La dita popular que abans s’atrapa un mentider que un coix és perfectament vàlida en el cas de l’equip de govern de l’ajuntament de la Seu d’Urgell (JuntsxCat i ERC) que pràcticament des de l’inici de l’actual legislatura viu instal·lat en la constant mentida de les contradiccions i improvisacions amb una total manca de transparència informativa.
El darrer capítol es va produir aquest divendres quan un grup de joves decidia okupar per la força una antiga entitat bancària de l’avinguda Pau Claris de la capital alturgellenca. Aquell mateix dia, requerits pels veïns de l’edifici, es personaven agents dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Municipal.
La policia no va actuar malgrat que la legislació assenyala que durant les 24 hores de l’okupació ho pot fer sempre que tingui una ordre superior (en aquest cas política i no judicial) que ho autoritzi.
A partir d’aquest moment es fan protagonistes les mentides compulsives o estratègies o, segurament, una combinació d’ambdues formes d’engany a la ciutadania per part dels mandataris municipals.
Així mentre és constatable la presencia policial durant la tarda-vespre del divendres, l’alcalde republicà, Francesc Viaplana, va negar un dia després a un mitjà local les afirmacions dels okupes.
Al respecte va declarar que “l’Ajuntament de la Seu d’Urgell no tenia cap coneixement de les intencions d’aquest col·lectiu i en cap moment s’han posat en contacte en cap responsable municipal i tampoc han sol·licitat disposar de cap local per a activitats per a joves ni per a res”.
Aquesta manera de fer de republicans i neoconvergents ha convertit ja la Seu d’Urgell en el municipi de referència de l’Alt Pirineu i Aran quant a okupació amb un efecte crida que està provocant que cada vegada siguin més llamineres les entrades il·legals a propietats privades.
