La figura del saig comença a ser molt discutida per ciutadans que es consideren perjudicats per la forma com actuen els denominats executors de sentències, d’execucions judicials i administratives, no tant perquè el deute existeix i lògicament han d’existir mecanismes per cobrar-los, sinó per les formes i la falta d’informació dels que es consideren afectats, segons informa l’ANA.
Hi ha moltes queixes de ciutadans que se senten perjudicats perquè se’ls hi ha retingut quantitats en comptes conjunts amb altres titulars i, el que més molesta, que el mateix càrrec s’ha ordenat a tots els comptes que estan a nom de les persones embargades.
Així per exemple, si una persona té 10 comptes bancaris i té un deute de 100 euros, se li carregarà 100 euros en tots els comptes, el que representa 1.000 euros que són retinguts i dels quals el titular dels comptes no hi pot disposar per a les seves necessitats quotidianes.
Els saigs defensen que no es cobren els diners, sinó que estan retinguts per les entitats bancàries i que quan es rep el pagament s’aixeca l’embargament en la resta de comptes, una versió que ha estat desmentida per fonts bancàries que asseguren que no hi ha retenció sinó que en la majoria de casos, quan hi ha saldo, es cobren.
Per tant, en la pràctica vol dir que d’aquests 100 euros el saig els ingressa, més 900 que no li corresponen. Certament que s’acaben retornant, però alguns afectats afirmen que els hi ha costat temps, trucades i discussions per aconseguir que es retornin els diners que s’han cobrat de més. “Possiblement aquests diners em fan falta per pagar la hipoteca o acabar el mes, però no puc disposar-ne”, comenta una afectada.
Deficient informació
Hi ha altres protestes, com la falta d’informació i les dificultats per aconseguir saber a què correspon l’embargament. Els mateixos advocats mantenen que hi ha un gran desconeixement sobre com funciona el saig i que les seves decisions poden ser recorregudes davant el batlle.
Un dels afectats ha explicat que n’és conscient d’aquesta possibilitat, “però els números no surten, perquè si haig de pagar una minuta de 200 euros a un advocat per reclamar un import al saig de 50 surto perdent de la mateixa manera i no paga la pena”. En realitat hi ha un sentiment d’indefensió. El nom surt publicat al BOPA i aquí s’inicia el procediment amb la ignorància de la gran majoria de persones que no tenen per costum llegir-ho cada setmana.
Els que més satisfets estan amb aquesta modalitat de cobrament exprés són les administracions, que han deixat d’acumular sancions per cobrar a la Batllia. Però com diu una persona que es considera perjudicada: “Al saig li demano que sigui com un batlle, és a dir just, i per la forma d’actuar no ho són”.
