L’excés de consum d’aigua de granges i conreus fa baixar la seva pressió a molts indrets de l’Alt Urgell

El nivell de pressió de l’aigua que arriba fins a les fonts públiques i domicilis particulars disminueix considerablement durant aquests mesos d’estiu en molts indrets de l’Alt Urgell. L’incompliment de la normativa actual que restringeix el consum del líquid element durant el juliol i l’agost per part d’alguns propietaris de granges i conreus, i derivats, es troba entre les causes que provoquen que l’aigua no surti de les aixetes amb la força que ho hauria de fer.

Els amos de les mateixes explotacions ramaderes alerten, fins i tot, de la mala gestió d’aquest compost químic que alguns dels seus homònims estan fent, sense reduir l’abocament de purins i fems en època estival i durant els caps de setmana i, alhora, sense fer servir els aplicadors corresponents.

Al respecte, creuen que calen més inspeccions i una millor gestió mediambiental per part dels ajuntaments que, a vegades, fan els ulls grossos per evitar l’enfrontament entre els propietaris. Aquest és el cas, per exemple, de l’ajuntament de Peramola (Alt Urgell) on la seva alcaldessa, Gemma Orrit, asseguren acostuma “a donar la raó a tots”.

Alguns dels ramaders reconeixen que els abocaments contenen un 60% d’aigua i un 40% de purins.

El pixum i els excrements dels animals, amb un alt contingut en nitrats, contaminen els aqüífers. El principal problema ambiental és el dels purins, terme amb què es coneixen el pixum i els excrements dels porcs i de les vaques. Milions de litres d’aquest suc, que té un alt contingut en nitrats, es barregen amb aigua i s’aboquen als camps de conreu; la substància és filtrada pel sòl i contamina els aqüífers subterranis.

A més, cal tenir en compte que la ingesta d’aigua amb un alt contingut de sals de nitrogen és perjudicial per a la salut: incrementa els nivells de metahemoglobina, un derivat de l’hemoglobina que no pot transportar l’oxigen i que, en concentracions elevades, dóna un to blavós a la pell i fa tornar la sang de color marró. Això és especialment perillós en dones embarassades i lactants. Els nitrats són també un agent cancerigen que pot oferir l’aparició de diversos tipus de neoplàsies.

Després d’anys i algunes mesures correctores, el problema dels nitrats a les aigües subterrànies encara afecta un 68% dels aqüífers catalans. Si no acaba funcionant el pla per delimitar les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari, l’horitzó de les sancions de la Unió Europea (UE) esdevindrà una realitat l’any 2027.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies