El cap de govern, Xavier Espot, camina sobre la corda fluixa. Amb el seu posat de no haver trencat mai un plat, el nét de la fundadora de Perfumeries Júlia està vorejant l’abisme del codi penal per reiterada connivència amb la prevaricació. Sobta aquesta frivolitat, perquè abans de dedicar-se a la política Xavier Espot era batlle i, per tant, ja hauria de tenir molt après on és la frontera entre la legalitat i la il·legalitat.
Els problemes del cap de govern arrenquen del fet que la seva mare, recentment traspassada, i les seves dues tietes, Anna Maria i Immaculada Zamora, eren accionistes de l’extinta Banca Privada d’Andorra (BPA), on tenien el 6,6% del capital social abans de la confiscació d’aquesta entitat financera, l’any 2015. Aquest fet hauria d’haver condicionat l’actuació de Xavier Espot durant el passat mandat, ja que hi havia una clamorosa col·lisió entre les seves responsabilitats governamentals com a ministre de Justícia i Interior i els interessos econòmics de la seva família.
LA BARRERA DEL 10%
Per exemple, és evident que Xavier Espot s’hauria d’haver abstingut quan el govern, aleshores encapçalat per Toni Martí, va aprovar la polèmica llei 8/2015 de resolució d’entitats bancàries (o llei BPA). Recordem que aquesta llei, que actualment està recorreguda a les instàncies europees, fixava que la confiscació de béns de la BPA només afectava tots aquells accionistes que tenien més del 10% del capital de l’entitat –és a dir, la família Cierco- i salvava, explícitament, el patrimoni de les tres germanes Zamora.
Però Xavier Espot ni es va absentar ni es va abstenir quan es va aprovar aquesta polèmica llei. Tampoc s’ha donat per al·ludit quan l’Agència per la Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), organisme depenent del ministeri de Finances, ha presentat una demanda reclamació de responsabilitat social contra els tres membres del comitè executiu de la BPA, abans de la seva confiscació, i, subsidiàriament, contra els membres del consell d’administració del banc.
ANNA MARIA ZAMORA, CONSELLERA DE LA BPA
Entre altres coses, perquè la seva tieta, Anna Maria Zamora, formava part del consell d’administració de la BPA quan es van produir els suposats fets delictius que van motivar la nota del FinCEN –l’organisme del departament del Tresor dels Estats Units que lluita contra la delinqüència financera- del 10 de març del 2015. Però de manera increïble, Anna Maria Zamora ha estat exclosa de la demanda presentada a la Batllia per l’AREB, en la qual reclama una indemnització de 479 milions d’euros als màxims responsables de l’antiga BPA.
Anna Maria Zamora era membre del consell d’administració del banc quan els veneçolans de PDVSA, l’intermediari de l’empresari xinès Gao Ping i el representant del magnat rus Victor Kanaykin operaven amb la BPA, que són els casos denunciats pel FinCEN. Però en un increïble atac d’amnèsia, l’AREB ha oblidat d’incloure la tieta del cap de govern en la demanda de responsabilitat social, que s’adreça contra els germans Higini i Ramon Cierco i Joan-Pau Miquel (exmembres del comitè executiu del banc) i Ricard Climent, Frederic Borràs i Bonaventura Riberaygua (exmembres del consell d’administració).
UNA DIMISSIÓ SOTA SOSPITA
La raó d’aquesta amnèsia pot ser degut al fet que Anna Maria Zamora va dimitir com a membre del consell d’administració de la BPA el mes de gener de l’any 2014. A la llum dels esdeveniments que han succeït amb posterioritat, aquesta decisió –que no tenia cap motivació objectiva- pren una altra i inquietant dimensió.
Què sabia Anna Maria Zamora el mes de gener del 2014 perquè decidís abandonar unilateralment el consell d’administració de la BPA? Si relacionem la notice del FinCEN amb l’obsessió de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per trobar i airejar els comptes de la família Pujol a Andorra, creient que d’aquesta manera desactivaria el moviment independentista a Catalunya, tot encaixa.
EL “PANTALLAZO”
L’anomenada Operació Catalunya es va posar en marxa l’estiu de l’any 2012, quan Convergència Democràtica (CDC) va prendre la decisió de trencar el pacte que tenia amb el PP i encetar, de la mà d’Artur Mas, el procés independentista. La primera denúncia que els Pujol movien diners a Andorra la va formular a l’Audiència Nacional, el gener del 2013, Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola.
Els “llops” de Jorge Fernández Díaz –els comissaris Marcelino Martín Blas i José Villarejo- es van llançar en tromba darrera d’aquesta pista. I van aconseguir el famós “pantallazo”, que no és altra cosa que una transcripció de les transferències que, a finals de l’any 2010, van fer de l’Andbank a la BPA diversos membres de la família Pujol.
L’AMISTAT MANUEL CERQUEDA-FERNÁNDEZ DÍAZ
La versió oficial apunta que aquest “pantallazo” va ser facilitat per Joan-Pau Miquel al comissari Marcelino Martín Blas durant la primavera de l’any 2014, fruit de les pressions que la “policia patriòtica” espanyola va fer a Higini Cierco. Però l’exconseller delegat de la BPA sempe ha negat amb vehemència haver donat mai aquestes dades.
El més versemblant és que els homes de Jorge Fernández Díaz ja tinguessin el “pantallazo” des de feia temps, molt abans de la primavera de l’any 2014, i que aquest document procedís de la cúpula de l’Andbank. En aquest sentit, cal assenyalar que el president d’Andbank, Manuel Cerqueda, manté des de fa molts anys una estreta relació amb els germans Jorge i Alberto Fernández Díaz, segons ha pogut confirmar LA VALIRA, i aquesta és la clau que ho explica tot.
PREVARICACIÓ
Però sembla que l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, i l’excap del govern andorrà, Toni Martí, es van posar d’acord perquè fos la BPA i no l’Andbank qui pagués els “plats trencats” de l’escàndol de la corrupció de la família Pujol. Aquest és el “run run” que circulava en els cercles de poder d’Andorra durant la tardor i l’hivern de l’any 2013 i seria això el que explicaria que Anna Maria Zamora, prèviament alertada, presentés la seva renúncia a formar part del consell d’administració de la BPA el mes de gener del 2014, en previsió de les possibles represàlies que s’estaven cuinant contra la cúpula del banc.
El cercle es tanca. Ara, quan l’AREB ha presentat la demanda de responsabilitat social contra l’antiga cúpula de la BPA ha “oblidat” d’incloure-hi la tieta del cap de govern. Parlant en plata, d’això se’n diu prevaricació, però a Xavier Espot –en la seva infinita frivolitat- li rellisca.
