Fa uns mesos vam veure com un grup de dones i alguns homes se separaven del grup d’ultradreta Demòcrates per Andorra (DA) després de governar junts en aquests últims 4 anys i haver traït la confiança del Partit Socialdemòcrata (PS). Semblava una cosa innovadora; semblava que s’havien barallat o que hi havia discrepàncies insalvables entre DA i la líder del nou partit, Judith Pallarés. Mai m’ha agradat com a política. No puc parlar d’ella com a persona, no la conec, encara que si governa la seva vida com l’esfera pública, puc imaginar que molt feliç no és.
Fem una mica de memòria històrica de la Sra. Judith Pallarés amb relació a l’avortament. A finals del 2017, va declarar al costat del seu partit que es canviaria el model d’Estat “NOMÉS” per legalitzar l’avortament. De fet, va dir -i es va quedar tan a gust- que les dones igual que baixem a operar-nos a Barcelona del que sigui… Doncs podem baixar a avortar.
Ha sigut la responsable de les polítiques d’Igualtat i Afers Socials els últims dos anys, i no ha fet gran cosa. No va alçar la veu a favor de l’avortament estant en una posició rellevant per a fer canvis, va callar per unes engrunes de poder. I fa uns mesos van muntar un circ mediàtic per a dir que se separaven de DA per diferències insalvables per després veure com en el seu perfil polític fan publicitat de DA.
Veient aquest panorama, fa uns dies pensava: “Això a mi em sona…” i vaig caure. Són la facció femenina, a l’estil Carmen Polo, del règim imposat per DA. Han agafat el discurs que comença a calar socialment, l’estan copiant, l’estan maquillant i l’estan buidant de contingut. És magistral, fer veure que alguna cosa canvia per a no canviar res.
Però el més delirant al que he hagut d’assistir per part d’aquesta senyora és l’entrevista que se li va fer en el programa dels joves de F*ck i lloc. Brillants, per cert. Quan li pregunten per la meva denúncia, se la veu empassar saliva i a balbotejar uns mil·lisegons fins que s’atreveix a ser el més política que es pot ser. Parla del meu procés judicial sense tenir-ne ni idea. I a més diu que menteixo, que no hi ha cap nena violada obligada a parir i que això és el que ella creu, justificant així la violència d’Estat i el linxament al qual m’han sotmès. Vergonya hauria de fer-li.
Aquest vídeo és per a vostè senyora. Sí que existeix la nena; sí que hi ha vulneració de drets humans de les dones i les nenes; i difamar-me a mi no ho canviarà.
Allò que deia Groucho Marx de “si no li agraden els meus principis, en tinc uns altres” sembla ser el lema d’aquesta senyora. No us refieu de la hipocresia política ni de qui es mou per la pressió o les modes i no per la convicció.
