Les pregàries per combatre les necessitats materials i espirituals dels “pobrets” de la Seu i la diòcesi d’Urgell

“Les necessitats materials i espirituals dels pobres” es combaten bàsicament pregant, segons explica en la carta pastoral d’aquesta setmana el Copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives.

Per a Vives “la pregària dels pobres és vehicle de connexió amb Déu, ja que els més necessitats són testimonis privilegiats de la fe. És un acte de confiança que transcendeix les dificultats materials i es converteix en una expressió pura de fe i esperança”.

Els “pobrets” tal com els defineix aquest mandatari de l’Església catòlica als seus dins de les dependències del Bisbat, necessiten les súpliques no només per demanar “béns tangibles, sinó un camí per trobar sentit, dignitat i proximitat amb Déu”.

Una solidaritat que Vives considera que també s’expressa vivint “amb més senzillesa i compartir més amb els qui tenen menys. No només ajudar els pobres, sinó aprendre d’ells i deixar que els valors evangèlics de compassió i de justícia guiïn el nostre dia a dia”, tot i que justament el Copríncep no sigui el millor exemple d’una vida austera i d’ajuda envers les persones més necessitades.

En aquesta línia, tampoc ajuden les polítiques socials de les administracions públiques com ara l’Ajuntament de la Seu o el Consell Comarcal de l’Alt Urgell més focalitzades en l’organització d’actes lúdics i festius per intentar amagar la dura realitat per la qual travessen molts ciutadans.

A la foto adjunta apareixen en unes recents jornades de reflexió celebrades a la Seu, d’esquerra a dreta, la regidora de Serveis Socials i Festes, Christina Moreno, l’alcalde de la Seu, Joan Barrera, el Copríncep i arquebisbe, Joan-Enric Vives i el ministre de Relacions Institucionals i Educació d’Andorra, Ladislau Baró.