L’Andbank i el FIFAgate

Conec de fa molts anys el periodista d’investigació britànic Andrew Jennings, a qui vaig tenir el goig i l’honor d’editar els seus llibres “Els senyors dels anells” (sobre la màfia de la família olímpica en temps de la presidència de Juan Antonio Samaranch) i “Targeta vermella” (sobre la trama de corrupció de la FIFA). En aquest segon treball ja denunciava els tripijocs de l’expresident de l’organisme internacional del futbol, el brasiler Joao Havelange, i del seu gendre, Ricardo Teixeira.

Ara, una investigació encetada per l’FBI nord-americà i continuada, en el cas de l’Estat espanyol, pel jutjat n. 3 de l’Audiència Nacional, ha desembocat en la detenció de l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, i de quatre persones més, acusades de participar en una gran operació de blanqueig de diners amb la venda, suposadament fraudulenta, dels drets audiovisuals de la selecció brasilera de futbol, quan Ricardo Teixeira n’era el president. El banc on hauria anat a parar aquest botí és l’Andbank, on hi tenien comptes Sandro Rosell i Ricardo Teixeira.

Recordem que la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) es va desfermar a partir d’una “notice” d’un altre organisme nord-americà, en aquest cas el FinCen, dependent del departament del Tresor, que, com l’FBI, es dedica a lluitar contra la delinqüència organitzada. La BPA estava acusada d’acceptar els dipòsits de màfies internacionals i això va motivar la seva incautació per part del govern andorrà, a través de l’INAF.

La vinculació directa d’Andbank amb el FIFAgate ha quedat demostrada amb l’acció desplegada per la Guàrdia Civil que, seguint instruccions de l’Audiència Nacional, ha fet acte de presència a les dependències centrals  d’aquesta entitat financera seguint el rastre dels diners corruptes. Però, en aquest cas, ni el govern de Toni Martí ni l’INAF han considerat que sigui un fet greu, com va passar amb la nota del FinCen sobre la BPA, i han callat com a morts.

No és el primer cop que el banc presidit per Manuel Cerqueda és en l’epicentre d’un sonat “affaire”. Ho saben prou bé alguns damnificats per l’estafa de Valora, que deu anys després, encara esperen que es faci justícia. En aquest  cas, el perit judicial Phillippe Riu va destapar que aquesta gestora de patrimonis, vinculada a Andbank i al banc italocatalà Fibanc, era una “rentadora” de diners bruts, però la Batllia hi va passar de puntetes, amb l’excusa que l’evasió fiscal no és delicte al Coprincipat dels Pirineus.

Segons totes les evidències, Andbank, al contrari que la BPA, gaudeix d’un “status especial” i compta amb la descarada protecció del govern i de l’INAF. Si entrem en la seva pàgina web, veurem que l’entitat té sucursals i filials a països com Panamà, Mònaco, les Bahames, Luxemburg, Israel o l’Uruguai, per on transiten i s’amaguen diners poc honorables. Com diria un vell amic del clan dels Reig i on la família presidencial catalana hi va guardar durant molts anys el seu tresor: “Això no toca!”.., fins que sí que toca!

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies