El govern andorrà encapçalat per Xavier Espot ha filtrat interessadament a uns determinats mitjans de comunicació el polèmic informe sobre l’avortament, encarregat per l’executiu de Toni Martí, després que la setmana passada fos objecte de debat al Consell General arran d’una bateria de preguntes per part del grup socialdemòcrata.
El dictamen signat pels advocats Tomàs Gui Mori i Manuel M. Pujades considera en la seva conclusió final que “és plenament assumible pel cap de l’Estat una solució que permeti la interrupció voluntària de l’embaràs protegint plenament la vida en les seves diferents fases (article 8.1 de la Constitució) mitjançant una normativa que protegeixi els nascituri en la seva fase prenatal, diferenciant la fase embrionària de l’òvul fecundat encara no nidat de la situació vital derivada de la nidació o implantació d’òvul, amb activitat cerebral i sistema cortical (…)”. És més, el desenvolupament d’aquesta normativa es podria fer “sense que sigui necessària cap reforma constitucional “.
Tot i que el dictamen fixa la constitucionalitat de la despenalització cal suposar l’oposició del Copríncep Episcopal i l’informe fa referència al fet que la interrupció de l’embaràs podria ser ratificada amb la signatura d’un dels Coprínceps (el francès). La via per aconseguir la despenalització és doble. D’una banda, podria produir-se una sentència per part del Tribunal Constitucional si aquest afer arriba a ser traslladat a aquest organisme. Per l’altra, hi ha l’opció, per les especificitats del Principat, de convocar un referèndum.
La postura del papa Francesc és ferma
Si l’informe parla de les “moltes formes de vida i, sobretot, a les seves fases inicials prenatals” per justificar la legalització de la interrupció de l’avortament a Andorra, la tesi defensada per l’Església catòlica és totalment oposada.
Així la jerarquia eclesial argumenta que “des que es produeix la fecundació mitjançant la unió de l’espermatozoide amb l’òvul, sorgeix un nou ésser humà diferent de tots els que han existit, existeixen i existiran. En aquest moment s’inicia un procés vital essencialment nou i diferent dels de l’espermatozoide i de l’òvul, que té ja esperança de vida en plenitud. Des d’aquest primer instant, la vida del nou ser mereix respecte i protecció, perquè el desenvolupament humà és un continu en el qual no hi ha salts qualitatius, sinó la progressiva realització d’aquest destí personal. Tot intent de distingir entre el no nascut i el nascut en relació amb la seva condició humana manca de fonament. D’ençà que es forma el nou patrimoni genètic amb la fecundació existeix un ésser humà al qual només li fa falta desenvolupar-se i créixer per a convertir-se en adult“.
La postura ferma antiavortista del papa Francesc que en diverses ocasions ha considerat aquesta pràctica com a no justificada i, fins i tot, l’ha comparat a “contractar a un assassí a sou” posaria en una situació molt complicada al Copríncep i bisbe, Joan-Enric Vives que, en el cas de no ratificar la interrupció voluntària de l’embaràs, hauria de continuar sent un dels caps d’Estat juntament amb el president de la República francesa.
En aquest context, Vives hauria de desobeir al seu superior jeràrquic, el pontífex romà que, d’altra banda, des que arribés al papat mai ha vist amb bons ulls que un representant de l’església tingués, alhora, responsabilitats polítiques en un estat.
Per tot plegat, el dictamen no fa més que ficar més gasolina al foc i posa entre les cordes al Copríncep episcopal que, en un supòsit, hauria de triar entre dues autoritats, la terrenal i la celestial.
