L’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro (PP) ha assegurat aquest dilluns que “l’única” operació Catalunya que coneix és la de “rescat” econòmic mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), així com el control del pressupost autonòmic fins a la intervenció “total” del territori, amb l’aplicació de l’article 155. A més, ha afirmat que “a Catalunya no es poden pagar els serveis públics, però hi ha polítics que no tenen per què preocupar-se perquè tenen comptes abundants, de milions d’euros” a “un país veí que es diu Andorra”.
En la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’operació Catalunya, Montoro ha dit que no està orgullós de l’aplicació de l’article 155 per part de l’executiu central, aleshores presidit pel popular Mariano Rajoy, però que es van veure obligats a fer-ho: “La crisi que més m’ha fet mal és la de Catalunya”, ha indicat, tot afegint que “estava obligat a fer complir la llei”. D’altra banda, ha negat que es produïssin filtracions per part del seu ministeri sobre informació econòmica de polítics catalans.
Preguntat per aquestes filtracions, Montoro ha recordat que l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va acollir-se a l’amnistia fiscal que va promoure el seu ministeri, i que ell mateix va comunicar que tenia diners a Andorra sense declarar. No obstant això, l’exministre d’Hisenda ha assegurat que ell no podia saber d’on havien sortit els diners regularitzats, i ha presumit que només li consten “dues filtracions” en els set anys que va estar al capdavant del ministeri, però cap de les dues, ha dit, “tenen res a veure” amb Catalunya. “Tinc l’honor de tenir el departament que menys filtracions ha fet amb diferència”, ha manifestat.
En resposta a qüestions sobre la seva participació en l’operació Catalunya, Montoro ho ha negat rotundament i ha rebutjat de ple l’existència d’aquesta trama parapolicial contra l’independentisme català. “Com anava a participar en el que no existeix. Dic amb tota claredat que no existeix“, ha asseverat el popular.
Sobre l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, l’exministre d’Hisenda ha dit que “no sabia que existia” i ha afirmat que li sembla “increïble que existeixi al meu país”. “Estic encantat que es netegin els baixos”, ha etzibat Montoro, que s’ha referit a l’excomissari com a “el senyor Villarejo aquest que pel que es veu cobrava de tot arreu”.
La causa andorrana
Respecte a la caiguda de la Banca Privada Andorrana (BPA) i les suposades coaccions a l’entitat per part del govern de Rajoy per accedir a dades confidencials de comptes vinculats als Pujol i a l’independentisme, l’extitular d’Hisenda ha titllat d’“acusacions falses” les informacions que han transcendit sobre l’assumpte i ha vinculat l’interès del seu executiu en Andorra amb el canvi de les regles fiscals al país pirinenc.
“En aquest període passa que hi ha un govern andorrà que canvia la tributació a Andorra i per primera vegada en la història d’Andorra el Govern i el ministre (Jordi) Cinca apliquen un sistema tributari consistent en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i l’impost de societats”, ha justificat Montoro, que ha assenyalat que va ser l’executiu andorrà qui va convidar l’espanyol per la “importància històrica” de la normalització fiscal per a Andorra i la rellevància de l’acord entre ambdós governs per evitar la doble imposició.
La justícia andorrana investiga Montoro juntament amb altres ex alts càrrecs del govern espanyol com Rajoy i l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz per presumptes delictes de coaccions, amenaces, extorsió i falsedat documental en relació amb les suposades pressions exercides sobre autoritats andorranes i directius de la BPA.
La causa dels jutjats d’Andorra, però, es troba aturada a causa de la manca de col·laboració de la justícia espanyola. De fet, el juliol del 2024, l’Audiència de Madrid va denegar una comissió rogatòria sol·licitada per la batlle andorrana per a la investigació de Rajoy, Fernández Díaz i Montoro, en considerar que la petició no concretava prou els fets ni la participació dels investigats.
