El 79,7% dels habitants de la Vall d’Aran entén l’aranès, segons detalla l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023. La dada equival a unes 6.800 persones. D’aquestes, 5.700 (63,7%) saben llegir la llengua, 5.200 (53,6%) la saben parlar i 3.900 (39,4%) la saben escriure. Les xifres confirmen l’estabilitat del nombre de parlants efectius d’aquesta llengua occitana, situat al voltant de 2.200 habitants, malgrat els importants canvis demogràfics que ha viscut aquest territori pirinenc els darrers anys.
L’estudi indica que l’aranès és la llengua inicial del 23,5% de la població major de 15 anys, mentre que un 23,4% l’utilitza com a llengua habitual i un 29,5% com a llengua d’identificació. Les dades mostren una evolució estable des del 2013, amb percentatges molt similars als actuals i amb un lleu augment el 2018. L’ús entre la gent gran és especialment destacat: un 42% de les persones majors de 65 anys l’empren com a llengua habitual, en contrast amb el 23% dels menors de 30 anys.
La llengua inicial
El lloc de naixement es confirma com un factor clau per entendre la realitat sociolingüística de l’Aran. Gairebé dos terços de la població nascuda a la vall (63,5%) tenen l’aranès com a llengua inicial. En canvi, només un 15% dels nascuts a Catalunya (fora de l’Aran) la consideren com a primera llengua, amb percentatges encara més baixos entre els nascuts a la resta de l’Estat o a l’estranger.
Els patrons es repeteixen pel que fa a l’ús habitual: un 60,4% dels aranesos d’origen utilitzen l’aranès, davant d’un 12% dels nascuts a Catalunya. Quant a llengua d’identificació, el vincle és encara més fort: tres de cada quatre persones nascudes a l’Aran (76,3%) consideren l’aranès com la seva llengua, una proporció que baixa fins al 19,6% en el cas dels nascuts a Catalunya.
L’impacte de l’emigració
L’informe s’emmarca en un escenari demogràfic en canvi constant. Entre 2018 i 2023, la Vall d’Aran ha rebut un important flux de població procedent de fora de l’Estat. La proporció de persones nascudes a l’Aran es manté estable al 35%, mentre que les originàries de Catalunya se situen al voltant del 20%. En canvi, els nascuts a la resta de l’Estat han caigut fins al 19,3%, i els nascuts a l’estranger han augmentat fins al 24,5%. En aquests cinc anys, les arribades migratòries han sumat 1.367 persones, amb els anys 2022 i 2023 com els de major intensitat. Les franges de 30 a 65 anys concentren la major part d’aquestes noves arribades.
Malgrat els canvis poblacionals, la transmissió intergeneracional de l’aranès no retrocedeix. De fet, hi ha més persones que parlen només aranès amb els fills (20,8%) que no pas amb els pares (15%), i augmenta també l’ús combinat de l’aranès i altres llengües dins la família.
Atracció entre els joves
L’estudi apunta que l’aranès guanya pes com a llengua d’identificació entre joves que no tenen l’aranès com a primera llengua, un fenomen que suggereix una atracció cultural significativa. En canvi, l’ús habitual entre els joves continua sent inferior al percentatge de joves aranesos que tenen la llengua com a inicial.
Pel que fa als àmbits d’ús, l’aranès manté presència limitada en el gran comerç, el sector sanitari i les administracions no locals. Davant aquest escenari, el Govern i el Conselh Generau d’Aran reclamen reforçar l’ensenyament de l’aranès entre les persones nouvingudes, especialment en famílies amb infants, i promoure’n l’ús professional en serveis essencials i sectors econòmics on la presència encara és reduïda.
Nova realitat demogràfica
També es planteja com a prioritat fomentar l’ús de la llengua entre el jovent, tant en l’àmbit educatiu com en l’espai digital i les xarxes socials. Segons les institucions, consolidar la identificació amb l’aranès entre les noves generacions és una oportunitat clau per revertir-ne la situació social.
L’aranès continua sent un element central de la identitat aranesa, i les institucions insisteixen que preservar-lo implica adaptar-se a la nova realitat demogràfica i modificar hàbits que limiten la seva expansió més enllà del col·lectiu de persones nascudes a la vall.
