El jutge Alejandro Abascal ha admès a tràmit, amb el suport del fiscal Pedro Martín, la querella d’un home de 59 anys que va ser obligat a treballar tres anys com esclau en una organització criminal radicada a Andorra. En concret, el grup de persones que l’integraven van crear la societat Orfund Holding. Alhora aquesta mateixa va constituir empreses pantalles a Libèria (DiAndorra i Blue Stone) per exportar diamants que, en realitat, eren de Sierra Leone, país en què van finançar a un grup armat, el Front Revolucionari Unit (FRU).
La querella l’ha interposat l’advocat espanyol Hernán Daniel Garcés Durán en nom d’un ciutadà africà que entre el 1999 i el 2002 que, juntament amb 300 persones més, van ser esclavitzades per militars del FRU en la mina de diamants de la localitat de Tombodu de Sierra Leone.
L’Audiència Nacional espanyola obre la causa judicial per presumptes crims contra la humanitat, esclavitud, delictes contra les persones en cas de conflicte armat i pertinença a organització criminal contra l’empresari de nacionalitat espanyola i andorrana, Manuel Terrén i altres homes d’empresa també del Principat.
Segons informa el Periòdico d’Espanya, el magistrat Abascal situa a Terrén (resident actualment al Brasil) com l'”el gran cap” a Àfrica d’un grup empresarial radicat a Andorra que va promoure entre 1999 i 2002 la venda il·legal a Europa dels coneguts com a ‘diamants de sang’.
L’instructor del cas ha citat a declarar a partir del pròxim 8 de febrer, en qualitat de testimonis, a diferents extreballadors de les empreses andorranes suposadament implicades en els fets per tractar de confirmar els indicis delictius que es desprenen de la querella.
L’escrit presentat a l’Audiència Nacional també al·ludeix a les vinculacions de la suposada organització criminal querellada amb altres dues causes delictives a Libèria. El primer és el cas del ciutadà belga Michel Desaedeleer, qui va estar involucrat amb el comerç de diamants amb el grup armat FRU entre 1999 i 2000. El segon és el del neerlandès Augustinus Petrus Kouwenhoven, qui en 2017 va ser condemnat als Països Baixos per la seva participació en la comissió de crims de guerra i tràfic d’armes a Libèria amb el suport de l’expresident liberià, Charles Taylor.
L’informe de l’advocat Garcés Durán també relaciona l’empresa Orfund amb l’actuació de les companyies fusteres utilitzades a Libèria per al tràfic d’armes. En concret, l’exministre de Finances d’Andorra, Jordi Cinca, qui va ser accionista de l’empresa, va enviar dos faxs a la fustera implicada en el comerç d’armes Exotic Tropic Timber Enterprises amb relació a la seva intenció de sufragar factures telefòniques per un import de més de 152.000 dòlars.
Espanya entra així en la recerca dels diamants de sang, com són conegudes internacionalment les pedres precioses obtingudes mitjançant l’ús d’esclaus per finançar guerres. Charles Taylor va ser condemnat en 2012 per crims contra la humanitat per usar diamants de sang per sufragar la guerra civil a Sierra Leone.
Terrén controlava la feina diària de les empreses andorranes
La querella situa Manuel Terrén com l’home que controlava per compte d’Orfund tots els moviments que les societats lligades a la suposada fonedora andorrana feien a l’Àfrica.
Terrén aprovava les despeses de salaris, hotels, seguretat i transports. Per això, supervisava els treballs d’extracció de les mines de Libèria, que en realitat eren improductives. Segons l’escrit, les excavacions en mines, que tenien el suport de diversos dirigents dictatorials de la zona, com Charles Taylor o Alhaji Sekou Fofana, eren poc menys que tapadores, perquè aquells recintes no eren rendibles.
L’escrit que ha admès a tràmit l’Audiència Nacional especifica que empresaris andorrans i Terrén Parcerisas, mitjançant l’advocat Jacques Pierre Levy, van utilitzar empreses pantalles de Libèria per vendre de contraban els ‘diamants de sang’ comprats al FRU de Sierra Leone , un dels contendents en la guerra civil que va causar, segons els organismes oficials, més de 70.000 morts i 2,6 milions de desplaçats.
