que s’ha acabat anomenant “Operació Catalunya”, ha acreditat que l’actuació policial objecte d’aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, amb la qual cosa s’ha sol·licitat que s’afegeixin a la relació de querellats, pels delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz; l’ex-Secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vázquez; i l’ex-Director General de la Policia, Ignacio Cosidó Gutiérrez. Així mateix, entenen que hi ha prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units), decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015, es va provocar a partir de l’enviament per part del govern espanyol d’informació “falsa” sobre una “hipotètica pràctica de rentatge de capitals” per part de l’entitat bancària andorrana.
En aquest sentit, s’ha ampliat la querella per un delicte de falsedat de documents contra l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, i els seus exministres d’Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz, respectivament.
Finalment, afegeixen, i d’acord als indicis que hi ha que la reunió del 8 de gener de 2015 de Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, l’ampliació de la querella també sol·licita que l’expresident i l’exministre d’Hisenda espanyols siguin investigats per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà fins a deu anys de presó.
L’IDHA i Drets considerem que l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans, que recorden que mai no han aparegut, és un “atac en tota regla” a la sobirania andorrana. Entenen que Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el Govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a cap d’Estat -figurada reservada al Rei d’Espanya segons la Constitució Espanyola-, amb la qual cosa “no està protegit per la immunitat” prevista a l’article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i resta de càrrecs polítics implicats.
En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals s’amplia la querella, afegeixen, l’estat espanyola de manera subsidiària s’haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d’aquests delictes. És a dir, els ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, la BPA com a entitat, i les institucions andorranes, en aquest cas el Govern, a banda dels polítics independentistes catalans.
