Hi ha polítics, però també petits personatges polítics a l’Alt Urgell, que consideren que arribar a ocupar càrrecs públics els hi dona dret a actuar de manera despòtica i autoritària pel poder que li han donat les urnes i, alhora, operar de la mateixa forma, sense cap mena d’escrúpols, en les seves vides personals.
“El poder és l’afrodisíac més gran” deia l’exsecretari d’Estat nord-americà Henry Kissinger, sabedor de la llista d’amants que han conegut les parets de la Casa Blanca al llarg de la seva història.
Però a través de la història hi ha multitud d’exemples sobre l’excitació que produeix el poder a qui el té. Per ell es mata i, també, a causa d’ell es mor.
La persona amb poder és complementària pel seu narcisisme amb els seus lliurats pretendents, inflada de vanitat i amb una autoimatge magnificada. Totes dues parts es recolzen en la feblesa de l’altre.
Pretenen ser ídols, però ben al contrari, perviuen en inventar-se constructes per esclavitzar amb enganys a la resta.
Segons els experts, l’eròtica de poder pot fomentar les relacions de subordinació cap a l’altre, ja que no es basa en un amor real, sinó en una admiració cap a l’altre i, per tant, pot resultar font de relacions tòxiques. Acostumen a ser amors molt passionals que generalment no solen tenir un bon pronòstic, tot i que, en alguns casos, ja han aconseguit una gran cita: destruir famílies.
I és que el poder corromp, i el poder total, corromp totalment.
