Search
Close this search box.

Les declaracions de Jaime García-Legaz sobre la BPA “desapareixen” del ‘Diari d’Andorra’

A Andorra passen coses molt estranyes. Per exemple, que l’edició digital del Diari d’Andorra, el principal diari del país, es faci ressò d’unes declaracions fetes per l’exsecretari d’Estat de Comerç espanyol, Jaime García-Legaz (foto), sobre la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA)… i que, al cap d’unes hores, aquesta informació desaparegui misteriosament de la seva pàgina web. 

La notícia “desapareguda” portava per títol: “Un excàrrec  de Rajoy afirma que Andorra va actuar amb ‘excés’ per intervenir BPA”. Poc després, si s’intentava llegir aquesta informació, sortia el següent missatge, encara visible ara: “Disculpi les molèsties. La pàgina que ha demanat no existeix, ha estat esborrada del servidor o hi ha hagut algun problema en processar-la” (vegeu imatge).

 

 

EL PORTAL MONCLOA.COM

Aquestes declaracions de Jaime García-Legaz van ser difoses en format vídeo aquest dijous, 14 de gener, pel portal de notícies Moncloa.com, especialitzat en informació confidencial sobre tot allò que es cou en els laberints del poder a Madrid. Del seu contingut se’n van fer ressò, poques hores després, els diaris Altaveu i Diari d’Andorra…, fins que aquest últim les va eliminar. 

Per què Diari d’Andorra, un mitjà editorialment pròxim a DA i al govern de Xavier Espot, ha suprimit, després de publicar-les, unes declaracions del secretari d’Estat de Comerç espanyol en l’etapa de Mariano Rajoy? Què ha dit que els ciutadans d’Andorra no tenen dret a saber? 

 

REUNIÓ A SOLDEU

Jaime García-Legaz no era un càrrec qualsevol en l’organigrama del govern del PP. A més de secretari d’Estat de Comerç, era una persona de la màxima confiança del president Mariano Rajoy per a exercir missions “sensibles” i “delicades”. Per això, les seves declaracions sobre el cas BPA tenen una gran transcendència periodística i pública, ja que és un “dossier” que coneixia de primera mà.

És en aquest sentit que cal interpretar la discreta visita que va fer al Principat d’Andorra el dia 1 d’agost de l’any 2014, on es va reunir en un dinar a l’hotel Hermitage de Soldeu amb l’aleshores cap de govern, Toni Martí, i el ministre de Presidència, Toni Riberaygua. Unes fotografies publicades per eldiario.es van destapar l’existència d’aquesta trobada.

 

LA CONFESSIÓ DE JORDI PUJOL

La reunió de Jaime García-Legaz amb el cap de govern andorrà i el ministre de Presidència, i aquesta és la clau, es va produir pocs dies després que, el 25 de juliol del 2014, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, confessés que havia tingut, durant anys, diners sense declarar a l’estranger i que el diari El Mundo hagués destapat, el 7 de juliol, l’existència d’uns comptes de membres de la seva família a la BPA.

Aquesta trobada de l’hotel Hermitage va ser el primer capítol de tres fets cabdals que vindrien a continuació i que van culminar amb les dues notes del FinCEN dels Estats Units del 10 de març del 2015, que van desencadenar, tot seguit, la confiscació de la BPA i del Banco Madrid (BM) als seus accionistes:

 

LA “NOTA VERBAL”

*Pocs dies després de la reunió de l’Hermitage, l’ambaixada dels Estats Units a Madrid, a través del consolat de Barcelona, va fer arribar, el 26 d’agost del 2014, una “nota verbal” al ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, queixant-se de la poca cura que, segons el parer de les autoritats nord-americanes, tenia el conjunt de la banca andorrana a l’hora d’adoptar mesures per impedir el blanqueig de diners i la delinqüència financera internacional. L’existència d’aquesta “nota verbal” mai no va ser comunicada pel govern de Toni Martí als màxims responsables de la BPA, però sí als dels altres bancs andorrans.

 

LES REUNIONS RAJOY-MARTÍ

*Pocs dies després d’aquesta “nota verbal”, l’1 de setembre, el cap de govern andorrà, Toni Martí, es va desplaçar a Madrid, on va mantenir una reunió a la Moncloa amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Segons es va comunicar oficialment, l’objectiu d’aquesta reunió era avançar en el projecte d’eliminació de la doble imposició fiscal entre Espanya i Andorra i obtenir el suport d’Espanya en les negociacions d’Andorra amb la Unió Europea per assolir un nou acord d’associació.

*Els dies 7 i 8 de gener del 2015, Mariano Rajoy va fer un viatge oficial Andorra, el primer que feia un president espanyol. Segons van explicar fonts de la Moncloa, si això no s’havia produït abans és perquè Andorra era un “paradís fiscal”, però es feia constar que el govern de Toni Martí s’havia compromès a fer les passes necessàries per deixar de ser-ho. En el decurs d’aquesta visita es va formalitzar l’acord per a l’eliminació de la doble imposició fiscal entre ambdós països, en el qual Jaime García-Legaz havia treballat intensament. 

 

“PECAR PER EXCÉS”

És en aquest context que cal entendre les declaracions que ha fet ara l’exsecretari d’Estat de Comerç espanyol, explicant i valorant la confiscació de la BPA. Afirma Jaime García-Legaz en el vídeo reproduït per Moncloa.com: “El senyal d’alarma que va donar el departament del Tresor americà va ser molt forta i el govern d’Andorra va decidir pecar per excés d’intervenció que pecar per defecte d’intervenció, per enllaçar amb la imatge que Andorra ja no és un paradís fiscal, Andorra ja no és un paradís de delinqüents, Andorra ja no és un paradís de blanqueig de diners”.

En aquest moment, el periodista li pregunta a Jaime García-Legaz si la BPA va ser utilitzada com un “boc expiatori” per rentar aquesta imatge d’Andorra. I l’exsecretari d’Estat de Comerç respon: “Exacte”. I afegeix: “Aquesta intervenció es fa just quan Andorra estava negociant el conveni per evitar la doble imposició entre Espanya i Andorra i això va animar molt al govern d’Espanya a signar aquest conveni perquè Andorra deia: ‘Mira si som seriosos que hem intervingut un banc, un dels quatre bancs més importants, i l’hem tancat’”.

 

LA MÚSICA I LA LLETRA

El més significatiu d’aquestes declaracions és que Jaime García-Legaz confon la seqüència dels esdeveniments. Se sap la “música”, però no recorda la “lletra” exacta. Això reforça la tesi que l’objectiu real i últim de la confiscació de la BPA i de BM, feta amb la col·laboració dels Estats Units i Andorra,  era “rebentar” aquests dos bancs per trobar-hi les proves dels diners de la família Pujol i dels líders del moviment independentista català per tal d’“empurar-los” i liquidar-los judicialment.

La “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units (26 d’agost del 2014) va ser posterior a la reunió de l’hotel Hermitage de Soldeu (1 d’agost) i la signatura del conveni per eliminar la doble imposició entre Espanya i Andorra (8 de gener del 2105) va ser anterior a les notes del FinCEN i a la confiscació de la BPA i de BM (10 de març del 2015). Aquests “lapsus” de Jaime García-Legaz posen de manifest que hi havia un pla perfectament dissenyat i calendaritzat on el que realment importava, des del primer moment, era la intervenció dels dos bancs i l’accés documental als comptes dels seus clients: en concret, de la família Pujol i d’altres líders independentistes catalans.

La “cagada monumental” de tot aquest aparatós operatiu és que, a l’hora de la veritat, els Pujol “només” amagaven uns 4 milions d’euros a la BPA i que no hi havia cap líder independentista (Oriol Junqueras, Artur Mas…) que hi guardés diners. Van “rebentar” la BPA i BM per res.

 

LA CARTA DE “PACO BOMBA”

És interessant que Jaime García-Legaz reconegui que el govern de Toni Martí va “pecar per excés” amb la confiscació de la BPA. És la mateixa afirmació que ha fet, amb unes altres paraules, un altre testimoni de primera mà de l’operació ordida pel ‘nucli dur’ de Mariano Rajoy per acabar amb la família Pujol i el procés independentista: l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez (“Paco Bomba”), que va ser la mà dreta de Jorge Fernández Díaz al ministeri de l’Interior.

En una carta que va publicar el diari El Mundo el 12 de novembre passat, l’exsecretari d’Estat de Seguretat afirmava que, després de tenir un profund coneixement documental del cas BPA, estava convençut que la seva confiscació va tenir “un evident caire polític”. L’exsecretari d’Estat reconeixia en la seva carta que “a vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”. 

 

ELS CÒMPLICES ANDORRANS

A més, assenyalava als qui considera màxims responsables de la destrucció de la BPA: “Els Srs. Cinca, Martí, Saboya, Fiñana o Alberca”, en referència explícita a l’exministre de Finances, l’anterior cap de Govern, l’exministre d’Afers Exteriors, el cap de la UIFAnd i el fiscal general. Segons la seva anàlisi, tots ells van actuar de manera premeditada i concertada per fer “pagar a la BPA”, en exclusiva, les pressions de les autoritats dels Estats Units contra el conjunt del sistema financer andorrà, que s’havia convertit en un amagatall utilitzat per la delinqüència internacional, gràcies a l’existència del secret bancari.

No són dos “mindundis”. Jaime García-Legaz i Francisco Martínez són dos secretaris d’Estat del govern de Mariano Rajoy que, a més, coneixien i van intervenir d’una manera directíssima en el ‘dossier’ Andorra i la BPA. Les seves declaracions –per vídeo i per carta- tenen un valor qualificat que fa trontollar i capgira la versió política i judicial que s’ha donat fins ara d’aquests traumàtics esdeveniments, que han marcat a foc la història recent del Principat.

És per això que les declaracions de Jaime García-Legaz han “desaparegut” de la web del Diari d’Andorra. Als autors i còmplices del “crim” de la BPA i del BM– llurs noms surten esmentats en la carta de Francisco Martínez a El Mundo– no els interessa que es remogui ni s’indagui la “carnisseria” que van perpetrar.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies