L’abandonament dels representants del Bisbat d’Urgell del Patronat de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, per l’aprovació de l’avortament, ha deixat en mans del seu president i alcalde, Jordi Fàbrega, i de l’equip de govern municipal, la presa de decisions sobre el centre urgellenc perquè així l’ajuntament segueixi mantenint la seva quota de poder que ara es veu incrementada.
D’aquesta manera es perpetua una estructura d’organització arcaica i desfasada -que es podria estendre a altres entitats i organitzacions públiques d’aquest territori- més pròpia de l’època de l’edat mitjana. Una etapa en la qual capellans i autoritats locals concentraven tot el poder sotmetent als seus conciutadans i imposant el pensament únic.
Fàbrega ha decidit que, ara per ara, el Sant Hospital de la Seu continuarà sent dirigit per l’ajuntament, i per ell mateix com a batlle, malgrat que per coherència la sortida de l’església hauria de comportar que el consistori deixés la direcció en mans d’una gestora provisional integrada per professionals interns i externs del centre.
Un procés de transició fins que la Generalitat es faci càrrec definitivament de la seva gestió sense intromissions per part dels grups municipals, que haurien de dedicar-se a resoldre altres problemes de la ciutadania com ara la greu situació econòmica i social de la capital alturgellenca i de la resta d’una de les comarques més empobrides de Catalunya.
