L’FMI alerta que Andorra és poc transparent i que els bancs tenen “liquiditat zero” i estan mal gestionats

Mà de ferro amb guant de seda. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha fet el primer examen a la situació d’Andorra, després que el Principat entrés en aquest organisme internacional el mes d’octubre de l’any passat. I algunes de les observacions que fa en el seu informe l’ens supervisor de les finances mundials són un míssil en la línia de flotació d’Andorra, en especial pel que fa a la gestió del Govern i del sector bancari del país.

Aquest informe és el resultat de la missió d’anàlisi de l’FMI,  encapçalada per la inspectora tècnica Srbona Mitra, desenvolupada entre el 19 de març i el 8 d’abril passat. Segons es fa constar, “les autoritats andorranes han consentit la publicació d’aquesta declaració”, que es pot consultar a la pàgina web d’aquesta institució, amb seu a Washington.

LES ESTADÍSTIQUES OFICIALS NO SÓN FIABLES

Una ràpida lectura d’aquest informe fa pensar que és molt complaent amb la situació d’Andorra i amb l’actuació del Govern de Xavier Espot per fer front a la pandèmia, ja que el to general de la seva redacció és molt suau i desprèn una flaire elogiosa. Però, segons experts consultats per LA VALIRA, aquest document de l’FMI conté algunes “bombes”, amagades entre línies, que alerten dels greus riscos de fons que pateix el país i, de manera concreta, el seu sistema financer. 

Si separem el gra de la palla, l’informe deixa lliscar afirmacions i advertències molt contundents:

*Denuncia la manca de transparència de les dades oficials i que les estadístiques actuals no són fiables: “Les autoritats reconeixen la importància de publicar estadístiques segons els estàndards internacionals. Estan fent avenços ràpids en el desenvolupament de dades més completes sobre l’economia d’Andorra per millorar la vigilància. Van produir estadístiques de la balança de pagaments, amb el suport de l’FMI, al cap de pocs mesos de ser membres. Cal compilar i informar altres estadístiques externes, reals, fiscals i del sector financer segons les normes internacionals. Les autoritats tenen previst col·laborar amb l’FMI en aquesta àrea i participar en el Sistema general millorat de difusió de dades, el primer nivell d’estàndard d’intercanvi de dades de l’FMI per a dades macroeconòmiques essencials per a la formulació i vigilància de polítiques”, assegura l’informe.

CAL APORTAR 280 MILIONS MÉS

*En aprovar la seva entrada a l’FMI, el Govern d’Andorra va comprometre el pagament d’una quota de 101,6 milions d’euros per garantir possibles ensurts de cara al futur de l’economia del país. Però els inspectors de l’FMI creuen que aquest coixí és del tot insuficient:  “Amb el pas del temps, les autoritats fiscals hauran de constituir reserves internacionals per cobrir les seves necessitats de liquiditat en cas de tensions futures. El personal de l’FMI avalua que aquestes reserves han de representar aproximadament el 12% del PIB, que seria suficient per cobrir un mes d’importacions, fluctuacions d’ingressos fiscals i servei de deute extern a curt termini. Contra aquestes necessitats de liquiditat, la liquiditat disponible actualment es limita als actius de reserva amb l’FMI, que suposen el 2% del PIB en aquesta etapa. El 10% restant del PIB es podria acumular amb el pas del temps mitjançant un estalvi fiscal previst i inesperat i la continuïtat dels grans excedents del compte corrent”. Si tenim en compte que el PIB d’Andorra és d’uns 2.800 milions d’euros, l’FMI reclama, ras i curt, que el Govern haurà d’aportar uns 280 milions d’euros més (l’equivalent al 10%) al fons de reserva. Per entendre la magnitud d’aquest requisit cal assenyalar que el pressupost anual de l’Estat és d’uns 450 milions d’euros.

CRÈDITS AMB MOLT DE RISC

*La situació del sector bancari andorrà també és motiu de preocupació pels inspectors de l’FMI, que critiquen la concentració excessiva de riscos crediticis en uns pocs clients, alguns dels quals són, a més, accionistes dels mateixos bancs: “Com en molts altres països petits amb grans sectors bancaris, els bancs andorrans estan exposats a riscos addicionals derivats de grans exposicions i préstecs a parts relacionades (empreses amb les quals tenen relació). Grans exposicions a uns quants clients podrien conduir a una sensibilitat més gran de les pèrdues de préstecs a la recessió econòmica. A més, una part considerable dels préstecs s’estén a les “parts relacionades” dels bancs, com ara els accionistes. Això comporta riscos, ja que el capital bancari no es pot utilitzar plenament i cal ajustar-lo per a aquestes posicions”.

LA LIQUIDITAT DELS BANCS “ÉS ZERO”

*També adverteix l’FMI que la liquiditat actual dels bancs és zero i subratlla el fet que Andorra està fora del paraigua del Banc Central Europeu, ja que el país no és membre de la UE: “Les necessitats de liquiditat del govern podrien augmentar si els bancs tinguessin una bretxa de liquiditat en el futur, en absència d’un prestador d’últim recurs en països europeïtzats com Andorra. Actualment, la liquiditat  dels bancs és zero amb l’adaptació de les normes de liquiditat exigides per la UE. Hi ha diverses opcions disponibles per acumular els actius de reserva necessaris”.

*Els inspectors de l’FMI alerten que encara hi ha deficiències en la lluita contra el blanqueig de diners en el sistema bancari i fan unes severes recomanacions a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA): “L’AFA hauria d’avaluar l’impacte de la pandèmia sobre el capital bancari, ampliant la moratòria només als clients elegibles si fos necessari. Les moratòries temporals sobre el servei del deute poden haver fet que els balanços bancaris siguin menys transparents i l’AFA hauria de garantir que la classificació i el subministrament de préstecs es realitzin d’acord amb les normes reguladores.

A mitjà termini, l’AFA ha de continuar gestionant tres riscos clau. En primer lloc, hauria de considerar un capital addicional en forma de “Pilar II” en exposicions a parts relacionades de bancs específics. En segon lloc, s’ha de continuar assegurant que no hi hagi mancances de liquiditat (és a dir, que sempre hi hagi actius líquids d’alta qualitat per cobrir almenys el 100% de les possibles sortides netes dins del mes) als bancs. En tercer lloc, les autoritats haurien de reforçar el control dels fluxos transfronterers, inclosa la cooperació amb homòlegs estrangers, i continuar aprofundint en la comprensió dels riscos de blanqueig de diners. Les autoritats ja són conscients d’aquestes necessitats de supervisió i, a petició seva, els experts de l’FMI col·laboraran amb elles per reforçar la supervisió bancària a finals d’aquest any”.

L’AMARGA MEDICINA DE L’FMI

El Govern de Xavier Espot i els poders bancaris d’Andorra van creure que entrant a l’FMI podrien trobar una via de finançament ràpida per tapar els forats i seguir fent la viu-viu. Però aquest organisme no deixa els diners així com així i envia els seus inspectors a comprovar la situació real del país i després suggereix-imposa canvis estructurals. 

El contingut d’aquest primer informe –que es repetirà cada any- no porta bones notícies per les autoritats del país i els obliga a fer molts deures. Això sí, amb un llenguatge ensucrat i ple de tecnicismes que, malgrat tot, no amaga la gravetat de la situació detectada per l’equip d’analistes encapçalat per Srbona Mitra. 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies