Àlex Talavera, candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF), s’ha envoltat d’assessors que, al 100%, o bé havien estat membres de l’anterior directiva amb Joan Soteras o amb Andreu Subies o bé havien col·laborat externament amb totes dues presidències.
Aquest col·lectiu, mogut des de l’ombra per l’expresident Andreu Subies, és qui ha triat al ja expresident del Cornellà, Àlex Talavera, com a candidat per a fer fora Joan Soteras de la Federació en les pròximes eleccions i no a l’inrevés, en una clara ofensiva per recuperar la que un dia va ser la Federació de Subies, amb tots els beneficis i prebendes associats.
Talavera ha estat, per part seva, un fidel cortesà de Subies, recompensat en el seu moment amb un càrrec a la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) gràcies a la seva influència i amiguisme, primer amb Ángel María Villar i després amb Luis Rubiales. Des d’aquest càrrec, Àlex Talavera es va procurar els majors avantatges per al seu club, el Cornellà, i per a l’elit del futbol català integrada per aquest petit elenc de clubs per sota del Barça, Espanyol i Girona que militen a Segona B i Tercera Divisió, molt pocs clubs en realitat si es compara amb els 1.200 clubs amb dret a veu i vot en la Federació.
Per tant, el que necessita Talavera, que no és massa popular entre els clubs modestos, és superar la resta per eliminació, en el cas de Soteras amb algun submarí que segueix dins i en el cas de Isern, se sospita, fabricat com una marca blanca del continuisme que tots dos representen perquè comparteixen, i no és casualitat, fins i tot els mateixos despatxos d’advocats, fotocopiadora i impressora dels seus programes.
El quart candidat, Pep Palacios, president de l’At. Sant Just, ha emergit completament de les bases, de la necessitat dels clubs per fer-se sentir i respectar, excloent expressament del seu grup i candidatura a qualsevol que hagi ostentat un càrrec federatiu.
Talavera i el seu entorn, el mateix que donava cobertura a Andreu Subies, també han demostrat que, quan es tracta de no perdre la ganga de controlar la FCF, no tenen escrúpols ni sensibilitat. Ara s’ha sabut, per exemple, que quan va ser descoberta la trama de desviament de diners que va deixar en funcionament Andreu Subies, a favor de col·laboradors i personatges satèl·lits de la pròpia Federació, aquest grup que avui assessora Talavera va encarregar a una empresa de detectius un informe personal “amb l’objectiu de trobar vulnerabilitats i informacions que posin en dubte la solvència moral i professional” de la persona que llavors van assenyalar com a responsable de destapar aquest cas de corrupció sense precedents.
Van considerar que el president del Gavà CF, Iván Carrillo, havia portat els documents que ho acreditaven davant la Guàrdia Civil i van anar a per ell.
Com que el mateix president Joan Soteras, al qual ara també es volen carregar, desconeixia aquesta herència que Andreu Subies li havia deixat, invisible i gairebé indetectable, dins de la Federació no va resultar difícil aprovar el finançament d’una investigació que va acabar en un altre escàndol econòmic.
La FCF va pagar més de 140.000 euros per un foli i quart, un foli a penes si es resten les dues fotografies de gran grandària inserides, en el qual s’assegurava que l’investigat s’havia relacionat en quatre ocasions, entre el 23 de gener del 2019 i el 13 de febrer del 2019, amb prostitutes que oferien serveis particulars.
Una lectura de l’informe descarta el menor rigor, professionalitat i molt menys la veracitat del contingut. Per contra, confirma que es va tractar d’una acció empresa, amb l’excusa d’espiar a un ‘enemic’, per a afegir a la trama una factura colossal i injustificada que ara també està en el jutjat per si cal depurar responsabilitats.
Talavera forma part i lidera un col·lectiu que aspira a recuperar el control d’una Federació saquejada des de fa anys i molt capaç d’exercir accions fora de qualsevol codi ètic per tal de deslliurar-se d’aspirants a aquesta mateixa Federació. En aquest cas, perquè Iván Carrillo havia estat l’únic candidat en les eleccions convocades després de la marxa d’Andreu Subies deixant encarrilada l’elecció de Joan Soteras.
Aquest entorn de Juanjo Isern està integrat per Jordi Teres, Manuel Duran, Jordi Solé, Tony Tanyà, Josep Vives i Paquita Linares.
D’altra banda, els clubs modestos del Baix Llobregat i de L’Hospitalet saben com les gasta Àlex Talavera, que s’ha dedicat, com a president del Cornellà, a “saquejar” els equips veïns amb tots els mitjans possibles al seu abast, promeses, amenaces i ardits de tota mena.
Els experts consideren que el futbol base del seu club, el Cornellà, està integrat per futbolistes de fora del seu ‘territori’ natural en almenys el 50% com a conseqüència d’una política supremacista que res té a veure amb la veritable filosofia del futbol formatiu, d’entreteniment i d’educació en els valors de l’esport.
En el seu programa, Talavera defensa ara que, si guanya, aquests clubs modestos als quals ha perseguit i ‘robat’ jugadors rebran tota l’ajuda, inclosa la defensa dels seus drets, és a dir tot el contrari de la seva política com a president de club.
