Search
Close this search box.

L’estafa elèctrica i l’esquerra que governa

Loading

Portem un any d’increment de preus en l’energia elèctrica que supera qualsevol previsió catastrofista o conspiranoica. El problema és que tenint un govern autodenominat d’esquerres sembla que està lligat de mans i peus a l’hora de solucionar el problema i gira la mirada cap a la UE, autojustificant la seva incompetència, esperant que li solventi la papereta, la qual cosa que no passarà.

Mentrestant les companyies elèctriques no paren d’incrementar els seus beneficis milionaris amb una voluminosa nòmina d’expolítics entre els seus consellers. El govern que sempre és tan reticent a reduir l’IVA de segons quins productes si no ho autoritza la UE (una mentida oportunista…) decideix reduir-lo al 10% a les elèctriques fins a final d’any, amb certes condicions que no resolen el problema de la classe treballadora espanyola.

Els ministres s’embranquen en disquisicions evasives sobre com resoldre el problema sense aportar en realitat cap solució. És com la cançó de Serrat “Algo personal” quan a la fi es declaren disposats a establir un marc previ que garanteixi les premisses mínimes que contribueixin a crear els ressorts que impulsin un punt de partida… Palla! Fum!

Però quin és el problema del preu de l’electricitat? El mercat elèctric, això que no existeix. L’aparent “necessitat” de privatitzar la producció elèctrica va justificar la creació d’un mercat fictici en què els consumidors finals no tenim res a decidir i per donar-nos una mica de presència subjectiva es van crear comercialitzadores que ens maregen dia rere dia venent-nos la moto d’aconseguir un estalvi que mai no arriba.

Per arrodonir la cosa van inventar una subhasta en la qual dóna igual els preus ofertats, tot es paga al més car. Imagineu els grans beneficis que obté el oligopoli elèctric, donada la seva capacitat per oferir l’últim paquet amb el preu més car.

L’últim invent és la milonga de les hores vall, pla i punta, com si el fred o la calor poguéssim triar quan combatre’l. Discutir sobre qui posa la rentadora i a quina hora no deixa de ser un debat per la distracció.

En aquest país s’han privatitzat empreses venent la moto que la competència generaria millors serveis i preus a la baixa i la veritat és que les expectatives no s’han complert. Podríem parlar d’altres sectors com el de les comunicacions, però avui toca el de la llum. La realitat és que la competència és fictícia. Allà on visquis et toca un subministrador i punt. Per acontentar-te pots contractar-lo amb la competència, però el subministrador no canvia. I els serveis, com no pot ser d’altra manera, no varien.

Abans d’iniciar aquesta escalada de preus ens anunciaven que els costos de la transició ecològica implicarien noves inversions que hauríem de pagar entre tots en forma d’impost. Si les inversions les fa l’estat amb diners públics, quin sentit té que mantinguem un oligopoli privat que no posa límits als seus beneficis?

Quin sentit té crear un fictici mercat? Certament han sorgit empreses comercialitzadores que pretenen un mos del pastís i han creat una feina força precaritzada que ens manté entretinguts comparant preus i aguantant trucades innecessàries a hores indegudes, per a nosaltres i per als treballadors. Tot això suposa un increment de costos i per descomptat de preus atès que totes pretenen obtenir beneficis.

L’opció privatitzadora que van prendre tant els governs del PSOE com els del PP, és la correcta per a Espanya? És l’obligada a la UE? Sembla que no, que aquí es va copiar Thatcher, mentre els grans d’Europa, com França i Alemanya mantenen control públic sobre les seves grans empreses estratègiques d’energia, automoció i comunicacions.

Què fer?

Primer, eliminar el sistema de subhastes, limitar per llei el repartiment de beneficis de les companyies elèctriques -també els salaris dels seus directius i dels de l’operador de sistema elèctric (Red Eléctrica Corporació) participada pel SEPI en un 20%-, establir preus regulats en les diferents franges de consum i en funció de consumidor final, modificar i fins i tot eliminar el fals mercat elèctric…

No sóc un expert en el tema, és evident, però marejar la perdiu sense entrar a resoldre el problema és estafar els ciutadans. L’electricitat no pot ser una mercaderia més. És un servei públic i s’ha de regir per criteris de benefici social, no privat. Si es manté la propietat privada és imprescindible que la participació de l’estat en l’accionariat d’aquestes societats sigui prou important perquè l’orientació al bé comú de la seva operativa estigui garantida.

És un gir copernicà al que s’ha fet fins ara, ho sé, però o ho comencem a dir ja o mai serà realitzable.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies