Andorra s’ha de posar davant del mirall i prendre consciència de l’espantosa situació que ha d’afrontar, sens dubte la més greu de la història contemporània del país. Aquesta Andorra que presumeix de modernitat, d’obertura, de democràcia, de tenir veu i vot a les Nacions Unides i que està en tràmit de validar un acord d’adhesió amb la Unió Europea (UE), és, a la vegada, l’epicentre de l’horrorós escàndol dels “diamants de sang”, que investiga el titular del jutjat n. 1 de l’Audiència Nacional espanyola, Luis Francisco de Jorge.
En síntesi: entre els anys 1995 i 2000, l’empresa andorrana Orfund, amb seu a Ordino, va tenir un paper central en la compravenda de diamants procedents de Sierra Leone, un país africà que estava immers en una atroç guerra civil, que va deixar més de 70.000 morts. Aquests “diamants de sang” servien, al seu torn, per comprar armes per a la guerrilla del Front Revolucionari Unit (FRU), teledirigida per Charles Taylor, el president del país veí, Libèria. Acusat de crims de lesa humanitat, Charles Taylor va ser condemnat, l’any 2012, a 50 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional.
EL TRIBUNAL DE CORTS VA ARXIVAR LA QUERELLA
L’empresa Orfund, participada per importants “patums” andorranes -com els exministres Càndid Naudi i Jordi Cinca- comprava els “diamants de sang” en territori africà i, després de passar pel Principat, els revenia a l’empresa belga Cindam Belgium NV. L’operativa financera d’aquest tràfic es feia a través de Crèdit Andorrà.
L’expresident d’Orfund, Joan Samarra, va presentar una querella a la Batllia andorrana l’any 2016 contra l’aleshores ministre Jordi Cinca i Manuel Terrén, els dos màxims responsables del funcionament de l’empresa, acusant-los d’administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig de diners. Malgrat les proves documentals aportades -que posaven en evidència la implicació d’Orfund en aquest negoci criminal-, el Tribunal de Corts va decidir arxivar, l’any 2017, la querella, titllant-la de “temerària i infundada”.
LA DENÚNCIA DE L’ESCLAU
L’excònsol d’Andorra la Vella i exministra Rosa Ferrer va tenir, abans de morir, una actitud molt valenta i destacada en la denúncia de les activitats d’Orfund i la seva connexió directa amb el genocidi de Sierra Leone. Malauradament, les diligències que van demanar els advocats de Joan Samarra van ser rebutjades, en la seva totalitat, pel Tribunal de Corts, en una inhibició indigna de les seves responsabilitats jurisdiccionals.
Però més de 25 anys després, l’escàndol dels “diamants de sang” continua portant cua. L’advocat suís Alain Werner, que va actuar com a fiscal en el judici contra el sanguinari dictador Charles Taylor, ha endegat, a través de la seva ONG Civitas Maxima, una persecució implacable contra els que es van lucrar amb aquest genocidi. D’aquesta manera, va localitzar un dels esclaus que van estar forçats a treballar en les mines de diamants de Sierra Leone, Aiah Ngekia, i el va convèncer perquè presentés, l’any 2020, una querella criminal davant l’Audiència Nacional contra Manuel Terrén, l’intermediari espanyol que, en nom d’Orfund, comprava els “diamants de sang”.
DETINGUT A L’AEROPORT DE MÀLAGA
Aiah Ngekia va ser capturat per la guerrilla del FRU i obligat, juntament amb 300 persones més, a treballar en règim d’esclavatge a la mina de Kuno, sota la violenta vigilància d’un grup de nens-soldats. El seu suplici va durar tres anys, però va aconseguir escapar viu d’aquest infern.
L’any 2022, l’Audiència Nacional va encarregar a una unitat d’elit de la Comissaria General d’Informació (CGI) de la Policia Nacional que fes una investigació exhaustiva sobre aquesta trama delictiva, ja que els crims de lesa humanitat no tenen prescripció. Manuel Terrén va ser localitzat al Brasil, on va estar sotmès a estreta vigilància policial, en coordinació amb les autoritats espanyoles. D’aquesta manera, es va monitorar un viatge que tenia previst fer a Màlaga, on va ser detingut el dia 4 de juliol passat, a la seva arribada a l’aeroport.
JORDI CINCA, EN LA DIANA
L’espera havia estat llarga i pacient, però, finalment, aquest “peix gros” d’Orfund ha estat “pescat”. El magistrat Luis Francisco de Jorge -que ha treballat per les Nacions Unides en la lluita internacional contra la delinqüència organitzada i els delictes greus- va enviar ipso facto Manuel Terrén a la presó, sense fiança.
Ara, està previst que aquest antic directiu d’Orfund declari com a principal imputat en el cas dels “diamants de sang”. L’any 2022 ja van ser cridats com a testimonis, entre altres, Joan Samarra i un extreballador de l’empresa andorrana, Luis Bielsa, que van explicar, de manera exhaustiva, el paper cabdal que també tenia en aquest execrable negoci l’exministre Jordi Cinca (foto), actual president del Fons de Reserva de Jubilació i membre del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).
VUIT VIATGES A L’ÀFRICA
Jordi Cinca era el titular del 10% de les accions d’Orfund, on exercia com a director financer i, a més, cobrava comissions sobre les transaccions que es feien. Però, a més, tenia una participació molt activa en els negocis a l’Àfrica, on s’hi va desplaçar en vuit ocasions per supervisar, sobre el terreny, les operacions de compra de diamants i de lingots d’or. Per tant, és obvi que Jordi Cinca, considerat el “cervell” i home fort de DA, està en la diana de la policia espanyola i del jutge Luis Francisco de Jorge.
Poca broma. Estem parlant de crims de lesa humanitat, amb una empresa andorrana com a promotora, cooperadora necessària i beneficiària del genocidi perpetrat a Sierra Leone.
CÀNDID NAUDI, ESPANTAT
No només Jordi Cinca els té “per corbata”, sabent el que li espera. També l’empresari i exministre Càndid Naudi -el cacic de la Massana- se sap que està molt espantat per les conseqüències penals i econòmiques que pot tenir l’escàndol Orfund.
Les implicacions que té la investigació en marxa a l’Audiència Nacional espanyola són múltiples. Continuarà Jordi Cinca a la CASS i al capdavant del Fons de Reserva de Jubilació si és citat a declarar a Madrid? Què farà el cap de Govern, Xavier Espot? Com poden passejar-se pel carrer els membres del Tribunal de Corts que “es van fumar” la querella de Joan Samarra, on ja s’alertava d’aquests gravíssims fets?
EL COPRÍNCEP EPISCOPAL CALLA
Tindrà conseqüències reputacionals i judicials per a Crèdit Andorrà, que era el banc de confiança d’Orfund? L’acusació de cooperació en crims de lesa humanitat supera, amb escreix, totes les malvestats que s’han dit sobre la BPA i que van justificar la seva intervenció i liquidació l’any 2015. Demanarà, com a mínim, públicament perdó el CEO Xavier Cornella?
Què dirà el copríncep episcopal Joan-Enric Vives davant l’evidència que Andorra va tenir una responsabilitat en l’horrorós genocidi de Sierra Leone? Fins on arriba el seu compromís en la defensa dels principis i valors morals de l’Església catòlica? Alçarà la veu o continuarà callat, com un cínic hipòcrita?
