Aquest dimarts ha començat l’Assemblea Ciutadana, la segona i decisiva fase del procés participatiu Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia, impulsat conjuntament pel Govern, el Consell General i els comuns, amb la col·laboració de la Visura Ciutadana. La iniciativa té com a objectiu definir, a llarg termini, els grans eixos del model de país.
Entre el 13 i el 15 de gener, una cinquantena de ciutadans representatius de la societat andorrana treballaran les propostes recollides durant la primera fase del procés —desenvolupada el passat octubre— per ordenar-les, prioritzar-les i transformar-les en un document final que es traslladarà a les institucions implicades.
“El que fem és escoltar les inquietuds, opinions i propostes de la ciutadania per definir escenaris de futur pensats a una generació vista”, ha explicat el copresident del Comitè Rector del procés, Manel Riera. Segons ha remarcat, Andorra no disposa actualment d’un model de país definit, i l’objectiu és construir-lo “a través de la intel·ligència col·lectiva de la població”.
Més d’un centenar de propostes
L’Assemblea Ciutadana pren el relleu de la primera fase del procés, en què es van organitzar debats oberts amb participació voluntària de ciutadans, col·lectius i associacions, dels quals van sorgir més d’un centenar de propostes. “No es pretenia arribar a consensos ni decidir res, sinó recollir totes les idees en brut”, ha puntualitzat Riera. Ara, la tasca de l’Assemblea és diferent: no generar noves idees, sinó agrupar-les i concretar-les en poques línies estratègiques, aplicables però ambicioses, amb un horitzó de 25 o 30 anys.
Els treballs se centren en cinc grans àmbits de reflexió: salut i benestar social; transició energètica i medi ambient; demografia, habitatge, ordenació del territori i connectivitat; diversificació i transformació econòmica i digital; i cultura, identitat i educació. “Són àmbits que permeten abordar pràcticament totes les reflexions sobre el futur del país”, ha indicat el copresident.
Composició de l’Assemblea
L’Assemblea està formada per 50 persones seleccionades entre més de 457 candidatures, una participació que Riera ha qualificat d’“èxit” i que, al seu entendre, evidencia l’interès ciutadà pel procés. La selecció s’ha fet atenent criteris de representativitat com la nacionalitat, el sexe, l’edat, la parròquia de residència, la situació laboral, el nivell d’estudis i el sector d’activitat.
La composició de l’Assemblea ha estat validada pel Comitè Rector, presidit per Manel Riera i Elisenda Vives, i integrat també per les ministres Mònica Bonell i Helena Mas; les conselleres generals Meritxell López, Mari Àngels Aché i Susanna Vela; els cònsols majors de Canillo, Jordi Alcobé, i menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao; dos representants de la Visura Ciutadana; així com la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, i el sociòleg d’Andorra Recerca i Innovació, Yvan Lara, que en supervisen tècnicament el desenvolupament.
No té caràcter vinculant
El resultat final del procés serà un informe públic que es farà arribar als grups parlamentaris abans que finalitzi el primer trimestre del 2026. Tot i que el document no tindrà caràcter vinculant, Riera n’ha defensat el pes polític i social. “Tot l’arc parlamentari ha donat suport al procés, i entenem que serà receptiu al que expressi la ciutadania”, ha afirmat.
Malgrat reconèixer que les conclusions no reflectiran de manera exacta l’opinió de tota la població, el copresident ha destacat la solidesa del mecanisme participatiu. “És un fòrum de debat amb un grau de fiabilitat molt alt”, ha conclòs, subratllant que les línies estratègiques que en resultin poden esdevenir una base sòlida per orientar les decisions de futur del país.
