L’actual polèmica sobre Francesc de Dalmases, diputat i vicepresident de JuntsxCat, per haver intimidat una periodista de TV3, després de l’entrevista a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no es tracta d’un cas aïllat d’intimidació i pressions contra professionals que legítimament pregunten o critiquen la gestió política dels càrrecs públics. Així, per exemple, aquesta és una pràctica que duen a terme també alguns membres de la formació neoconvergent a l’Alt Urgell.
Així, a la comarca alturgellenca alguns periodistes són insultats en reunions en ‘petit comitè’ amb altres formacions polítiques (amb expressions masclistes contra l’aspecte físic d’algunes companyes) i negant fins i tot l’accés a la informació que generen les mateixes institucions, atemptant contra el dret a rebre-la en igualtat de condicions.
En aquest sentit, cal tenir present que l’article 8 del codi d’obligat compliment per part dels diputats recull que els seus membres han de “tenir cura de l’actitud, el llenguatge emprat i el tracte envers els professionals de la informació” i, per tant, no tot s’hi val malgrat que alguns postconvergents considerin que a l’Alt Urgell ha de ser una excepció.
A l’autocensura, en estar al servei dels interessos de les subvencions públiques de la majoria dels mitjans de comunicació del territori, els periodistes s’enfronten a ‘les instruccions’ dels càrrecs públics que, fins i tot, després de la celebració d’alguns plens municipals els hi ‘suggereixen’ que han de destacar a l’hora d’elaborar les notícies.
També algun periodista a la Seu d’Urgell ha estat objecte de les pràctiques mafioses de la intimidació amb persecucions al carrer o amb comentaris sobre quines fotografies no es poden publicar de les seves persones, tot i estar realitzades a la via pública i no afectar el cercle més íntim.
I és que com diu la dita popular, ‘a tot arreu hi ha fang quan plou’.
