El tall que s’ha produït a la carretera RN-22 aquest divendres passat a causa d’una esllavissada de pedres a poca distància de la duana està sent una catàstrofe des del punt de vista econòmic especialment per al comerç de la població. Algunes botigues, fins i tot, estan pensant a tancar i donar festa al personal.
Segons el president d’Iniciativa Publicitària Jean-Jacques Carrié, “la carretera tancada vol dir que no farem res el mes de maig tot els dos ponts a França i tampoc al juny. Això serà molt greu per a l’economia del Pas”.
Per la seva banda, el representant de l’Associació de Transport de Viatgers d’Andorra i conseller al Comú encampadà, Jordi Troguet, ha recordat que el Pas representa el 23% del PIB i va alertar de la fragilitat d’Andorra amb una sola entrada al país.
Troguet va denunciar que l’RN-22 és una infraestructura pròpia dels anys 50 i que l’hivern passat va estar tancada 28 dies. Ara, amb el tall de la carretera s’ha suspès la línia regular que enllaça Andorra amb l’estació de tren de l’Hospitalet. Troguet va advertir que els ferrocarrils francesos estan analitzant eliminar aquesta parada.
També Andbus oferirà a partir d’avui dues expedicions a Tolosa (amb sortida a les 5 hores i a les 13 hores des d’Andorra i a les 10.30 hores i a les 19.30 hores des de França). Dani Vinseiro, administrador de la companyia, va explicar que la ruta suposa un sobrecost del 50% i va afegir que,si s’allarga el tall, pot suposar un problema econòmic.
Així mateix, Víctor Filloy, gerent de l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants, ha apuntat que els transportistes també estan modificant el seu dia a dia per complir amb les seves entregues, desviant totes les rutes per Puigcerdà, el que suposa un encariment dels viatges, ja que aquesta ruta significa invertir dues hores més de recorregut.
Talls que es repeteixen hivern rere hivern
Els reiterats perjudicis que pateix el Pas no és estrany, ja que hivern rere hivern aquest punt fronterer pateix talls en la carretera a causa de les inclemències meteorològiques. Així i tot, les promeses dels diferents governs francesos a l’executiu andorrà per millorar les connexions entre els dos països sempre resten en paper mullat. Al mateix temps es multipliquen les queixes, especialment quan es produeixen aquestes situacions, davant la feblesa de les autoritats andorranes en les negociacions davant ‘el gegant francès’.
Una vegada més, les persones que hi desenvolupen la seva activitat el considerin abandonat tant pel Govern com pel mateix Comú. Una idea molt arrelada des de fa temps en els seus veïns que manifesten la necessitat de dotar al Pas amb unes infraestructures més pròpies del segle XXI que no de mitjans del XX.
