Amb un desconeixement absolut de l’atenció que reben les persones en les fases crítiques i terminals de la vida, en la seva darrera carta pastoral el Copríncep i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, ‘oblida’ a tot l’equip de professionals sanitaris que fan possible fer més confortable i digne la darrera etapa de la vida.

Tot i formar part, com a màxim responsable del Bisbat, de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, Vives fa esment a la figura del metge com a únic referent en “la cura de les seves ferides i el seu dolor. Ell és el metge”.

D’aquesta manera menysvalora tota l’atenció pal·liativa integral formada per un equip multidisciplinari (metges, infermeria, treballadors socials i psicòlegs) que atén el pacient en un moment específic del procés de la malaltia o en la darrera fase de la vida. El seu l’objectiu és reduir els símptomes, afavorir l’adaptació als símptomes persistents, avaluar la situació emocional davant la malaltia, coordinar l’atenció dels diferents professionals de la salut o analitzar com es viu la situació en l’entorn social i familiar.

Eutanàsia

Per altra banda, l’arquebisbe es torna a manifestar contrari a l’eutanàsia a l’hora de reclamar “una creixent i sàvia capacitat de discerniment moral per evitar l’ús desproporcionat i deshumanitzant de les tecnologies, sobretot en les fases crítiques i terminals de la vida humana”.