L’Audiència de Lleida ha desestimat els recursos presentats per totes les parts amb relació a la querella criminal presentada per la vídua del pacient de 46 anys que l’abril del 2017 va morir a l’Hospital de la Seu d’Urgell víctima d’una greu negligència mèdica. Segons una sentència del Tribunal contenciós administratiu número 13 de Barcelona, del 4 de febrer del 2022, va quedar demostrada que una mala praxi professional va provocar la defunció de l’home.
Posteriorment, la parella de la víctima va decidir interposar un altre demanda però en aquest cas per la via penal contra un metge traumatòleg, la cap d’infermeria, i dues infermeres més del centre sanitari urgellenc en considerar-los responsables dels delictes d’homicidi imprudent i negligència professional.
El rebuig a la totalitat dels requeriments implica que el tribunal de justícia haurà de fixar pròximament la data del judici oral que podria celebrar-se durant el segon trimestre de l’any vinent, una vegada l’Audiència ha decidit negar a la defensa l’arxivament de la causa reclamada per falta de proves.
Els quatre sanitaris s’afronten a penes d’un a quatre anys de presó i d’un a sis anys d’inhabilitació per poder continuar exercint les seves professions.
A partir d’ara, la part de la demandant disposa de deu dies hàbils per presentar el corresponent escrit d’acusació i posteriorment la Fiscalia també haurà de dir la seva. Una vegada presentats els escrits els ara investigats passaran a tenir la condició d’acusats.
Cal recordar que la sentència judicial del contenciós administratiu va considerar que “existeix una evident vulneració de la lex artis o dels nivells de qualitat exigibles als serveis professionals”, en aquest cas per part dels metges i de la resta de professionals sanitaris. La magistrada basava la seva resolució en un estudi detallat i cronològic dels fets i del conjunt d’informes pericials mèdics que coincideixen a assegurar que va haver-hi una deficient pràctica clínica que va ocasionar “un dany irrevocable” al pacient.
Els estudis practicats van demostrar “errors d’organització/procediment que comporten deficiències i contribueixen significativament al mal funcionament dels clínics: no estava establert el pas de visita als pacients que retornen d’altres centres, no hi ha protocols d’actuació davant d’una situació de gravetat, no hi ha comunicació verbal, a més de l’escrita, dels canvis significatius de l’estat del pacient quan no es preveu un pas de visita pel facultatiu en un temps curt”.
Tanmateix, l’hospital va acceptar, a través de la declaració en seu judicial del també aleshores director assistencial, Jordi Fàbrega, que “s’ha de revisar i difondre el protocol del codi asèpsia i el de cura de catèters intravenosos”. Un dels pèrits, fins i tot, parla en el seu escrit de “la ceguera dels facultatius davant dades objectives molt evidents” sobre la situació crítica del malalt.
Una altra de les pericials conclou que el quadre clínic que presentava el pacient “no s’explicava per la patologia de base, obligant a realitzar exploracions complementàries que no es van dur a terme”.
Antecedents dels fets
Els fets es remunten a l’11 d’abril de 2017, quan l’home va decidir acudir al servei d’urgències del Sant Hospital de la Seu a causa dels dolors produïts per una hèrnia discal de la qual s’havia d’operar.
L’equip mèdic va ordenar el seu ingrés al centre, on va passar nou dies, fins a la seva mort. Pràcticament, durant tot aquest període va portar al braç esquerre la mateixa via que li havien introduït a urgències, fet que va en contra del protocol que dictamina que aquesta s’ha de canviar en un màxim de 96 hores en el cas d’un pacient que estigui a planta i de 24 si s’ha posat a urgències.
Durant l’estada del pacient a l’hospital, l’home va començar a desenvolupar, en un moment donat, uns símptomes diferents del dolor de l’hèrnia discal per la qual havia ingressat i en cap moment se li va practicar cap prova diagnòstica per detectar que passava.
Un dia abans de la seva mort, va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida per preparar el preoperatori i va tornar novament al centre mèdic urgellenc sense que durant la seva estada a la capital del Segrià haguessin detectat què passava. Finalment, nou dies després de la seva arribada a les urgències del Sant Hospital va perdre la vida per una sèpsia contreta per via intravenosa.
